Es tracta de la portada del número 235 (octubre 2021), que estava dedicada als nens tutelats en règim de protecció que convivien amb menors delinqüents a l'actual presó de Wad-Ras, que aleshores era un reformatori tètric i gris. Així la vam fer. Si en voleu saber més, aneu a sapiens.cat/wadras i si voleu comprar el número, podeu fer-ho aquí.

El número 234 (setembre 2021), el vam dedicar a Josep de Margarit i de Biure, l'home clau de la guerra dels Segadors. Aquest baró multipropietari que abans de la guerra bandolejava al camp per protegir els seus dominis es va convertir, durant la contesa, en l'enemic públic número u de Felip IV i en el gran malson del seu exèrcit. Per això l'Albert Bernat, el nostre dissenyador, el va situar a la nineta de l'ull del monarca espanyol. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí​.

Un equip de SÀPIENS va baixar al túnel situat al subsol del carrer de Pelai de Barcelona per explicar-vos quan i per què es va construir. Va ser al número 233 (agost 2021) i aquesta en va ser la portada. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí.

"Enigmes!" En sentir-ho, l'Albert Bernat, el nostre dissenyador, es va posar a pensar. Tenia al davant un nou repte: fer una portada que havia de transmetre el que expliquem al reportatge del número 232 (juliol 2021), en què desgranem els enigmes que s'han resolt recentment sobre els ibers. Després de provar diverses opcions, l'Albert va decidir dur a terme el següent: un trencaclosques fet de diverses peces iberes que formen la imatge de referència d'aquesta cultura, la Dama d'Elx. Aquestes peces, totes reals, s'exposen a la mostra 'L'Enigma iber. Arqueologia d'una civilització', del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Amb el trencaclosques muntat, el nostre dissenyador va decidir afegir-hi un toc de misteri amb la lupa, que juga amb un altre dels missatges de la portada: la resolució dels grans misteris de la civilització ibera. El retoc digital el va fer Pep Montoya. En aquest vídeo podeu veure'n el pas a pas i, si voleu comprar el número, podeu fer-ho aquí.

Com podem reflectir la vida privada de Napoleó Bonaparte, sense que se li vegi la cara i donant un paper destacat a les dones? Aquesta triple pregunta és la que es va fer l'Albert Bernat en plantejar la portada del número 230 (maig 2021). Aquest en va ser el resultat. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí.

El projecte volia donar una nova 'llum' a Elionor d'Aquitània, i al nostre dissenyador se li va ocórrer la gran idea de desenvolupar un vitrall amb el seu rostre però en el qual els vidres fossin fragments d'imatges de l'edat mitjana. El resultat de la portada del número 225 (desembre 2020) va ser espectacular: un vitrall fet a partir d'unes 300 imatges i més de 500 peces que van donar vida a la reina més poderosa. Aquí us en vam explicar el procés, pas a pas. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí.

El número 218 (maig 2020) va ser un dossier dedicat a la nissaga més poderosa de la nostra història, els Borja. Va tenir un director convidat de luxe, Joan Francesc Mira, i una altra gran portada en què la llavors directora creativa de SÀPIENS, Natàlia Mazzarella, i l'Albert Bernat van tenir el repte d'unir en una sola portada tots els Borja. Com veureu, ho van aconseguir. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí.

En la portada del número 219 (juny 2020) l'Albert Bernat va voler fer una portada transgeneracional i va tenir la idea de vestir d’època el rei emèrit, Joan Carles I, lligant-ho amb el fil de l’article, els episodis de corrupció dels borbons espanyols, que van començar amb Felip V i que perduren actualment. El número va ser tot un èxit de vendes i estem segurs que la portada hi va tenir a veure. Així la vam fer. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí​.

Al número 208 (juliol 2019) us vam descobrir la història de David G. Farragut, un dels herois militars de la guerra de Secessió americana (1861-1865), un almirall d'orígens menorquins que va ser una peça clau en la victòria del Nord. La història de la portada també va ser fascinant, per moltes raons, però, sobretot, perquè vam trobar una jaqueta militar que David G. Farragut s'hagués pogut posar. Us ho vam explicar, aquí. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí​​.

Després de la desamortització del 1835 i de diversos avatars de la història, els quatre sepulcres dels comtes d'Urgell que eren al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes van passar per diverses mans privades fins que, atenció, van acabar sent propietat de la família Rockefeller i, el 1948, traslladats al Museu The Cloisters de Nova York. Gairebé 70 anys després, el Museu i la Diputació de Lleida van posar-se a treballar conjuntament en un projecte pioner al món: la digitalització amb tecnologia punta del panteó dels Urgell. Us ho vam explicar al número 206 de la revista (maig 2019), que anava encapçalat per una altra gran portada. Aquí en teniu el pas a pas. A sota, el vídeo del making of. Si us vau perdre el número, podeu comprar-lo aquí​​​.