Coincidint amb el 85è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, Catalunya Ràdio estrena el 15 d'octubre En defensa de Companys, una sèrie documental en format pòdcast produïda per Abacus Cooperativa i Sàpiens. El projecte recupera per primera vegada el testimoni sonor de Ramon de Colubí, el militar i advocat que va defensar el president davant el consell de guerra franquista i que va compartir amb ell els últims moments de la seva vida.
Narrat per Pere Arquillué i amb dramatitzacions en què Carles Martínez torna a encarnar Companys, el pòdcast recorre en deu episodis els darrers dies del president i la relació amb Colubí, figura clau i gairebé oblidada.
El relat s'articula a partir d'un material sonor excepcional: les gravacions inèdites d'una entrevista feta el 2003 a Caracas pel periodista Jordi Finestres a un Colubí nonagenari. En set hores de conversa, l'advocat explica detalls de l'empresonament, el judici, la seva petició de clemència a Franco i l'acompanyament a Companys fins al fossar del castell de Montjuïc.
Dirigit per Albert Mercadé, amb l'assessorament d'Albert Botran i de Sàpiens, i una idea original de Marc Roma i Jordi Creus, En defensa de Companys combina investigació, dramatització i reflexió històrica per donar veu a un episodi clau i emotiu de la història de Catalunya.
Capítol 1: la detenció
L'any 1940, els nazis acaben d'ocupar França i sembla inevitable que ben aviat faran el mateix amb bona part del continent. Europa no és un lloc segur. A La Baule, un petit poble de la Bretanya, la policia militar alemanya irromp a la força en una casa. Els acompanya l'agent Pedro Urraca, que fa mesos que persegueix l'home que s'hi amaga. Acaben de capturar un dels homes més buscats pel règim de Franco. També un dels personatges més rellevants de la història de Catalunya.
Capítol 2: Veneçuela
Per conèixer de prop una història, de vegades cal prendre distància i anar-se'n lluny, tant en l'espai com en el temps. L'any 2003, un viatge a Veneçuela obre la porta a conèixer un dels capítols que més preguntes desperten, encara avui, de la nostra història. Ramon de Colubí va lluitar al costat dels revoltats durant la Guerra Civil. Després de guanyar la guerra, però, es va fer fonedís. Ara, per primera vegada, està disposat a explicar tot el que fa anys que guarda sobre la història del president Lluís Companys.
Capítol 3: l'encàrrec
Ramon de Colubí és, amb 30 anys, el capità més veterà del regiment d'artilleria número 44 de Barcelona. Ha participat en el cop d'estat del 18 de juliol, és un dels vencedors de la guerra i ara que tot s'ha acabat viu plàcidament en un pis del carrer Muntaner de Barcelona. El 6 d'octubre, a les deu de la nit, rep una visita inesperada. Al document que li entreguen hi diu que li han encarregat un altre cas: la causa 23468. Aquest, però, no serà un encàrrec com els altres. Serà el cas que li canviarà la vida.
Capítol 4: els recels
El 19 de juliol del 1936 és, probablement, el dia més intens que ha viscut Barcelona. El cop d'estat militar troba una forta resistència popular als carrers. També a la Generalitat, comandada pel president Lluís Companys. Ramon de Colubí, en canvi, ho viu d'una manera molt diferent. Ell és un dels militars revoltats. Aquell dia li encarreguen una missió que li salvarà la vida. Però no tothom té la mateixa sort. Quan tots dos es troben al castell de Montjuïc, s'ho han d'explicar tot.
Capítol 5: la trajectòria
L'Estat té pressa per executar el president Companys. Colubí, però, es pren molt seriosament l'encàrrec de defensar-lo. Tanmateix, Companys no hi confia. Tots dos estan a les antípodes ideològiques, però tancats a la cel·la miren enrere i repassen els anys convulsos que els ha tocat viure. Tot i els recels inicials, s'adonen que tenen molt més en comú del que es pensaven.
Capítol 6: la visita
Colubí, que cada vegada se sent més proper al seu defensat, aconsegueix que li permetin rebre una visita que fa temps que espera. Una visita que el traslladarà de ple als seus orígens al petit poble del Tarròs, a la comarca de l'Urgell. Al llarg de la seva trajectòria, aquests orígens rurals seran sempre molt presents, tot i que és a Barcelona on s'estableix, on fa d'advocat, on entra en política i també on, de tant en tant, es perd per la vida nocturna del Paral·lel.
Capítol 7: els referents
Com serà, la mort? Convençut que la sentència ja està escrita abans del judici, per a Companys les hores, ara, s'omplen intentant trobar resposta a aquesta pregunta. Ho viu serè, perquè per a ell la mort no és un fet estrany. Fa anys que conviu amb aquesta possibilitat. Durant la guerra, és clar, però també abans, als convulsos anys vint. Els anys del pistolerisme que es van endur per davant els seus dos grans companys, referents i amics. Colubí, mentrestant, pensa en la manera de sorprendre el jurat.
Capítol 8: el judici
Un crucifix i un retrat del dictador Franco presideixen la sala del pati d'armes del castell de Montjuïc. El 14 d'octubre del 1940 s'hi celebra el consell de guerra contra Lluís Companys. Colubí finalment mostra la seva estratègia: farà, a la vegada, d'advocat i de testimoni. L'últim a agafar la paraula és Companys. En menys d'una hora, el judici queda vist per a sentència. Colubí, a la desesperada, fa una última gestió. No l'explicarà a ningú.
Capítol 9: per Catalunya
Companys passa la seva darrera nit a la cel·la parlant amb Ramon de Colubí. L'advocat no l'hi confessa, però en el fons espera que a darrera hora es faci el miracle. Companys va a missa i escriu cartes a la seva dona i a les seves germanes. El testimoni en pròpia pell de Ramon de Colubí del que passa aquelles hores és fonamental. Ens ajuda a aclarir aspectes sobre els quals els historiadors s'han passat dècades debatent. Però hi ha un fet clau que ni el mateix Colubí arribarà a saber mai.
Capítol 10: el llegat
El règim de Franco imposa el silenci sobre el que ha passat al castell de Montjuïc. A Catalunya, la vida continua com si res no hagués passat. No serà fins al cap d'un temps que el pes de la història acabarà imposant la transcendència del fet. Tanmateix, per als seus protagonistes, res no tornarà a ser igual. Encara queda molt per saber de les seves vides i d'algunes de les incògnites que queden pendents de resoldre.