Subscriu-t'hi
Racó Sàpiens

La crònica del viatge SÀPIENS a Viena, dia a dia

L'editor de la nostra revista, Jordi Creus, fa un resum diari de les vivències i descobertes de l'escapada a la ciutat de l'exili austriacista

Jordi Creus
22 de maig de 2019

El de Viena d'aquest mes de maig és el primer d'una sèrie de viatges SÀPIENS que farem conjuntament amb l'agència Tarannà Viatges. Totes les escapades tindran com a destinacions llocs dels quals us n'hem parlat a la revista i sempre comptaran amb la presència d'algun membre del nostre equip, ja siguin periodistes o historiadors. El primer viatge ha estat tot un èxit! Teníem previst fer-ne un, però, atesa l'allau d'inscripcions, n'hem programat (atenció!) quatre. En aquest primer viatge, l'acompanyant SÀPIENS ha estat l'editor de la revista, Jordi Creus.

1 Dia 1: Arribada i visita panoràmica de la ciutat
El grup del primer viatge SÀPIENS al palau Belvedere de Viena
El grup del primer viatge SÀPIENS al palau Belvedere de Viena

El primer dia vam fer, en paraules del nostre guia, el Carles Batlle, un primer aperitiu del que és Viena. Després d’arribar a mitja tarda en avió a la capital austríaca, vam fer una visita panoràmica de més de dues hores que ens va portar als indrets més emblemàtics de la ciutat, com el Palau Imperial, la catedral de Sant Esteve, la plaça de Maria Teresa o la casa on va viure Strauss i on va compondre el mític vals 'El Danubi blau'. I també la seu del Parlament austríac, construït com si fos un temple grec, perquè Grècia va ser el bressol de la democràcia.

Els Jardins del Poble
La visita ha inclòs una aturada molt recomanable als Jardins del Poble (Volksgarten), envoltats d’edificis monumentals. Sabeu que més de la meitat de la superfície de Viena és espai verd? Sí, i aquests jardins en són una bona mostra. De fet, hi destaca un plataner que, segons el Carles Batlle, ja hi era quan va començar el Congrés de Viena, l’any 1814. Si això ha estat un aperitiu, esperem menjar-nos demà el primer plat, amb la visita als vestigis d’aquells exiliats catalans que van marxar de casa a causa de la victòria borbònica del 1714.



El grup del primer viatge SÀPIENS a Viena amb el guia Carles Batlle als 'Jardins del poble'
Part del grup del primer viatge SÀPIENS a Viena amb el guia Carles Batlle als Jardins del Poble

2 Dia 2: la Viena imperial i la dels exiliats austriacistes
Participants al viatge SÀPIENS a Viena a la Biblioteca Nacional
Participants al viatge SÀPIENS a Viena a la Biblioteca Nacional Sergi Alarcón / Tarannà Viatges

Si dijous, com deia el nostre guia Carles Batlle, vam fer un aperitiu del que és Viena, avui hem passat al primer plat. I val a dir que ha estat ben suculent. No debades, hem resseguit la petja dels exiliats catalans del 1714 i hem pogut contemplar alguns elements ben exclusius. Anem a pams.

L'església de la Mercè, un dels llocs de reunió dels exiliats austriacistes
El dia ha començat amb una visita a l’església de la Mercè, un dels llocs de reunió d’aquells exiliats que van haver de marxar de casa a causa de la victòria borbònica a la Guerra de Successió.  El seu altar principal està presidit per les quatre barres i la creu, així com per les estàtues de Santa Eulàlia i de Sant Jaume. Desgraciadament, la imatge de la Mare de Déu de la Mercè que hi havia al centre avui està desapareguda.

El monestir dels Escocesos i la cripta on va estar enterrat Ramon de Vilana Perles
Després de caminar pel recinte actual del que havia estat l’Hospital dels Espanyols i d’haver passat per davant del que era el monestir de Nostra Senyora de Montserrat (avui només es conserva la façana de l’església), ens hem dirigit al monestir dels Escocesos. Allà hem visitat la cripta, on va estar enterrat Ramon de Vilana Perles, secretari d’Estat de l’emperador Carles VI i un dels catalans que ha tingut més poder al llarg de la història.

El llibre dels vots del monestir de Montserrat
Seguidament, hem tingut la gran sorpresa de la jornada, ja que després de resseguir la biblioteca dels Escocesos, ens han mostrat el llibre dels vots del monestir de Montserrat, amb les demandes i les signatures dels emperadors Habsburgs, entre ells, naturalment, Carles VI. Un llibre extraordinàriament delicat, que molt poca gent ha vist.

La cripta imperial
I a partir d’aquí, la cripta imperial, amb les tombes de 12 generacions d’Habsburgs al llarg de 400 anys. Entre elles, naturalment, l’imponent sepulcre de l’emperador Carles VI i el de la seva filla Maria Teresa. I l’església dels franciscans conventuals. I el palau dels Starhemberg, on va viure un dels principals generals de la Guerra de Successió i que avui és la seu del Ministeri de Cultura. I l’església dels Agustins, que era la parròquia de la família imperial...

La Biblioteca Nacional
La posterior visita a la Biblioteca Nacional ha estat un punt i a part. Algunes fonts diuen que és una de les més boniques del món. I a fe que no s’equivoquen. En un espai majestuós, presidit per una gran estàtua de l’emperador Carles VI, hi destaquen els més de dos milions de llibres que hi ha a les seves estanteries. Entre ells els tres volums dels Annales de Catalunya, de Narcís Feliu de la Penya, una de les obres més excepcionals publicades mai al nostre país. I més encara si es té en compte que la publicació va tenir lloc en plena Guerra de Successió.

El Palau de la Favorita
El dia ha acabat amb una visita a l’exterior del Palau la Favorita. El lloc on va viure i on va morir l’emperador Carles VI. Segons algunes fonts, va traspassar després d’una intoxicació alimentària per haver ingerit bolets nocius. El que no va aconseguir Felip V ni cap altre dels seus enemics externs o interns ho va fer l’amanita phalloide.

3 Dia 3: El barroc més bonic del món
Alguns dels membres del viatge SÀPIENS a Viena als jardins del Palau Schönbrunn
Alguns dels membres del viatge SÀPIENS a Viena als jardins del Palau Schönbrunn

Va arribar l’hora de degustar el segon plat d’aquesta visita a Viena. El plat fort, el que fa que te’n recordis d’aquell àpat. I val a dir que no es van veure defraudades les expectatives del grup. El dia va començar amb una visita als palaus del Belvedere (Bell esguard). Abans de travessar la seva històrica porta vam poder contemplar la casa on va morir Anton Bruckner, “el músic de Déu”. Els Belvedere són dos palaus units per un impressionant jardí estructurat en tres nivells que van ser construïts a inicis del segle XVIII per al príncep Eugeni de Savoia.

L'església de Sant Carles i unes vistes extraordinàries sobre Viena
La ruta va continuar cap a una altre dels plats forts de la jornada, l’església de Sant Carles, feta construir per l’Emperador Carles VI a partir de l’any 1713, després de l’última epidèmia de pesta que va assotar Viena i que va causar més de 8.000 morts entre els seus conciutadans. L’emperador la va fer bastir en honor de Sant Carles Borromeu, advocat contra la malaltia. De fet, les gestes del sant es poden veure en les dues enormes columnes que flanquegen els laterals de l’església i que recorden molt la columna romana de Trajà. La visita a la cúpula del temple va ser el moment culminant. Des d’allà vam poder contemplar unes vistes extraordinàries sobre Viena i, sobretot, les pintures del sostre, de Johann Michael Rotmayr, que ens mostren a Déu escoltant la súplica de Sant Carles Borromeu per acabar amb l’epidèmia.

