Els documents en què es basa el reportatge han estat cedits per Pere Led, un dels educadors que va treballar amb Marià Samaranch. Tots constaten els mètodes psicològics obsolets de l’època. Abans que arribés l’equip de Marià Samaranch, una vegada al mes una persona anava al centre, recollia les dades personals (nom, edat, escolaritat, pes i motiu de l’entrada al centre) dels menors ingressats aquell mes. També els feia un fred qüestionari en cinc minuts que seguia els mètodes de l’Escala d’Intel·ligència Stanford-Binet, del 1917, per determinar el coeficient intel·lectual. Era tota l’assistència psicològica que els infants rebien.
A banda, al centre hi havia un full amb seixanta-tres observacions que emplenava el director amb un sí o un no i que incloïa observacions com: “¿Se viste con honestidad y se arregla bien la ropa?”, “¿Muestra interés por los cantos ademanes?”, “¿Se interesa por las ceremonias de altar?”, “¿Se impacienta cuando está arrodillado?, ¿Se masturba o se le notan deseos de ello?”, “¿Posee el léxico de la golfería?”, entre d’altres preguntes que exemplifiquen el pensament de l’època. És el document número tres que podeu consultar a sota.
En enquestes posteriors es va fer evident que molts dels nens patien una manca d’identificació positiva amb la figura paterna i, en alguns casos, també amb la materna. L’equip de Samaranch va comptar amb la col·laboració del psicòleg Isidre Bravo i d’Anna Saura i Mercè Mitjavila, estudiants de Psicologia, cosa que va permetre establir una fitxa mèdica i psicològica de cada menor. N’és un exemple el document número 2. Us convidem a consultar-los: podeu fer-ho a aquesta mateixa pàgina o a pantalla completa.
1. Classificació dels nens per “tipus psicològics” (“menors normals”, “menors subnormals” i “menors anormals”)
2. Test psicològic
3. Qüestionari
4. Dos gràfics: una classificació dels menors en funció dels motius d’internament i una correlació de delictes i faltes segons l’edat