Crònica del primer viatge SÀPIENS a Malta

Malgrat totes les incerteses d’aquests temps tan complicats que ens toquen viure, malgrat aquesta pandèmia que ara sembla que es comença a allunyar de les nostres vides, malgrat la guerra, malgrat la crisi econòmica que ja torna a treure el cap... Malgrat tot, les places per als tres viatges SÀPIENS-Tarannà a l’illa de Malta es van esgotar en poques hores. Per això avui, de bon matí, ens hem trobat a l’aeroport de Barcelona. Un recinte que tenia ja clarament un aspecte prepandèmic, com si aquella malaltia vinguda de la Xina que tants estralls va causar i que ens va obligar a modificar radicalment les nostres vides fos una cosa d’un passat remot.

Doncs sí, en aquest aeroport ple com un ou ens hem trobat amb els vint-i-sis viatgers procedents de tota la geografia catalana. Entre ells, alguns vells coneguts d’altres viatges, com el Xavier d’Andorra, que ens ha acompanyat en totes les sortides que hem organitzat. Fa molta il·lusió tornar-nos a retrobar, com il·lusió fa també tornar a coincidir amb dues persones excepcionals, els guies de Tarannà, Jordi Pla i Martí Carbonell.

Malta, una illa de pas
Després d’un vol sense incidents, poc abans de dos quarts d’una hem aterrat a l’aeroport de Malta-Luqa i a la porta ja teníem a punt l’autobús que ens duria fins a la vila de Birgu, situada a la banda sud del port de Malta. Com que teníem uns 35 minuts de trajecte, en Jordi Pla i jo mateix hem aprofitat per donar la benvinguda oficial a tot el grup, i el Martí Carbonell, professor d’Història a la Universitat de les Illes Balears i gran coneixedor de Malta, ha començat a introduir-nos en la matèria. Primer ens ha fet un repàs de l’arxipèlag, amb una superfície total de poc més de 300 km2 i amb unes illes més grans, com la mateixa Malta, Gozo (Ghawdex) o Comino (Kemmuna) i altres de més petites i deshabitades, com Filfla.

També ens ha explicat les dues teories sobre l’origen etimològic de la paraula Malta: la que diu que prové del mot fenici refugi, i la que, per contra, sosté que la seva procedència és del grec i de la paraula mel. Més enllà d’això, el Martí ens posa en antecedents que Malta ja tenia una ocupació important durant el Neolític. Després van arribar els fenicis, els cartaginesos, i, finalment, els romans, amb els quals van aparèixer les primeres ciutats.

Posteriorment va passar a mans dels bizantins i, encara després, dels vàndals. I més tard dels musulmans, que van ser vençuts pels normands. I cap al final del segle XIII van arribar els catalans de Pere el Gran, que la van dominar durant dos segles i mig. Després d’aquest període de presència catalana, el 1530 l’emperador Carles I la va cedir a l’orde de l’Hospital, que la va retenir fins a finals del segle XVIII. Va ser llavors que l’illa va ser ocupada per Napoleó durant uns pocs anys, fins que va passar a mans dels anglesos.

Com ens recorda el Martí Carbonell, Malta havia estat decisiva a la Segona Guerra Mundial, atesa la seva ubicació, perquè els aliats poguessin envair Sicília. A causa d’això, aquestes illes van patir forts bombardejos per part de les forces de l’Eix. Després de la guerra, i amb un moviment independentista actiu, Churchill va oferir als maltesos deixar de ser una colònia, formar part del Regne Unit i tenir veu al Parlament britànic. Aleshores es va convocar un referèndum, l’11 de febrer de 1956, que no va treure un resultat concloent: el Partit Nacionalista Maltès i l’església van afavorir el boicot i els independentistes van créixer sensiblement.