Un pati de pisos comunitari: "Llum als pisos, sol als cors"
Durant el matí, però, també vam poder fer alguna visita diferent. Per exemple, en un pati de pisos comunitari. Allà, el nostre guia, el Carles Batlle, ens va explicar la importància de la política d’habitatge de l’Ajuntament de Viena des de començaments del segle XX. Precisament, ara es compleixen 100 anys de l’inici d’aquell projecte socialista de donar pisos dignes als obrers, que ha tingut continuïtat al llarg dels anys. El lema del projecte estava escrit a l’entrada del pati, “Llum als pisos, sol als cors”.

El palau Schönbrunn
La tarda la vam dedicar exclusivament a una visita més que obligada, d’aquelles que no deixen indiferent: el palau Schönbrunn, el complex d’estiu de la família imperial, des que l’emperador Carles VI el va regalar a la seva filla, la futura emperadriu Maria Teresa. Amb ella, el recinte va començar la seva etapa més gloriosa. A Schönbrunn tot és majúscul. Cadascuna de les seves 40 sales visitables mereixerien una explicació. Deixeu-me parlar-vos breument només d’unes poques, barrejant els diferents temps històrics i els protagonistes: la seva sala de festes (la gran galeria), on tenien lloc les recepcions més destacades, així com els banquets i els balls. El dormitori de l’emperador Francesc Josep, individual, senzill i amb un llit força més llarg que els de la seva època. La sala on Mozart va fer un concert, acompanyat del seu pare i la seva germana, quan només tenia sis anys i era un nen prodigi. La sala on va morir el fill de Napoleó Bonaparte i la seva segona esposa, Maria Lluïsa d’Àustria. Les sales on els emperadors i les emperadrius rebien els seus convidats. La sala on es conserven alguns dels quadres que va pintar l’emperadriu Maria Teresa. I per acabar, permeteu-me ser una mica escatològic i destacar la petita sala on hi havia allotjat el primer... vàter imperial.

Una passejada als jardins del palau Schönbrunn i una caminada nocturna per Viena
La tarda va acabar als jardins del palau, on sembla que tot té un principi però no un final. Una passejada enmig d’aquella massa de vegetació amb tanta història al seu voltant ha estat el colofó perfecte d'una gran tarda. Després, un sopar on vam poder gaudir de la gastronomia i també de les cançons i els balls típics austríacs va donar pas a una caminada per la Viena de nit, en què vam poder contemplar la meravellosa estampa del Teatre de l’Òpera, entre altres edificis.

Demà encara ens esperen alguns tresors. Perquè abans de tornar a Catalunya visitarem la Cambra del Tresor i la catedral de Sant Esteve, un dels símbols d’aquesta ciutat. Ja us ho explicarem!


L'església de Sant Carles, a Viena
L'església de Sant Carles, a Viena

4 Dia 4: els monuments de la Viena imperial
Roda de fira del Prater, a Viena
Roda de fira del Prater, a Viena

I ahir havien d’arribar les postres d’aquest viatge. Unes postres exquisides que van permetre culminar aquest àpat de quatre dies pels carrers i els monuments de la Viena imperial. Unes postres amb plat fondo, consistents, que van començar amb la visita a la Cambra del Tresor. Aquesta s’ubica a la paret més antiga del palau imperial i, per aquestes raons que mai acabes d’entendre, vam tenir el privilegi de visitar-la sense cap mena d’aglomeració (el més habitual en aquest recinte). A la Cambra del Tresor (caldria anomenar-la dels tresors, en plural), vam poder contemplar les seves dues peces més conegudes: la corona de l’emperador Rodolf (que un temps després seria la corona de l’imperi austríac) i la impressionant corona imperial que, amb la millor orfebreria, representa la gran autoritat de l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, continuador del emperadors romans de l’antiguitat.

