Homenatgem Paco Candel, la veu dels altres catalans

Commemorem el quinzè aniversari de la mort de l'escriptor amb un reportatge i un mural al barri de Can Tunis, on va viure i escriure

1. Candel, protagonista del SÀPIENS d'octubre

La Catalunya de la segona meitat del segle XX no es pot explicar sense Paco Candel. L’escriptor, arribat a Barcelona el 1927 des del poble valencià de Cases Altes, va descriure als seus llibres la transformació que va viure el país amb les onades migratòries d’aquelles dècades. Amb la publicació d’obres com Els altres catalans, va dignificar barris suburbials que havien nascut d’aquella immigració, va retratar com ningú la realitat dels nouvinguts i va apostar per la idea de Catalunya, un sol poble.

Amb motiu del quinzè aniversari de la seva mort, hem volgut homenatjar Paco Candel amb un extens reportatge dedicat a la seva trajectòria, que vam publicar el passat octubre al número 247 del SÀPIENS. Un article signat per Maria Coll, cap de redacció de la revista, en què coneixereu les fascinants històries dels veïns i veïnes de les Cases Barates de Can Tunis, gent sovint ignorada que l’escriptor va convertir en protagonistes de més de cinquanta obres.

Amb la inestimable col·laboració de la seva filla, Maria Candel, i gràcies a la trentena de llibretes que va deixar en forma de dietari, vam poder resseguir la seva vida i la seva carrera, ambdues sempre lligades al barri, des d’una infància marcada per l’austeritat fins a la seva consagració com un escriptor referent de la nova catalanitat.

Aquest número ja no està disponible al quiosc, però podeu comprar-lo a la botiga online.
 

COMPRA EL SÀPIENS 247

2. Un homenatge permanent al barri on va viure

En un desig que l’homenatge a l’autor d’Els altres catalans no fos efímer, vam pensar que la millor manera de recordar-lo era amb una acció permanent. Així que vam demanar al muralista Roc Blackblock –que ha convertit l’art urbà en una eina per reivindicar la memòria popular a través del projecte Murs de bitàcola– que l’immortalitzés en un dels murs del carrer de la Muga de Barcelona, on va viure.

El grafiti resultant, que romandrà al barri que va inspirar gran part de la seva producció literària, és la imatge de portada del SÀPIENS que arriba avui al quiosc. En aquesta galeria d’imatges podeu veure’n tot el procés creatiu i, si voleu observar l’obra en viu, acosteu-vos al carrer de la Muga!

3. El 'making of' de la portada

En aquest vídeo podeu veure el making of del mural que Roc Blackblock va pintar durant dues intenses jornades el passat juliol. Paco Candel va morir el 23 de novembre de 2007 declarant-se “afortunat”: la seva veu havia estat escoltada i, a través d’ell, la veu dels sense veu. Un bon motiu perquè, quinze anys després, els veïns de Can Tunis, en veure’l cada dia retratat a tot color, el recordin i en parlin amb estima i veneració.

4. Una conferència en record de Candel

Per complementar l'homenatge que aquest mes dediquem a l'autor, el passat 13 d'octubre, SÀPIENS i Cementiris de Barcelona vam recordar-lo amb la seva filla, Maria Candel, i l'escriptor David Castillo, a la conferència Paco Candel: Somriure, denúncia i compromís. Si us vau perdre la trobada al Museu d'Història de Catalunya, podeu recuperar-la en aquest vídeo. 

5. Paco Candel, la veu dels altres catalans

Encara que tota la vida i l’obra de Candel van transcórrer pràcticament en una àrea ben petita de la Zona Franca –les Cases Barates d’Eduard Aunós, Can Tunis i el Port–, acotada pel moll industrial de Barcelona i el cementiri de Montjuïc, la seva història va començar més lluny: a Cases Altes, un poble del País Valencià. El 1927, quan ell tenia dos anys, la família va arribar a Barcelona moguda per la necessitat i es van instal·lar en una barraca a Montjuïc.

El 1930, els Candel van anar a viure a les Cases Barates de Can Tunis i, des d’aleshores i fins que va morir, aquell va ser el barri de Paco Candel. El literat va viure una infantesa marcada per l’austeritat, la vida al carrer i la Guerra Civil, envoltada de personatges singulars que després van desfilar pels seus llibres. Els anys quaranta van ser de malastrugança: Candel va abandonar els estudis i va patir dues pèrdues, la seva mare i la seva germana.

El 1946, Candel va haver d’anar a fer el servei militar. Es va poder quedar a Barcelona, però va emmalaltir de tuberculosi (de la qual va tornar a recaure el 1951) i, a conseqüència d’això, va perdre un pulmó i part de l’altre. Acaparat per les penes, el gener del 1944 va decidir començar a escriure un dietari, format per una trentena de llibretes, un costum que no va abandonar fins al novembre del 2007.

Un cop superada la malaltia, va decidir apostar fort per l’escriptura. Va ser l’editor Josep Janés, el 1954, qui va decidir editar-li la primera novel·la, Hay una joventud que aguarda. La fama, però, li va arribar amb Donde la ciudad cambia su nombre (1957), ja que en aquell volum Candel va decidir explicar amb noms i cognoms la vida d’alguns veïns de les Cases Barates, un món autèntic i que, literàriament, encara s’havia d’explotar.

Però si una obra va marcar la trajectòria de l’escriptor de Cases Altes va ser Els altres catalans, un encàrrec d’Edicions 62. Va sortir al carrer el dia de Sant Jordi del 1964 i ràpidament es va convertir en un èxit. Per primera vegada, algú defensava que els immigrants arribats a Catalunya també havien de contribuir a construir el futur del país i no en podien quedar aïllats. Catalunya, independentment de la procedència dels seus habitants, havia de ser “un sol poble”.

Després de la mort del dictador, l’escriptor també va decidir entrar en política. El 1977, com a membre de l’Entesa, es va convertir en senador, i el 1979, com a independent a la llista del PSUC a l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat, va liderar la cartera de Cultura i Esports (1979-1983).

Però Candel, sobretot, es preocupava pels seus veïns i per tots els problemes que afectaven el barri de Can Tunis. El seu biògraf, Genís Sinca, el descriu com “un Síndic de Greuges dels marginats”. Candel va morir el 23 de novembre de 2007, amb 82 anys, per complicacions pulmonars. Abandonava aquest món declarant-se “afortunat”: a diferència d’altres escriptors, la seva veu havia estat escoltada. I, a través d’ell, la veu dels sense veu.

Paco Candel al seu estudi
Paco Candel al seu estudiArxiu particular de Paco Candel

6. Què més hi trobareu, al SÀPIENS d'octubre?

I això és només l’article de portada del número 247 de la revista. Aquí us expliquem què més us trobareu.
 

GIF Sàpiens 247


Reportatges com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.

SUBSCRIU-T’HI

Subscriu-t'hi

Portada del número 248 de SÀPIENS (novembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto