Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Quan érem negrers: un dossier especial en el 20è aniversari de SÀPIENS
El número de novembre és especial, un dossier en què expliquem la implicació catalana en el tràfic d'esclaus i descobrim l'origen d’algunes de les grans fortunes del país
Entre els segles XVI i XIX, milions de persones van ser embarcades contra la seva voluntat des de les costes africanes per ser venudes com a esclaves a Amèrica i Europa. El comerç d’esclaus és una de les pàgines més fosques de la història de la humanitat, un episodi que es va allargar més de tres segles, va abastar tres continents i en el qual els catalans van tenir un paper important. Ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat, però, no hi ha una memòria pública del nostre passat esclavista.
Coincidint amb el 20è aniversari de la revista, aquest mes de novembre publiquem un extens dossier dedicat a l’esclavitud en què ens aturem especialment en la implicació que hi va tenir la societat catalana. Un número especial assessorat per l’historiador Martín Rodrigo Alharilla, un dels màxims experts en esclavisme, en què resseguim la història d’aquesta xacra global i inacabada que arriba fins als nostres dies i que afecta tots els països del món.
A través de les plomes del mateix Martín Rodrigo i d’Arnau Cònsul, Alfred Bosch, Gustau Nerín, Agnès Rotger, Maria Coll i Caterina Úbeda, navegareu a bord d’una expedició negrera, descobrireu el funcionament d’una factoria africana, us endinsareu en una plantació sucrera a Cuba i viatjareu a la Barcelona del segle XV, quan la ciutat vivia un autèntic segle d’or de l’esclavitud. Un episodi aberrant que serveix per explicar l’origen d’algunes de les grans fortunes catalanes del segle XIX.
Els noms dels negrers catalans, en un interactiu
Paral·lelament al dossier especial Quan érem negrers, SÀPIENS ha publicat al seu web un interactiu amb les fitxes dels cinquanta principals noms de l'esclavisme català. Hi podreu consultar les seves biografies classificades en tres categories: capitans de vaixells negrers, propietaris de factories a Àfrica –centres que servien per proveir de captius els vaixells d’esclaus– i propietaris d’ingenis, les finques colonials iberoamericanes on es produïa el sucre. Consulteu-lo a sapiens.cat/esclaus.
I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
Dossiers com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.
Comentaris