Però no només això. A la cambra del tresor, per posar només uns pocs exemples, també vam poder contemplar la maragda més gran que mai ha tallat una mà humana i un espectacular bol d’àgata que algunes fonts van identificar amb el sant Greal (el calze que Jesús va utilitzar al sant Sopar i que després va servir per recollir la seva sang mentre estava clavat a la creu). I el bressol del fill de Napoleó i Maria Lluïsa d’Àustria. I el tresor de l’Orde del Toisó d’Or (branca Habsburg i, per tant, diferent de la dels Borbons)...

La catedral de Sant Esteve
Abans de dinar, encara vam tenir temps de fer els pocs metres que ens separaven de la catedral de Sant Esteve. La primera sorpresa va ser veure un muntatge contemporani a la meitat del recinte. I que representaven aquells objectes sobre aquelles xarxes? Les pedres emprades per lapidar Sant Esteve, primer màrtir del cristianisme, a la Jerusalem dels primers anys de la nostra era. Diu la tradició que el sant va demanar a Déu que perdonés a aquells que l’estaven matant, raó per la qual, sant Esteve també és un símbol del perdó.  Més enllà d’això, aquesta catedral és el símbol religiós més important d’Àustria i un escenari imprescindible de la història d’aquest país. A l’interior, vam poder contemplar, entre molts altres elements, el seu impressionant retaule, dedicat al moment de l’apedregament de Sant Esteve, l’altar barroc, la trona i el mausoleu de l’emperador Felip, el pare de Maximilià i avi de Felip el Bell, fet amb un gran bloc de marbre.

La catedral de Sant Esteve, coronada per una torre en forma d’agulla de 137 metres, està considerada una obra mestra del gòtic, no només per les dimensions de l’edifici, sinó també per la qualitat dels seus treballs.

La nòria
A la tarda, alguns encara vam poder contemplar un altre dels símbols d’aquesta Viena extraordinària que hem visitat: la nòria. Ubicada a l’entrada del parc d’atraccions del Pràter, va ser construïda l’any 1897 i, durant molts anys, va ser la nòria més alta del món i protagonista de pel·lícules de James Bond i, sobretot d’una obra mestra com 'El tercer home', amb guió de Graham Greene i amb Orson Welles.

Aquest va ser el colofó a quatre dies de visita a una de les principals capitals europees: Viena: una ciutat plena d’història, que els lectors i subscriptors de Sàpiens han aprofitat fins a l’últim moment. Des de la nostra marca només ens queda agrair al Carles Batlle la seva professionalitat i les seves explicacions; al Sergi Alarcón de Tarannà, la perfecta organització del viatge, i a totes les persones que hi han assistit, la seva amabilitat i col·laboració en tot moment. Tots tornem de Viena portant la ciutat una mica dins del nostre cor.

5 El mapa del viatge

Hem fet un mapa amb els principals llocs que es van visitar durant el viatge. Si feu clic sobre cada punt, en veureu imatges.

6 El quiz
El grup al Palau Belvedere de Viena
El grup al Palau Belvedere de Viena

Us hem preparat un 'quiz' del viatge amb més imatges. Feu-lo aquí.

7 El proper viatge SÀPIENS: Atapuerca
Eudald Carbonell al jaciment d'Atapuerca
Eudald Carbonell al jaciment d'Atapuerca

Juntament amb Tarannà Viatges, organitzem un segon viatge SÀPIENS. Aquesta vegada anirem a Atapuerca amb un guia de luxe, l'arqueòleg Eudald Carbonell, que acompanyarà els lectors a uns jaciments de referència mundial en l'estudi de l'evolució humana. A més, els assistents podran accedir a zones reservades només per als investigadors. Hi hem programat dos viatges, tots dos a l'octubre: el primer serà del 10 al 13 d'octubre, i, el segon, del 24 al 27 d'octubre. En teniu tota la informació aquí.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto