1. El reportatge
El 1970, un grup de joves educadors va fer-se càrrec del reformatori que hi havia a l’actual presó de Wad-Ras, un centre tètric en el qual els nens tutelats en règim de protecció convivien amb menors delinqüents. El canvi que hi van impulsar va transformar la vida d’aquells nois, que per primera vegada van ser tractats pels seus cuidadors amb afecte i dignitat. Però els seus mètodes progressistes aviat van topar amb la mentalitat d’unes institucions retrògrades i carregades de prejudicis que van convertir els infants en les grans víctimes del franquisme. Us ho expliquem al SÀPIENS d’octubre, en un reportatge que signa la periodista Sònia Casas, redactora en cap de la revista.
2. Els testimonis
El reportatge de portada d’aquest octubre s’ha dut a terme a partir del relat que ens han fet Marià Samaranch i Pere Led de la seva experiència al capdavant de Wad-Ras. L’autora de l’article també va entrevistar alguns dels internats, com Jesús Galea o Pere Hervás. En aquest vídeo podeu escoltar el seu testimoni i veure algunes fotografies inèdites: totes han estat cedides per Marià Samaranch i van ser fetes durant l’etapa que ell va ser director del reformatori.
3. Els documents
Els documents en què es basa el reportatge han estat cedits per Pere Led, un dels educadors que va treballar amb Marià Samaranch. Tots constaten els mètodes psicològics obsolets de l’època. Abans que arribés l’equip de Marià Samaranch, una vegada al mes una persona anava al centre, recollia les dades personals (nom, edat, escolaritat, pes i motiu de l’entrada al centre) dels menors ingressats aquell mes. També els feia un fred qüestionari en cinc minuts que seguia els mètodes de l’Escala d’Intel·ligència Stanford-Binet, del 1917, per determinar el coeficient intel·lectual. Era tota l’assistència psicològica que els infants rebien.
A banda, al centre hi havia un full amb seixanta-tres observacions que emplenava el director amb un sí o un no i que incloïa observacions com: “¿Se viste con honestidad y se arregla bien la ropa?”, “¿Muestra interés por los cantos ademanes?”, “¿Se interesa por las ceremonias de altar?”, “¿Se impacienta cuando está arrodillado?, ¿Se masturba o se le notan deseos de ello?”, “¿Posee el léxico de la golfería?”, entre d’altres preguntes que exemplifiquen el pensament de l’època. És el document número tres que podeu consultar a sota.
En enquestes posteriors es va fer evident que molts dels nens patien una manca d’identificació positiva amb la figura paterna i, en alguns casos, també amb la materna. L’equip de Samaranch va comptar amb la col·laboració del psicòleg Isidre Bravo i d’Anna Saura i Mercè Mitjavila, estudiants de Psicologia, cosa que va permetre establir una fitxa mèdica i psicològica de cada menor. N’és un exemple el document número 2. Us convidem a consultar-los: podeu fer-ho a aquesta mateixa pàgina o a pantalla completa.
1. Classificació dels nens per “tipus psicològics” (“menors normals”, “menors subnormals” i “menors anormals”)
2. Test psicològic
3. Qüestionari
4. Dos gràfics: una classificació dels menors en funció dels motius d’internament i una correlació de delictes i faltes segons l’edat
4. Subscriu-t’hi
Aquests vídeos, imatges i documents són un tast del magnífic reportatge que encapçala el número d’octubre de la nostra revista. Articles i investigacions com aquestes només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Si encara no formes part de la comunitat SÀPIENS, subscriu-t’hi ara i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.
5. Als mitjans
TN Migdia 29 de setembre
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hiEn vols més?
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000
Actualitat i fets històrics per reviure la història