Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -25%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Racó Sàpiens

"Raffel Pagès? C'est moi, Monsieur!". Entrem al Museu d'Història de la Perruqueria

El prestigiós estilista, mort ahir als 78 anys, va fer de guia a la redacció del SÀPIENS per l'únic museu del món dedicat a la història de la perruqueria, un equipament que es troba a Barcelona i que reuneix prop de 12.000 peces

Carla Galisteo
10 de maig de 2021
1 Un equipament amb 12.000 peces
Raffel Pagès va guiar la redacció del SÀPIENS pel Museu de la Història de la Perruqueria
Raffel Pagès va guiar la redacció del SÀPIENS pel Museu de la Història de la Perruqueria Enrique Marco

“Tot va començar ara fa seixanta anys”, va explicar el perruquer Raffel Pagès. “Quan em van oferir treballar al saló de les germanes Carita, a París, em vaig comprar un llibre del segle XIX, Histoire de la Coiffure, amb la intenció d’estudiar la història de la perruqueria. Quan vaig tornar a Barcelona, el meu pare estava restaurant el seu establiment i llençava estris vells. Vaig salvar un assecador i altres trastos que, juntament amb el llibre, em van donar la idea de col·leccionar objectes”. Així va iniciar un projecte que avui reuneix prop de 12.000 peces i pel qual va guiar la redacció del SÀPIENS el desembre passat.

No cal dir que les dues sales que formen el museu estan ben aprofitades. Pintes, tisores, miralls, perruques, tints i productes cosmètics, assecadors, tocadors, cartells publicitaris i obres d’art ocupen cada racó i cobreixen les parets fins a arribar al sostre. Per on començar? “Doncs pel principi”, va suggerir Eduard Reig, historiador i comissari del museu. “Els humans hem tingut cura dels cabells des de la prehistòria, com podeu veure en aquestes vitrines dedicades als tres estris més bàsics de la perruqueria: la navalla, la pinta i les tisores”. Vam observar una navalla de pedra que es feia servir al Neolític per tallar cabells i barbes, unes tisores de la dinastia merovíngia que s’obrien i es tancaven amb un motlle i unes quantes pintes amb la primera forma que es coneix, l’espina de peix. Hi ha estris egipcis, grecs, romans, vikings, inques, orientals...

2 Una pinta de la nissaga italiana dels Mèdici o una navalla del papa Pius X amb el seu retrat gravat al mànec
Assecadors o cascs de guerrers? Assecadors!
Assecadors o cascs de guerrers? Assecadors! Enrique Marco

“Totes les cultures, des de Mesopotàmia, Egipte, Grècia o Roma, han relacionat els cabells no només amb la bellesa, sinó també amb el poder i l’estatus social”, va dir l’Eduard. “Els vikings duien barbes llargues i frondoses com un atribut guerrer. A l’antiga Roma, en canvi, la barba era mal vista i els homes anaven sempre afaitats, mentre que les dones es pentinaven segons la família a la qual pertanyien. També duien perruques, i quan Juli Cèsar va conquerir la Gàl·lia, les cabelleres rosses d’aquells pobladors del nord van causar tant de furor que les elits es van començar a fer les perruques amb els cabells de les dones presoneres”.

Al museu es pot observar l’evolució dels materials i les formes. Del sílex, l’os, la fusta o el vori, al bronze, l’acer i, fins i tot, la plata i l’or. Dels dissenys inspirats en la natura a les primeres maquinetes d’afaitar manuals i elèctriques. El nostre guia ens va mostrar també una pinta de la nissaga italiana dels Mèdici, una navalla del papa Pius X amb el seu retrat gravat al mànec i un raspall metàl·lic que crida l’atenció per la raresa. “És un dels primers allisadors manuals, de principis del segle XX. S’omplia d’alcohol ardent, com si fos una petaca, i amb el metall calent es pentinava la cabellera”. A la sala també s’exposen tenalles manuals per arrissar i una col·lecció de miralls i agulles per recollir els cabells. Una amb forma d’escultura femenina es feia servir a l’antiga Grècia per guardar-hi perfum, i una altra de romana amagava verí. Per això l’Eduard les anomena “armas de mujer”. Així com els homes anaven sempre armats, les dones podien defensar-se amb un punyal amagat entre els cabells.

Les peces més valuoses
Algunes de les peces més valuoses del museu són un conjunt de pintes de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma, datades d’entre el 1000 aC i el segle V. Les primeres estaven confeccionades amb materials poc nobles, com ara l’os, la fusta i fibres vegetals, i tenien la forma d’una espina de peix, la mateixa que avui encara tenen les llemeneres que es fan servir per desparasitar. L'equipament també conserva una col·lecció d’artesanies fetes exclusivament amb cabells: quadres, elements decoratius i joies, com un braçalet fet amb cabells de Maria Antonieta i de Lluís XVI. Ella es va tallar catorze flocs de cabells quan estava embarassada i els va donar a les donzelles, mentre que els cabells del rei foren extrets del seu cap decapitat.

Les sales són plenes d’obres d’art relacionades amb la perruqueria: dibuixos dels pentinats d’Alexandre de París, escultures de bronze de Guillaume, però també obres de Goya, Picasso i Jean Cocteau. Una peça destacada és Femme nue se couronnant de fleurs, dibuixada per Pablo Picasso el 1930 amb la tècnica de l’aiguafort.

