OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Què va fer que 'Ben Hur' guanyés onze premis Oscar?

El 1960, la tercera adaptació cinematogràfica de la novel·la de Lew Wallace es va endur onze Oscars gràcies a un gir de guió inesperat

Enric Calpena
Escena del film 'Ben Hur', de William Wyler
Escena del film 'Ben Hur', de William Wyler Metro-Goldwyn-Mayer / Wikimedia Commons

La tercera versió cinematogràfica de la novel·la Ben Hur, escrita pel general Lew Wallace i publicada el 1880, va ser un gran èxit de crítica i de públic. La va dirigir William Wyler i tenia com a estrelles principals els actors Charlton Heston i Stephen Boyd. El 4 d'abril de 1960 va rebre onze Oscars, un rècord de premis que encara no s'ha superat.

Des del primer moment, el film es va plantejar com una gran superproducció, i això va fer que estigués carregada de problemes des de molt abans que es comencés a rodar. El gran problema era el guió. La novel·la original era molt llarga, amb un argument que tenia moltes giragonses i, a més, pudia a supremacisme blanc i cristià.

Desenes de versions
Això va fer que adaptar-la fos molt difícil. Es van fer més de deu versions del guió, per part de diferents guionistes que s’anaven passant l'encàrrec i anaven sent acomiadats de manera successiva. La dotzena versió la va fer Karl Tunberg, un guionista reputat però molt conservador. Tant que, quan el director va veure el text, va cridar un altre guionista amb fama d'heterodox, Gore Vidal, perquè el retoqués.

Vidal va començar a canviar diàlegs i a treure escenes, però allò no acabava de funcionar. Fallava alguna cosa i, finalment, li va arribar la inspiració. La relació entre el jueu Ben Hur (Heston) i el romà Messala (Boyd) només s'entenia si tots dos havien mantingut relacions amoroses uns anys abans. Messala encara estava enamorat de Ben Hur, però per al jueu allò que havia passat era un pecat de joventut sense importància i l'havia oblidat. El despit de Messala explicava el seu desig de venjança.

El conservador i l''enfant terrible'
Vidal i Wyler van acordar que Boyd seria informat d'aquells fets perquè pogués donar la intensitat requerida al personatge. En canvi, Heston, que era molt conservador, no en va saber res i va rodar les seves escenes tal com li ho demanaven. Amb aquesta clau, el film va guanyar una profunditat que la va fer molt atractiva.

Quan Vidal, molts anys després, va explicar la història, Heston ho va negar i va renegar del guionista. Wyler i Boyd van tirar pilotes fora mentre Gore Vidal, en canvi, gaudia un cop més de la fama d'enfant terrible que va conrear tota la vida.

Subscriu-t'hi

Portada del número 242 de SÀPIENS (maig 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 242 de SÀPIENS (maig 2022)

Les víctimes oblidades de la Transició

Publiquem, per primera vegada, la llista completa de les víctimes de la violència policial

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto