Ernest Hemingway (1899-1961) ha passat a la historia com un dels escriptors aventurers que han viscut experiències tant o més emocionants –i literàries– que els protagonistes de les seves pròpies obres. Segons diversos biògrafs, però, el Hemingway aventurer, heroi de tres guerres, busca-raons i amant incansable de la passió i el risc, és més aviat un altre personatge del Hemingway escriptor.

Kenneth Lynn, en la seva biografia ‘Hemingway’, que va ser guardonada amb el premi Los Angeles Times Book Prize for Biography, revela que, en la Primera Guerra Mundial, Hemingway no va ser el primer americà ferit en la batalla, com afirmava el mateix escriptor. La veritat és que l’autor d’’Adéu a les armes’, que s’havia presentat com a voluntari de la Creu Roja, va rebre una granada de morter quan repartia preses de xocolata entre els soldats, poc després de la seva arribada a Itàlia. Això el va fer mereixedor d’una medalla de reconeixement per part del govern italià, però, lògicament, li va impedir participar en cap acció de guerra. Les seves històries bèl·liques sobre Itàlia (el salvament d’un soldat sota una pluja de bales, entre d’altres) són, doncs, invencions.

També és sabut que Hemingway, durant la Guerra Civil Espanyola, va passar més hores als bars que als fronts. Tot i així va escriure ‘Per qui toquen les campanes’, on ens diu si fa no fa que els ciutadans van ser igualment enganyats pels feixistes com pels comunistes, i va continuar visitant el país sota el règim dictatorial de Franco.

De petit, violoncel·lista

Entre les altres mentides de Hemingway que els biògrafs Kenneth Lynn i Jeffrey Meyers van descobrir, hi ha la d’haver-se dedicat, durant tot un any de la seva infantesa, a tocar el violoncel en comptes d’anar a classe; la d’haver estat amant de Mata-Hari; la d’haver-se infiltrat en una banda de gàngsters, o la d’haver boxejat fins que algú li va fer un ull de vellut.

Un llibre autobiogràfic

Lynn, en canvi, recupera un detall autobiogràfic de Hemingway que ell mai no va contar. La mare del petit Ernest el va tractar, durant la seva infantesa, com si fos una bessona de la seva germana, 18 mesos més gran i, sovint, el vestia amb barrets de flors i faldilles llargues. Segons Lynn, aquests fets van influir molt l’escriptor, que va farcir el seu currículum d’aventures pròpies d’un milhomes. El biògraf relaciona aquests fets amb una novel·la inacabada de Hemingway titulada ‘The garden of Eden’, que es publicà el 1986 i que té com a protagonista un home amb fantasies transsexuals que Lynn considera més autobiogràfic que molts dels herois de guerra de les seves primeres novel·les.

Evidentment, ni Lynn ni d’altres biògrafs que descobreixen les ‘mentides’ de Hemingway sobre ell mateix, no treuen cap mèrit literari al premi Nobel nord-americà. Ans al contrari, reinterpreten tota la seva obra sota la nova mirada que ofereix una biografia més contrastada, i el reivindiquen com un dels grans escriptors del segle XX.