Jaume Mir: els documents del gran espia català de la Primera Guerra Mundial

Publiquem algunes pàgines dels dossiers localitzats als arxius belgues sobre el gran espia català de la Primera Guerra Mundial

1. Investigació SÀPIENS

El número de febrer arriba amb una nova investigació SÀPIENS, la història de Jaume Mir, un català nascut el 1888 a Sant Sadurní d’Anoia que el 1909 es va traslladar a viure a Brussel·les. Allà acabaria sent el cap d'una xarxa d’espionatge que actuava a favor de la resistència a la Bèlgica ocupada pels alemanys. La seva història surt a la llum després d'haver localitzat 289 documents als arxius belgues que publiquem per primera vegada en un reportatge del periodista Jordi Finestres, assessorat per Josep Maria Solé Sabaté, catedràtic d’història contemporània de la UAB .

2. Els documents: Jaume Mir

SÀPIENS va localitzar tretze dossiers elaborats pels serveis d’intel·ligència de l’Exèrcit britànic, col·laboradors de la resistència belga, que detallen les activitats del "Service M". Després de corroborar que es tractava del Servei Mir, vam examinar els tretze informes, un total de 289 documents, alguns mecanografiats i d’altres escrits a mà, que formen part dels arxius dels Serveis Patriòtics a la Bèlgica Ocupada al Front de l’Oest, de l’Oficina de Guerra. La seva publicació en exclusiva ens permet narrar per primer cop de manera exacta la intervenció activa de Jaume Mir a la Bèlgica ocupada pels alemanys del 1914 al 1916. Al document de sota es pot veure la fitxa de Jaume Mir.

3. Els documents: el Servei Mir

Entre el 1915 i el 1916, Jaume Mir va contactar amb ciutadans civils perquè l’ajudessin a fer les tasques d’enllaç per passar informació, diners, armes i, fins i tot, persones de la zona ocupada a la zona lliure. D’aquesta manera va néixer el Servei Mir, el nom oficial que apareix en la majoria dels informes consultats als arxius nacionals de Brussel·les. Es tracta d’una xarxa sensacional teixida per 27 homes (gairebé tots ciutadans belgues) a les ordres del català, dels quals els documents especifiquen les identitats, la procedència, les activitats i les accions que van fer. Al PDF de sota podeu veure un document original del Servei Mir i dues fitxes de dos dels seus membres (la segona, de Henri Wysman, home de confiança de Mir).

A les tres últimes pàgines, hi trobareu:

  • Una llista d'agents de la xarxa (mecanografiat).
  • Una proposta de nous agents (manuscrit).
  • Una llista d'agents de la xarxa Mir als quals se'ls proposava per ser condecorats amb la medalla de guerra britànica MBE (Most Excellent Order of the British Empire / 'Membre del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic').

4. Jugar-se la vida

Jaume Mir va jugar-se la vida en nombroses missions. De fet, va ser delatat i detingut pels alemanys, que el van torturar i sentenciar a mort pels delictes de traïció i espionatge. Mir va salvar la vida i, en acabar la Primera Guerra Mundial, va ser posat en llibertat. En tornar a Bèlgica, el Govern el va condecorar pel seu coratge amb la Creu de Cavaller de l’Orde de Leopold, categoria civil, la distinció més important a aquell país. Les autoritats belgues també van sol·licitar que se li entregués la medalla MBE britànica (Member of the Most Excellent Order of the British Empire / 'Membre del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic'), però, tot i la petició, no ens consta documentalment que li fos atorgada finalment. El document que podeu veure a continuació és aquesta petició que van fer les autoritats belgues.

5. Per Catalunya

Un cop acabada la Primera Guerra Mundial i sempre des de Brussel·les, Jaume Mir també es va implicar en altres moments transcendents del nostre país, sobretot, durant la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil. A la imatge, podeu veure una carta d'agraïment de Francesc Macià. El 1927 Mir el va ajudar a instal·lar-se a la capital belga després del fallit complot de Prats de Molló.

Al PDF de sota podeu veure dues notícies relacionades amb els ajuts de Mir al nostre país: una peça publicada a La Vanguardia el 15 de maig de 1938 sobre la donació d'una ambulància i menjar a l’Ajuntament de Barcelona ("Una delegación belga ofrece al alcalde una ambulancia y un camión de víveres"), i una altra apareguda a La Humanitat el 7 de gener de 1939 sobre la darrera trobada de Mir a la capital catalana amb Companys per fer donació "d'una ambulància sanitària, 400 quilos de productes farmacèutics i roba nova d'home i dona, per valor de 45.000 francs".

Carta d'agraïment de Francesc Macià a Jaume Mir (1931)
Carta d'agraïment de Francesc Macià a Jaume Mir (1931)Arxiu Nacional de Catalunya

Subscriu-t'hi

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto