Elfrida Andrée va ser la primera telegrafista de Suècia. Una fita interessant però no més important que la seva projecció com a compositora i l’objectiu que va guiar la seva missió com a música: “l’educació de les dones”. I és que Andrée va ser la primera en moltes coses. Nascuda l’any 1841, va ser la primera dona organista, compositora de música orquestral i de cambra, i la primera a dirigir la seva pròpia obra a Suècia.

De música, en va aprendre a casa, i als 16 anys va passar la prova que la capacitava com a organista. Una dècada més tard ja era l’organista titular de la catedral de Göteborg, càrrec que conservaria fins a la seva mort i en el qual novament va ser la primera de tot Europa. Aconseguir-ho no només li va costar un esforç intel·lectual, sinó també una lluita legal per tombar lleis que impedien a les dones accedir al món professional en igualtat de condicions, i una altra, molt més dura, per derrocar les barreres mentals i els prejudicis cap a les composicions, interpretacions i capacitat de dirigir una orquestra per part d’una dona.

Els prejudicis van produir absurdes situacions com la que va impedir a la compositora sortir a saludar el públic després de l’estrena de la seva pròpia obra 'Simfonia núm. 2 en la menor'. Andrée va morir l’any 1929, deu anys després que les dones sueques aconseguissin el dret al sufragi.