Quan els partidaris de la separació van accedir al Govern de l’illa, l’any 1961, el següent pas ja estava clar: britànics i maltesos van pactar un referèndum en què els segons van aprovar la seva independència, amb un 54,5% de vots favorables. Era el 21 de setembre de 1964. En principi van mantenir la reina britànica Elisabet II com a cap d’estat, però una dècada després es va proclamar la República. Actualment, Malta és precisament això, una república formada per mig milió d’habitants, que forma part de la Unió Europea i que té un idioma, el maltès, reconegut com un dels idiomes oficials de les institucions europees.

Una fortalesa imponent
Arribats a la petita vila de Birgu, hem donat un primer tomb pel seu passeig marítim. Es tracta d’un indret poblat des d’antic, però que va adquirir una gran importància amb l’arribada catalanoaragonesa. Després de dinar ens hem dirigit a una de les grans joies d’aquest viatge, el fort de Sant Àngel, clau per entendre les successives ocupacions de l’illa.

Segons sembla, abans d’aquesta gran fortalesa ja hi havia hagut en aquest indret alguns elements de defensa. Quan les forces de l’almirall Roger de Llúria van arribar a l’arxipèlag, aquesta fortalesa va ser l’última a poder dominar. Ara bé, després, també seria precisament des d’aquest fort des d’on els catalans i aragonesos durien a terme el control polític i militar d’aquestes illes. Segons ens explica el nostre guia, el Martí Carbonell, la fortalesa va ser reconstruïda posteriorment per l’orde de l’Hospital, que la va batejar precisament amb el nom de Sant Àngel.
 

Però què era l’orde de l’Hospital? En realitat el seu nom complet és el de Sant Joan de Jerusalem. Es tracta d’un orde militar i religiós fundat al segle XI que tenia l’objectiu d’ajudar els pelegrins que viatjaven a Terra Santa. En paraules del Martí Carbonell la seva feina era sanar els cossos i els esperits. Amb els anys, però, va acabar adquirint una gran importància militar. El seu símbol des de l’inici és la creu de Malta, també coneguda com a Creu de Sant Joan.

Amb la remodelació hospitalera el complex encara va adquirir més importància, perquè, a més, era el lloc on vivia el Gran Mestre. La fortalesa que nosaltres visitem és un projecte del 1690, i el Martí Carbonell ens fa adonar que hi ha una vuitantena de canons, més de la meitat dels quals apunten directament al port. Durant la breu etapa d’ocupació francesa i durant la llarga etapa de dominació britànica, el castell va mantenir la seva importància. De fet, va esdevenir una base militar clau per a l’ocupació aliada de la veïna Sicília. Quinze anys després de la independència, la fortalesa va passar a mans del nou govern maltès, que la va rehabilitar i adaptar. De fet, el fort va ser la seu de la presidència de la Unió Europea l’any 2017.

Abans de deixar aquest emplaçament, el Martí Carbonell ens explica que aquest indret va ser el protagonista d’un dels setges més importants de la Mediterrània: el setge que els exèrcits otomans van fer sobre l’illa de Malta. Va durar del 18 de maig a l’11 de setembre de 1565. Però també ens adverteix que aquesta explicació la deixarem per demà. L’esperem amb candeletes, Martí!

Acabada la visita, arriba l’hora de visitar amb més tranquil·litat els carrers estrets de Birgu, una vila amb una població que no arriba als 3.000 habitants. Aquí, el Martí Carbonell ens durà fins a diversos llocs emblemàtics de la població, com la curiosa església de Sant Llorenç, que antigament va ser el temple conventual de l’orde de Sant Joan, al monument de la llibertat –que commemora la sortida dels britànics de l’illa– i als diferents albergs –com el d’Anglaterra, el d’Aragó o el de Castella. Què són els albergs? El Martí Carbonell ho explica d’una manera ben entenedora: a causa del creixement de l’orde, els hospitalers es van veure obligats a organitzar-se d’una manera diferent. I ho van fer per llengües o nacions. Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, corona catalanoaragonesa (amb Navarra), corona de Castella (amb Lleó i Portugal), Alemanya i Anglaterra. Doncs bé, aquests albergs organitzats per llengües o nacions eren uns edificis que servien per allotjar els cavallers que no es podien pagar la manutenció del viatge. Però, a la vegada, van esdevenir veritables ventres administratius.
 

