Louis Pasteur era un jove i prestigiós professor de Química a la Universitat de Lilla, a França. El 1856 el va anar a visitar el senyor Bigo, pare d'un dels seus alumnes. El tema no eren les notes del seu fill, sinó el seu negoci de licor de remolatxa. Volia consell, perquè moltes vegades el licor se li tornava agre. Alguns historiadors diuen que no va existir cap senyor Bigo, però com que Lilla era un gran centre de la indústria de la destil·lació, a Pasteur no li devien faltar consultes d'industrials del ram.

El jove químic va estudiar els licors al microscopi i va observar que en un procés normal de fermentació hi havia unes cèl·lules esfèriques de llevat. Però quan el producte s'havia tornat agre en tenia unes d'allargades, que produïen àcid làctic. Així Pasteur va demostrar que la fermentació la produïen organismes vius, i va trobar un sistema per evitar que el vi i la cervesa es fessin malbé. Calia matar aquests organismes per aturar la fermentació. La solució: escalfar a uns 70 graus el producte uns minuts i després mantenir tapat el recipient perquè no es contaminés.

Tot i l'oposició de molts col·legues, el 1864 la majoria es van rendir a l'evidència: el mètode funcionava i es podia aplicar també a la llet. Ell no va registrar la patent, perquè tothom se'n pogués aprofitar, però el sistema es va anomenar pasteurització. Els que sí que van intentar assolir patents van ser les dotzenes d'inventors que crearen màquines per pasteuritzar.