Jules Verne no va inventar res: ni va ser el primer a imaginar un submarí ni va ser el visionari que, segons moltes històries de la literatura, va anticipar en les seves novel·les l'escafandre autònom, la televisió o el fax. Ben al contrari, l'autor de La volta al món en vuitanta dies tenia una voluntat molt didàctica de divulgar els descobriments de l'època al gran públic. De fet, aquesta voluntat era conseqüència de l'encàrrec que li havia fet el seu editor, Pierre Hetzel, un ferm defensor de l'ensenyament laic i editor de Le magasin d'Éducation et de Récréation.

El mateix Verne (1828-1905) explicà les seves intencions en una entrevista: "Quan n'he parlat als meus escrits com a coses reals, ja estaven mig inventades. Simplement he fet ficció d'allò que posteriorment havia de convertir-se en un fet, i el meu objectiu no era profetitzar, sinó difondre el coneixement [...]. Cada fet geogràfic i científic contingut en qualsevol dels meus llibres ha estat examinat amb gran cura, i és rigorosament exacte."

Molta imaginació i encara més recerca
L'enginy que més sovint s'atribueix a Verne és el del submarí. Però, com assenyala en la revista Mètode Jesús Navarro, investigador del CSIC i de la Universitat de València, el 1770, cent anys abans de la publicació de Vint mil llegües de viatge submarí (1869), ja hi havia catorze patents de submarins només a Anglaterra. El submarí de Narcís Monturiol també és anterior, del 1859. Però el prototipus que més el degué influir va ser el que Hallelt va fer submergir al Sena el 1858, i que es deia Nautilus, com el de la seva novel·la.

L'escafandre autònom que utilitza el capità Nemo tampoc no és original, ni Verne pretenia que ho fos. El mateix Nemo va citar els veritables autors de l'artefacte: B. Rouquayrol, que l'inventà per a treballar a les mines, i A. Denayrouze, que el va adaptar al medi submarí.

La més estrafolària de les anticpiacions de Verne seria la televisió. Un personatge d'El Castell dels càrpats utilitza un conjunt d'espills per reproduir la imatge tridimensional d'una cantant d'òpera ja desapareguda. Aquí la imaginació va primar sobre la divulgació. Al capdavall, Verne és admirat per les seves històries. En el seu vessant de divulgador, tenint en compte que encara són molts els que creuen que va inventar tot allò que només descriu, potser no va acabar d'aconseguir l'objectiu que perseguia.

(Aquest article es va publicar per primera vegada a la revista 'Sàpiens' núm. 31, el maig del 2005).