Després de la passejada ens hem dirigit cap a la ciutat de Sliema, on es troba el nostre hotel. No cal dir que el Martí Carbonell ha continuat explicant l’apassionant història de l’orde de Malta. Posteriorment, ha tingut lloc una confèrencia sobre el rei Pere II el Gran, conqueridor de Sicília i de Malta. A continuació, amb força gana, tot sigui dit, ens hem traslladat fins a un restaurant proper per degustar la gastronomia local. Tips, contents i amb la llengua i el paladar encara calents a causa d’un plat de macarrons un pèl massa picants, anem a dormir. Demà ens espera un dia ple d’emocions.

Després de llevar-nos a una hora prudent i d’haver esmorzat a l’hotel, hem agafat l’autobús per dirigir-nos al poble de Mosta. Durant el trajecte, el nostre guia, el Martí Carbonell, ha reprès el fil del dia anterior i ens ha continuat explicant la història de l’orde dels Hospitalers des del punt on ho havia deixat. I ha posat l’accent en la importància que va tenir per a ells la dissolució de l’orde del Temple, del qual van heretar bona part de les possessions que tenia, cosa que els va donar molta volada i els va fer cada vegada més rics i poderosos. Un orde cada vegada menys hospitaler i cada vegada més militar.

És en aquest moment que el Gran Mestre es converteix en un veritable cap d’estat. Quan els cavallers, després d’un llarg setge, van ser expulsats de l’illa de Rodes, on tenien la seva base, van voltar per la Mediterrània durant set anys fins que van aconseguir convèncer l’emperador Carles V que era fonamental buscar-los un lloc per fixar la seva residència a la Mediterrània i, en conseqüència, per poder ajudar a aturar l’avenç turc. I Carles els va oferir l’illa de Malta, possessió de la Corona d’Aragó. Aquesta jugada va tenir el beneplàcit del papa Climent VII i, dit i fet, els hospitalers s’hi van traslladar i s’hi van establir durant dos segles.

Mosta, habitada des de la prehistòria, és la ciutat més densament poblada de Malta. I si tenim en compte que Malta és un dels països més densament poblats d’Europa, podeu imaginar com és Mosta. Però aquesta vila també té un tresor realment particular: la basílica de l’Assumpció de Nostra Senyora, coneguda popularment com la Rotunda de Mosta. El Martí Carbonell ens explica que la Rotunda va ser construïda entre el 1833 i la dècada del 1860 sobre una església renaixentista anterior. Està inspirada en el panteó de Roma, té la tercera cúpula sense suport més gran del món i és l’església més coneguda de Malta.
 

Segons el Martí, l’any 1942, durant la Segona Guerra Mundial, avions alemanys van llançar una bomba que va perforar la cúpula de la basílica i va caure dins de l’església mentre s’hi celebrava missa. Però el cas és que la bomba no va explotar i, per tant, no va causar cap altre estrall. Ja us podeu imaginar que els maltesos més religiosos ho van interpretar com un miracle.

La prehistòria maltesa
Des de Mosta ens hem dirigit a la costa oest de l’illa per contemplar una de les manifestacions més singulars desenvolupades a la prehistòria maltesa. Es tracta del període conegut com l’edat dels temples, entre el final del Neolític i el principi de l’edat del bronze. Per tant, estem parlant d’entre 5.000 i 2.500 anys. Els “nostres” dos temples són espectaculars. Es tracta dels jaciments de Hagar Qim i Mjandra, declarats Patrimoni de la Humanitat. El primer, que visitem en segon lloc a causa de la gran afluència de turistes, data d’uns 3.200 anys abans de la nostra era i està format per un temple principal i tres altres estructures situades a la vora. Tot l’edifici es troba envoltat d’un mur format per uns enormes blocs de pedra destinat a protegir el temple.

