Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Sabies que els àrabs no van ser els introductors dels regadius a la península Ibèrica?

La història conta que els àrabs van introduir els regadius a la península i atribueix gran part dels canals i sèquies existents, especialment al País Valencià, a l'època musulmana.

Àlex Milian
Conreu de regadiu
Conreu de regadiu Wikimedia Commons

Tot i que és cert que en l'època de les taifes comença el conreu de l'arròs i es fan sènies per primera vegada, també és veritat que els ibers i els romans ja van canalitzar l'aigua per a proveir-ne les ciutats i també per a usos agrícoles. Els romans, fins i tot, van ser els primers a fer pantans a la península, tot i que no en van construir cap als Països Catalans.

Franco i els pantans
Com és lògic, la majoria del regadiu actual és obra d'èpoques posteriors als àrabs. Segons l'historiador Tomàs Peris ('La sèquia reial del Xúquer (1258-1847)' d'Editorial Germania), quan Jaume I va conquerir València, hi devia haver unes 44.000 hectàrees de regadiu, que ja és molt comparat amb les infraestructures d'aquesta mena que hi havia al Principat. Però és a l'època medieval quan el regadiu creix al llavors Regne de València de manera important. La raó és que a les comarques del sud són les comunitats petites, els pobles, qui impulsen aquests regadius.

A l'edat mitjana cal situar, per exemple, tot el regadiu del riu Xúquer, que representa un terç del que hi ha al País Valencià actualment. D'aquesta manera, en el segle XVIII, quan els valencians ja compataven amb unes 160.000 ha de regadiu, els camps catalans amb rec no superaven les 30.000 ha. Això no treu, però, que Catalunya i el País Valencià comptessin amb aigua per als camps abans del segle VII. Al voltant de les grans ciutats romanes, com Barcino o Tàrraco, ja s'havia bastit una infraestructura modesta d'irrigació (el rec Comtal barceloní proveïa unes 600 ha) i també a les terres de Ponent hi havia regadius que podien ser, fins i tot, anteriors, com s'explica a l'obra 'Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya Occidental'. Cal pensar també que les primeres zones àmplies amb rec no s'aconseguien amb regadiu sinó dessecant zones humides. Això va passar als aiguamolls de l'Empordà o a l'Albufera, però aquest estany valencià d'aigua dolça encara era salabrós en l'època de les taifes.

La mentida històrica, en aquest cas, es deu, segons Tomàs Peris, a l'escassa historiografia que els catalans i valencians han produït sobre aquest tema. Al llarg de la dictadura, l'afecció franquista per les obres hidràuliques va fer que molts historiadors menystinguessin la importància de l'estudi històric del regadiu que, per exemple, segons Peris, "és bàsic per a entendre l'economia valenciana dels segles XVI, XVII i XVIII".

Recs valencians a l'Índia
Durant la segona meitat del segle XIX, els britànics van enviar un home a la península, concretament al País valencià, per a veure com s'ho havien fet amb els regadius i utilitzar les mateixes tècniques a l'Índia conquerida. Després de la visita, Clements Markham escrigué, amb aquest objectiu, 'Informe sobre el regadiu de l'Espanya de l'Est' (Institut Alfons el Magnànim, 1991). Desconeixem, però, si l'Imperi va utilitzar el treball de l'anglès per a executar el pla hidrològic indi.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto