Morir jove no és una exclusiva dels músics de l’era pop. La clàssica també ha estat un viatge precoç al cementiri per a bona part dels seus compositors. Franz Schubert és un dels rebesavis d’Amy Winehouse, Jimi Hendrix o Kurt Cobain. I no solament pel que fa als detalls autobiogràfics (va viure 31 anys). Schubert (1797-1828) va posar música als poetes més cèlebres del romanticisme alemany, com Goethe, Schiller o Novalis. Així, va portar a la màxima expressió el concepte de cançó cantada de tres o quatre minuts amb acompanyament musical: la cançó pop en el context d’una Europa agitada pel pols absolutista-revolucionari.

'La veu del carrer'
Els més de 600 lieder que va compondre el nen prodigi d’orígens humils i alumne de Salieri són el germen de la música popular cantada: la veu del carrer. A la Viena de l’època, Schubert va aconseguir congregar part dels intel·lectuals desencantats en unes vetllades líriques que han passat a la història com les schubertíades, que encara avui se celebren.

Les obres de Schubert com a BSO 
Malgrat el seu talent, Schubert mai no va assaborir la glòria que, com tants altres músics maleïts, hauria de tastar 'post mortem' gràcies a la feina d’altres artistes com Schumann, que va recuperar el seu llegat. És un dels compositors als quals més recorren els cineastes. Podeu escoltar-lo a pel·lícules com 'Amor' o 'La pianista', de Haneke; 'Barry Lindon', de Kubrick, o en èxits recents com '12 anys d’esclavitud' o 'Moonrise Kingdom'. I per als més ganàpies, als 'Barrufets'!

A continuació, podeu escoltar les obres mestres de Schubert en aquesta 'playlist'.