Gordon Childe, professor d’Arqueologia Prehistòrica d’Europa i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres, va manifestar: “He estat visitant les ruïnes prehistòriques de tot el Mediterrani, des de Mesopotàmia fins a Egipte, Grècia i Suïssa, però enlloc no he vist un lloc tan antic com aquest.
 

Uns segles abans, el 1647, l’historiador maltès Giovanni Francesco Abela va escriure a “Della Descrittione di Malta Isola nel Mare Siciliano” que les ruïnes de Hagar Qim eren una prova claríssima del fet “que els primers habitants de Malta eren de la raça dels gegants”.

A uns escassos cinc-cents metres d’aquest complex hi ha situat el segon gran objectiu del dia, el temple de Mjandra. El de Mjandra, segons el Martí, està fet amb pedra coral·lina, més dura que la pedra de Hagar Qim. Es tracta de tres temples no connectats amb una planta en forma de trèvol.

La Valletta i la cocatedral de Sant Joan
Després d’aquesta immersió en el passat més remot, ens hem dirigit a La Valletta, la capital de Malta, “una ciutat construïda per cavallers i per a cavallers”, en paraules de la Joss, la nostra guia local. La Valletta és la capital europea més al sud, i també la capital d’un estat europeu més petita (actualment només hi viuen unes 4.000 persones). Així mateix, és Patrimoni de la Humanitat des del 1998. Primer de tot hem visitat la cocatedral de Sant Joan, construïda pels hospitalers entre els anys 1573 i 1578.

Es tracta d’un edifici molt sorprenent. Si bé per fora és d’estil neoclàssic i té l’aparença d’un fort, el seu interior està ornamentat i decorat segons l’estil barroc. Un cavaller hospitaler que també era artista, Mattia Preti, fou qui va dissenyar i esculpir les parets de l’interior i qui va pintar els costats dels altars amb escenes de la vida de sant Joan Baptista. En aquest temple tot hi és excessiu. És realment impactant veure el terra ple de làpides dels cavallers relacionats amb l’orde Hospitaler que van morir a Malta, i com cada centímetre de les parets està bellament decorat.

En aquest temple, hi destaquen les capelles dels cavallers i els seus mausoleus. La més impactant de totes és la d’Aragó, que està presidida per una representació pictòrica de sant Jordi, on un àngel sosté una bandera amb les quatre barres. Aquí hi ha enterrats grans mestres com el mallorquí Rafael Cotoner i el seu germà Nicolau, o els catalans Ramon Perellós i Rocafull i Raimon Despuig. El nostre guia, el Martí Carbonell, ens ha explicat que Rafael Cotoner va ingressar a l’orde amb només set anys i que quan en tenia 17 ja s’havia desplaçat a Malta. L’any 1660 va ser nomenat Gran Mestre de l’Orde, un càrrec que va desenvolupar tres anys, fins al moment de la seva mort a causa de la pesta. Va ser succeït pel seu germà Nicolau, que va ocupar el càrrec de Gran Mestre durant 17 anys. La Joss, la nostra guia local, se sorprèn que el Rafael i el Nicolau no siguin personatges molt coneguts i estudiats a les nostres terres, perquè, a Malta, els germans menorquins són veritablement uns homes amb molt de prestigi.
 

Un dels principals atractius d’aquest edifici tan impressionant són dos quadres de Caravaggio: La decapitació de sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint. La primera pregunta que hom es fa en veure aquestes pintures és: què hi fan a Malta? Els nostres guies, el Martí i la Joss, ens ho han aclarit. Caravaggio, quan vivia a Roma, va ser acusat d’un assassinat i va haver de fugir de la ciutat. I el lloc escollit va ser Malta, on va viure gairebé un any i on es diu que va ser protegit pels hospitalers. Durant la seva estada a l’illa va pintar aquests dos quadres. Però quan a Malta ja era tota una personalitat, va ser arrestat i empresonat al fort de Sant Àngel de Birgu (que vam visitar ahir). Tanmateix, algú el va ajudar a fugir i es va fer fonedís. Mai més no va tornar a Malta.

Aquesta és la raó, explica Carbonell, que la gent de Malta (i els que hi viatgem) puguin gaudir d’aquestes impressionants pintures, sobretot La decapitació de sant Joan Baptista, l’obra més gran mai creada pel genial pintor italià, amb unes mides de 350 x 525 cm. Caravaggio situa l’escena de l’assassinat en una masmorra. I hi podem distingir una noia jove, una anciana, un noble, el botxí... A la dreta de la imatge, dos testimonis ho contemplen tot des d’una finestra, cosa que permet introduir l’espectador en el quadre. Justament al davant d’aquesta pintura es pot veure l’única inscripció escrita en llengua catalana que es pot trobar en tot Malta, a la tomba del cavaller mallorquí Nicolau Abrí, Gran Prior de Catalunya: “Aquí descansen les cendres de fra Nicolau Abrí Descatllar, gran prior de Catalunya, comanador d’Espluga Calba i de Barcelona. Pecador miserable. Morí el 21 de novembre de 1794”.

Hem dinat en un restaurant típic del port, on hem degustat un excel·lent involtini de porc. És a dir, llom de porc local farcit de formatge fumat Applewood, enrotllat amb pernil de Parma. Què més es pot demanar? Amb la panxa plena, hem pujat les escales necessàries per arribar fins al davant del fort de Sant Elm (que actualment és la seu de la policia de Malta) i el jardins Upper. L’indret és realment espectacular. El fort està situat de cara al mar dominant l’entrada dels ports. Aquesta fortificació va ser clau en la defensa de Malta contra la invasió turca del 1565. Aquí es van produir durs combats i l’edificació va haver de suportar constants atacs dels canons otomans.

La defensa de Malta la va dur a terme Jean Parisot de La Valette, i l’atac, Pialí Paixà acompanyat de Turgut Reis. Els defensors eren 8.500 i els atacants, 45.000, amb 200 galeres. L’atac va ser una revenja per la pèrdua otomana de l’illa de Djerba en favor de Carles V. Les forces que defensaven Malta estaven a punt de capitular quan va caure el fort de Sant Elm, però el 7 de setembre va arribar el “Gran Rescat” de Carles V des de Sicília comandat pel català Joan de Cardona i Requesens i que va acabar amb la retirada turca.
 

La nostra visita ha prosseguit pel casc antic de La Valletta, amb una visita per l’exterior del Palau dels Grans Mestres, la basílica del Carme i la catedral de Sant Pau. I, just a continuació, un altre dels plats forts del viatge, l’alberg d’Aragó. El Martí Carbonell ens explica que en aquest alberg s’allotjaven tots els cavallers catalans que visitaven Malta a partir del segle XVI. Recordem que ahir explicàvem que quan l’orde de l’Hospital va créixer es van haver d’organitzar de manera diferent. I que ho van fer mitjançant albergs per llengua o nació. Doncs bé, quan els cavallers de l’orde de Sant Joan van construir La Valletta, també van posar en marxa un bon nombre d’aquestes residències nacionals (o albergs). Cada un d’ells pertanyia a una de les diferents llengües de l’orde i cada llengua tenia el seu propi edifici amb més o menys dependències. Molt a prop d’aquest edifici hom pot veure la Casa de Catalunya, avui oficines de la Unió Europea.
 

La cirereta del pastís, ja ben fosc, ha estat la tornada des de La Valletta fins a Sliema en un ferri. Després, a sopar, i ben aviat a dormir i a descansar, perquè demà, com avui, el dia serà llarg i ple de sorpreses.

El dia avui ha començat més aviat que l’anterior. Després d’un bon esmorzar al nostre hotel ens hem dirigit en autobús fins a la ciutat de Rabat, on hi ha les catacumbes de Sant Pau, el pas abans d’anar a Mdina, que va ser la capital de l’illa des de temps remots fins a la conquesta catalana.

