El 14 de febrer és el dia dels enamorats a bona part del món, però no a Catalunya. L’any 498, es va establir aquesta data com la festivitat de Sant Valentí perquè, teòricament, l’any 270, aquest home havia estat decapitat pels romans per causa de la fe que professava. Segons sembla, al tal Valentí se li atribuïa una certa tendència a solucionar els conflictes de les parelles, sempre que algú de la parella fos cristià, és clar. D’aquí ve que els fidels de la Santa Mare Església prenguessin el sant com el patró dels enamorats. Fins aquí, cap problema. La cosa es complica quan, durant segles, es van celebrar no un, sinó tres Sant Valentí. De fet, l’Església no ha sabut mai del cert si la figura de Valentí es refereix a un en concret o si el que ens ha arribat és un poti-poti de Valentins. Sabem que un era bisbe a Terni, a Itàlia; un altre, sacerdot a Roma, i del tercer només que era oriünd del nord d’Àfrica.

Embolica que fa fort
Fins i tot les històries que el van fer sant no estan gens clares. El bisbe de Terni, el decapitat pels romans el 14 de febrer, és el més probable que no hagi existit mai. Segons sembla, va intentar convertir al cristianisme l’emperador Claudi, que no es va deixar convèncer. Quan va arribar un nou emperador, Aureli, Valentí ho va tornar a intentar. Però Déu, el que li tenia reservat era un bon martiri, perquè Aureli no va ser tan tolerant i va ordenar que decapitessin el bisbe insistent. El que sembla bastant clar és que la creació del mite de sant Valentí com a patró dels enamorats es va produir cap al segle VI o VII, bastant després. De fet, la proclamació de la santedat de Valentí no va servir per esbrinar a quin dels dos es referia l’Església. El Concili Vaticà II va fer neteja de sants. Un dels que van caure va ser el Valentí bisbe de Terni, però el sacerdot romà es va salvar de la crema.

Les relíquies a Navarcles
El patró de Navarcles és sant Valentí perquè en una arqueta s’hi conservaven les relíquies del sant. Però de quin Valentí es tractava –i dic tractava perquè les relíquies de Navarcles s’han perdut i retrobat diverses vegades–, del Valentí de Terni (el fals) o del de Roma (el reconegut)? La tradició diu que són els ossos del bisbe de Terni, amb la qual cosa aniríem malament. Ara bé, també és possible que fossin d’un bisbe de Manresa que va ser martiritzat al puig de Montpeità en una incursió goda. Si fos així, no només tindríem un nou Valentí, sinó que, a més, seria català, amb la qual cosa la primacia de sant Jordi sobre els nostres enamorats trontollaria. I, si el sant Valentí manresà triomfa sobre sant Jordi, segur que des d’aquell moment els catalans mirarem les pel·lícules carrinclones que s’emeten el 14 de febrer a les televisions amb un sentiment d’orgull.