El capità Benjamin Briggs havia adquirit el bergantí mercant 'Mary Celeste'. Briggs estava tan cofoi de la seva compra que va decidir que en el viatge inaugural, de Nova York a Gènova, s'enduria la seva dona i la filla petita. A més, hi va enrolar una tripulació de set persones de total confiança. La càrrega que duien era de centenars de barrils d'alcohol desnaturalitzat tòxic, una càrrega mitjanament perillosa però que, en principi, no havia de portar problemes.

El 5 de desembre de 1872 un altre bergantí, el canadenc 'Dei Gratia', el va veure molt lluny de la ruta atlàntica per on teòricament havia de passar. Com que el rumb del 'Mary Celeste' era erràtic, van abordar-lo i no hi van trobar ningú. El bot auxiliar havia desaparegut, però ningú no s'havia endut res de bord. Tot estava una mica deixat, però no desendreçat, no com si els tripulants haguessin hagut de marxar precipitadament.

Els canadencs van portar el vaixell fins a Gibraltar amb la intenció de reclamar una part del valor pel rescat, però abans les autoritats van començar una investigació que encara va portar més incògnites. En primer lloc, no es va trobar cap indici d'on eren els tripulants. L'espasa del capità, que era sota del llit, semblava tacada de sang, encara que després es va descartar. Es va sospitar que els mariners potser s'havien emborratxat amb l'alcohol i havien provocat un desastre, però després es va comprovar que l'alcohol era verinós.

Un misteri sense resoldre
El cas del 'Mary Celeste' va generar especulacions arreu del món. Fins i tot Arthur Conan Doyle va escriure un conte inspirat en aquell misteri, però ni les volades de coloms dels escriptors ni les fantasies dels periodistes van arribar mai a descobrir el misteri que s'hi amagava. I això que el vaixell transportava alcohol, i no urnes...