Preguntes i respostes

Jules Verne va ser un visionari?

L'escriptor francès pretenia divulgar els grans descobriments de l'època al gran públic

Àlex Milian
5 de febrer de 2018
Caricatura de Jules Verne amb una de les seves criatures marines publicada a la revista 'L'Algerie', el 15 de juny de 1884
Caricatura de Jules Verne amb una de les seves criatures marines publicada a la revista 'L'Algerie', el 15 de juny de 1884

Jules Verne no va inventar res: ni va ser el primer a imaginar un submarí ni va ser el visionari que, segons moltes històries de la literatura, va anticipar en les seves novel·les l'escafandre autònom, la televisió o el fax. Ben al contrari, l'autor de La volta al món en vuitanta dies tenia una voluntat molt didàctica de divulgar els descobriments de l'època al gran públic. De fet, aquesta voluntat era conseqüència de l'encàrrec que li havia fet el seu editor, Pierre Hetzel, un ferm defensor de l'ensenyament laic i editor de Le magasin d'Éducation et de Récréation.

El mateix Verne (1828-1905) explicà les seves intencions en una entrevista: "Quan n'he parlat als meus escrits com a coses reals, ja estaven mig inventades. Simplement he fet ficció d'allò que posteriorment havia de convertir-se en un fet, i el meu objectiu no era profetitzar, sinó difondre el coneixement [...]. Cada fet geogràfic i científic contingut en qualsevol dels meus llibres ha estat examinat amb gran cura, i és rigorosament exacte."

Molta imaginació i encara més recerca
L'enginy que més sovint s'atribueix a Verne és el del submarí. Però, com assenyala en la revista Mètode Jesús Navarro, investigador del CSIC i de la Universitat de València, el 1770, cent anys abans de la publicació de Vint mil llegües de viatge submarí (1869), ja hi havia catorze patents de submarins només a Anglaterra. El submarí de Narcís Monturiol també és anterior, del 1859. Però el prototipus que més el degué influir va ser el que Hallelt va fer submergir al Sena el 1858, i que es deia Nautilus, com el de la seva novel·la.

L'escafandre autònom que utilitza el capità Nemo tampoc no és original, ni Verne pretenia que ho fos. El mateix Nemo va citar els veritables autors de l'artefacte: B. Rouquayrol, que l'inventà per a treballar a les mines, i A. Denayrouze, que el va adaptar al medi submarí.

La més estrafolària de les anticpiacions de Verne seria la televisió. Un personatge d'El Castell dels càrpats utilitza un conjunt d'espills per reproduir la imatge tridimensional d'una cantant d'òpera ja desapareguda. Aquí la imaginació va primar sobre la divulgació. Al capdavall, Verne és admirat per les seves històries. En el seu vessant de divulgador, tenint en compte que encara són molts els que creuen que va inventar tot allò que només descriu, potser no va acabar d'aconseguir l'objectiu que perseguia.

(Aquest article es va publicar per primera vegada a la revista 'Sàpiens' núm. 31, el maig del 2005).

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto