El pensador més llegendari de l'antiguetat clàssica va viure a Atenes al segle V aC. Només en tenim notícia a través dels seus deixebles, principalment gràcies als diàlegs de Plató. La seva manera de fer front a les discussions filosòfiques, amb una indagació dialèctica que es va anomenar mètode socràtic, dividia els problemes plantejats en diverses qüestions, per anar encaminant el qui preguntava a través de les respostes parcials.

Finalment, i després de vèncer els propis prejudicis que encallaven el pensament, es revelava la veritat i es dissipaven els dubtes. Quan l'any 399 aC se'l va acusar d'impietat i de corrompre els joves, apartant-los de l'adoració dels déus, ell es va defensar dient que només havia volgut fer amb els atenencs el paper d'un tàvec, que incordia l'ase endormiscat fins que el fa reaccionar. El jurat popular el va condemnar a mort, i ell va refusar de fugir, per coherència amb ell mateix: "el més difícil no és fugir de la mort, sinó d'obrar malament". Va beure la cicuta i així va desaparèixer, als setanta anys d'edat, esdevenint un simbol d'honradesa intel·lectual.