Durant el trajecte, el Martí ens ha explicat el final de l’orde de Malta, la història del qual ens ha anat acompanyant al llarg dels nostres desplaçaments en autobús. Paradoxalment, quan l’Imperi turc va entrar en crisi, a mitjan segle XVIII, també va començar la davallada dels hospitalers, amb la pèrdua de la seva font principal d’ingressos. Així, el 1798, Napoleó Bonaparte va conquerir Malta i va decapitar i desmantellar l’orde dels Hospitalers. I, poc després, l’illa va caure en mans dels britànics, amb la qual cosa el declivi de l’orde de Malta ja va ser definitiu. Actualment l’orde de Malta és un subjecte polític reconegut per 112 estats del món, entre els quals, l’espanyol. És, però, un estat estrany, atípic, ja que no té territori. El seu territori són les cases i les delegacions que té en els diferents països on l’orde hi té presència.

Tornant al nostre viatge, actualment Mdina té una població que amb prou feines supera els 300 habitants, però també és veritat que està pràcticament unida amb la ciutat de Rabat, que té un nombre d’habitants sensiblement superior: uns 12.000.

Arribats a Rabat ens hem dirigit a les catacumbes de Sant Pau, construïdes entre els segles III i VIII. Es tracta d’una extensa xarxa de galeries i tombes subterrànies que destaquen sobretot pel seu bon estat de conservació. El Martí Carbonell ens ha explicat que aquestes catacumbes van ser estudiades “per primera vegada l’any 1894 pel doctor Antonio Annetto Caruana. Hi ha més de 30 hipogeus a tot el complex de Sant Pau i Santa Àgata, més de 20 dels quals estan oberts al públic. Són tombes simples, algunes decorades amb grafits i baixos relleus”. Segurament té raó en tot això, però jo hi afegiria una cosa: aquest espai impressiona. Però molt. I més si saps que les catacumbes van servir de refugi durant la Segona Guerra Mundial per protegir-se de les bombes alemanyes i italianes que queien sobre l’illa.
 

La segona catedral
Només sortir de les catacumbes, ens hem dirigit a la preciosa vila de Mdina. El Martí ens recorda que, després de perdre la capitalitat, va entrar en decadència i, tot i alguns períodes de renaixement, mai no va aconseguir recuperar la seva antiga importància. Per això se l’ha conegut tradicionalment com “la ciutat silenciosa”.

Malgrat totes aquestes coses, el seu nucli antic acull una joia impressionant. Estic parlant de la cocatedral metropolitana de Sant Pau o catedral de Mdina. Tal com explica el Martí Carbonell, es tracta d’una catedral fundada al segle XII i dedicada a l’apòstol sant Pau. Per què? Doncs perquè, segons la tradició, està situada justament en el lloc on el governador romà Publi va rebre sant Pau després del seu naufragi a Malta. Aquest edifici va ser construït entre el 1697 i el 1702, després que l’antiga catedral, bastida pels normands, fos destruïda per un terratrèmol l’any 1693. I l’estil escollit va ser el barroc. Des del segle XIX aquest temple és la seu de l’arxidiòcesi catòlica de Malta i comparteix aquesta funció amb la cocatedral de Sant Joan a La Valletta, que vam visitar ahir.

De nou dins de l’autobús, el Martí ens dona una sèrie de dades sobre Malta i respon a una de les preguntes que ens plantegem tots els assistents al viatge. De què viu Malta més enllà del turisme? El Martí explica que el seu sector primari és pràcticament residual i que només produeix el 20% dels seus productes. I que, a més, no té aigua suficient. No obstant això, té una potent indústria de manufactura informàtica i tecnologia. Una de les seves principals fàbriques és Playmobil. Darrerament –expliquen el Martí i la Joss, la nostra guia local– el Govern de Malta aposta molt fort per la indústria aeronàutica i informàtica. També és molt important la indústria cinematogràfica. No debades a les illes de l’arxipèlag es graven moltes pel·lícules. Per què? Pels impressionants escenaris que poden oferir i pels baixos impostos que cal pagar.

