OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Sabies que Pasteur no va registrar la patent del seu mètode?

El científic va prendre aquesta decisió perquè volia que tothom se'n pogués aprofitar

Xavier Duran
1 El pare d'un alumne, el 'culpable' de tot plegat
Louis Pasteur al laboratori
Louis Pasteur al laboratori

Louis Pasteur era un jove i prestigiós professor de Química a la Universitat de Lilla, a França. El 1856 el va anar a visitar el senyor Bigo, pare d'un dels seus alumnes. El tema no eren les notes del seu fill, sinó el seu negoci de licor de remolatxa. Volia consell, perquè moltes vegades el licor se li tornava agre. Alguns historiadors diuen que no va existir cap senyor Bigo, però com que Lilla era un gran centre de la indústria de la destil·lació, a Pasteur no li devien faltar consultes d'industrials del ram.

2 Un científic altruista
Louis Pasteur per Albert Edelfelt
Louis Pasteur per Albert Edelfelt Wikimedia Commons

El jove químic va estudiar els licors al microscopi i va observar que en un procés normal de fermentació hi havia unes cèl·lules esfèriques de llevat. Però quan el producte s'havia tornat agre en tenia unes d'allargades, que produïen àcid làctic. Així Pasteur va demostrar que la fermentació la produïen organismes vius, i va trobar un sistema per evitar que el vi i la cervesa es fessin malbé. Calia matar aquests organismes per aturar la fermentació. La solució: escalfar a uns 70 graus el producte uns minuts i després mantenir tapat el recipient perquè no es contaminés.

Tot i l'oposició de molts col·legues, el 1864 la majoria es van rendir a l'evidència: el mètode funcionava i es podia aplicar també a la llet. Ell no va registrar la patent, perquè tothom se'n pogués aprofitar, però el sistema es va anomenar pasteurització. Els que sí que van intentar assolir patents van ser les dotzenes d'inventors que crearen màquines per pasteuritzar.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto