La tercera versió cinematogràfica de la novel·la Ben Hur, escrita pel general Lew Wallace i publicada el 1880, va ser un gran èxit de crítica i de públic. La va dirigir William Wyler i tenia com a estrelles principals els actors Charlton Heston i Stephen Boyd. El 4 d'abril de 1960 va rebre onze Oscars, un rècord de premis que encara no s'ha superat.

Des del primer moment, el film es va plantejar com una gran superproducció, i això va fer que estigués carregada de problemes des de molt abans que es comencés a rodar. El gran problema era el guió. La novel·la original era molt llarga, amb un argument que tenia moltes giragonses i, a més, pudia a supremacisme blanc i cristià.

Desenes de versions
Això va fer que adaptar-la fos molt difícil. Es van fer més de deu versions del guió, per part de diferents guionistes que s’anaven passant l'encàrrec i anaven sent acomiadats de manera successiva. La dotzena versió la va fer Karl Tunberg, un guionista reputat però molt conservador. Tant que, quan el director va veure el text, va cridar un altre guionista amb fama d'heterodox, Gore Vidal, perquè el retoqués.

Vidal va començar a canviar diàlegs i a treure escenes, però allò no acabava de funcionar. Fallava alguna cosa i, finalment, li va arribar la inspiració. La relació entre el jueu Ben Hur (Heston) i el romà Messala (Boyd) només s'entenia si tots dos havien mantingut relacions amoroses uns anys abans. Messala encara estava enamorat de Ben Hur, però per al jueu allò que havia passat era un pecat de joventut sense importància i l'havia oblidat. El despit de Messala explicava el seu desig de venjança.

El conservador i l''enfant terrible'
Vidal i Wyler van acordar que Boyd seria informat d'aquells fets perquè pogués donar la intensitat requerida al personatge. En canvi, Heston, que era molt conservador, no en va saber res i va rodar les seves escenes tal com li ho demanaven. Amb aquesta clau, el film va guanyar una profunditat que la va fer molt atractiva.

Quan Vidal, molts anys després, va explicar la història, Heston ho va negar i va renegar del guionista. Wyler i Boyd van tirar pilotes fora mentre Gore Vidal, en canvi, gaudia un cop més de la fama d'enfant terrible que va conrear tota la vida.