Després d’aquestes visites tan especials, hem tornat a pujar al nostre autobús i ens hem dirigit a la costa nord, concretament a l’estació marítima de Cirkewwa, per agafar un ferri que ens traslladi fins a Gozo (Ghawdex, en maltès), la segona illa més gran de l’arxipèlag de Malta. Gozo té una població que supera per poc els 32.000 habitants. La seva capital és Rabat (o Victòria, tal com se la va rebatejar a finals del segle XIX en honor de la reina del mateix nom), que compta amb unes 7.000 ànimes. L’illa és de caràcter més rural i menys desenvolupada que la veïna Malta. Segons el Martí i la Joss, és considerada una gran destinació de busseig i altres esports aquàtics. L’illa ha estat habitada des de l’any 5.000 abans de Crist i durant el Neolític es van construir els temples de Ggantija, les estructures religioses més antigues del món. El Martí ens aclareix que aquest mot vol dir ‘pertànyer als gegants’.

Una illa emblemàtica
Durant el trajecte en ferri passem per davant de l’illa de Kemmuna (o Comino), pràcticament deshabitada, però molt turística, sobretot gràcies a les seves platges paradisíaques on s’han gravat nombroses pel·lícules i a la pràctica del busseig i altres esports aquàtics.

Arribats a l’estació marítima de Mgarr, hem anat a dinar. I posteriorment ens dirigim a la capital de l’illa, Rabat (o Victòria). Després de passejar pels seus carrers hem iniciat el fort pendent que ens ha dut a la Ciutadella, una petita ciutat emmurallada que antigament es creu que havia estat l’acròpolis d’una antiga ciutat púnica romana. Durant l’època medieval, aquesta acròpolis es va convertir en un castell que servia de refugi a la població en cas d’atacs pirates.

Només traspassar la portalada d’entrada, ja hem vist al nostre davant la catedral de l’Assumpció. I, posteriorment, hem anat a fer una passejada impressionant pel seu pas de ronda, amb unes vistes espectaculars sobre el conjunt de l’illa.

Retornats al ferri que ens ha de portar de nou a l’illa de Malta, i a l’autocar que ens ha de dur a l’hotel, la nostra guia, la Joss, ens fa una classe molt interessant sobre la llengua maltesa. Un idioma –recordem-ho– amb mig milió de parlants i que té reconegut l’estatus de llengua oficial de la Unió Europea. La Joss ens explica que aquest idioma es remunta a l’àrab que va arribar el 870 amb la invasió musulmana. Concretament, és l’àrab que es parlava en aquell període. Per això, la gent que estudia àrab clàssic (per exemple, per poder llegir i entendre l’Alcorà) comprèn perfectament el maltès. Per què? Perquè és la mateixa llengua.

Després de descansar una estona, l’autobús ens ha passat a recollir per l’hotel per portar-nos a sopar. El d’avui ha estat un últim sopar a Malta ben especial. Molts dels assistents al viatge afirmen que hi tornaran. Realment, val la pena!

També podeu seguir el viatge, dia a dia i hora a hora, al nostre perfil de Twitter amb l’etiqueta #SàpiensMalta.

Dia 1: 1) Després d’un vol sense cap incidència, els viatgers de @sapienscat@TarannaViajes ja som a Malta. A partir d'ara viurem la seva història i la important petjada catalana. #SàpiensMalta. pic.twitter.com/t3LWc1ogdn

— Sapiens.cat (@sapienscat) October 10, 2022

Dia 2: 1) El segon dia del viatge Sàpiens @TarannaViajes a Malta comença a Mosta amb un plat fort. La visita a la impressionant basílica de l'Assumpció de Nostra Senyora, coneguda com la Rotunda. Té la tercera cúpula sense suports més gran del món. #SàpiensMaltapic.twitter.com/IliToqmxE9

— Sapiens.cat (@sapienscat) October 11, 2022

Dia 3: 1) Les visites d'avui comencen a les catacumbes de Sant Pau, a Rabat, construïdes entre els segles III i VIII. Són unes de les més ben conservades de la Mediterrània. #SàpiensMaltapic.twitter.com/4Jx0iuCEPR

— Sapiens.cat (@sapienscat) October 12, 2022