3 Un joc de l'oca de Maria Antonieta en el qual cada casella correspon a un pentinat diferent
Espai dedicat als grans perruquers del segle XX, com les germanes Carita, que van revolucionar l’estètica dels anys cinquanta
Espai dedicat als grans perruquers del segle XX, com les germanes Carita, que van revolucionar l’estètica dels anys cinquanta Enrique Marco

Un espai ple de perruques barroques transporta al Versalles dels segles XVII i XVIII, un dels períodes més esplendorosos de la història del pentinat. “No us podeu imaginar fins a quin extrem es va portar la fal·lera per les perruques!”, va exclamar l’Eduard. “Homes i dones duien perruques exageradament grans, algunes carregades de joies, flors, plomes i ornaments inimaginables”. Els reis i els membres de la cort acostumaven a tenir un perruquer personal, que gaudia de gran fama i d’un estatus privilegiat. Monsieur Léonard seria el responsable dels looks més sofisticats de Maria Antonieta, i no només això, també era el seu confident i, segons les males llengües, amant. “Ell va ser l’únic que va intentar salvar la reina de la guillotina de la Revolució Francesa. En l’intent de treure-la del país, però, la van reconèixer perquè s’havia negat a vestir-se de plebea”, va explicar en Raffel. Una brillant idea per passar desapercebuda...

En Raffel ens va mostrar un joc de l’oca de Maria Antonieta en el qual cada casella correspon a un pentinat diferent. I és que hi havia catàlegs amb més de mil perruques diferents. Eren peces úniques, veritables obres d’art. Moltes estaven fetes amb crin de cavall, “per això no s’han despentinat en tres-cents anys!”. I per aconseguir el blanc, tan de moda aleshores, les empolvoraven amb farina. Un gest que parlava molt de la preocupació dels monarques pel poble, que estava enfonsat en la misèria i es preparava per a la revolució. “Hi ha la llegenda que diu que les perruques havien de ser tan altes com les dones que les duien. Així que anaven sempre seguides d’un servent que només tenia la funció de subjectar l’aparatós complement”, va explicar l’Eduard. Sort que Versalles tenia els sostres alts!

Un espai dedicat als grans perruquers del segle XX
L’altre gran moment de la història de la perruqueria va ser el segle XX. I el lloc, de nou, París. El museu dedica un espai destacat a mestres com Antoine, Guillaume, Alexandre i les germanes Carita, les responsables de catapultar la carrera de Raffel Pagès quan tan sols tenia 17 anys. Araneses d’origen i parisenques d’adopció, Maria i Rosy Carita van revolucionar l’estètica dels anys cinquanta.

“La Maison de Beauté Carita era el punt de trobada de les grans estrelles del moment. Els perruquers treballàvem amb esmòquing i pentinàvem les clientes amb pintes de closca de carei natural. S’hi passaven la tarda, prenent te i galetes. Era una experiència exclusiva”. Allà va conèixer personalitats com Coco Chanel, Brigitte Bardot i Catherine Deneuve, els pentinats de les quals han fet història. De l’icònic tall bob que duia Coco Chanel, el museu en conserva una increïble reproducció de paper que va desfilar a la gala dels premis AIPP (Association Internationale Presse Professionnelle Coiffure) de Londres, on Pagès va guanyar el Hair Legend Award 2019 al millor perruquer del món.

4 "Raffel Pagès? C'est moi, Monsieur!": anècdotes, assecadors, màquines de permanent de fa cent anys i més anècdotes
Raffel Pagès ens va dir que havia provat tots els assecadors de la col·lecció del museu
Raffel Pagès ens va dir que havia provat tots els assecadors de la col·lecció del museu Enrique Marco

Raffel Pagès ens va parlar amb passió de cada peça de la seva col·lecció. Ho sap tot de cada objecte, els orígens i la història fins que va arribar a les seves mans. De la gran col·lecció d’assecadors de cabells de finals del segle XIX, ens va explicar que els havia provat tots i que la majoria funcionen. El que vaig esperar que no hagués provat són les màquines de permanent de fa cent anys, perquè semblen eines de tortura. Desenes de cables es desprenen d’una estructura que recorda un pop elèctric. En cadascun d’aquests cables s’enroscava un floc de cabells, i després s’endollaven a una font de corrent per aportar escalfor.

“Era un sistema perillós, perquè no hi havia termòstats per mantenir la temperatura”. Més d’una clienta es va quedar sense cabells, i es diu que durant la Primera Guerra Mundial va morir una dona a París: “Van bombardejar la ciutat, tothom va sortir corrents i la clienta es va quedar enganxada a la màquina!”.

“Raffel Pagès? C’est moi, Monsieur!
Com aquesta, hi ha moltes altres anècdotes darrere de les adquisicions del perruquer. “Al Louvre des Antiquaires de París, tots els antiquaris em coneixien”, va afirmar. “Un dia, demanant per una peça concreta, un em va dir que, si algun dia li arribava, cauria en mans d’un perruquer boig de Barcelona que ho comprava tot. La meva resposta va ser: “Raffel Pagès? C’est moi, Monsieur!”. I és que cada mes entren peces noves a la col·lecció, i encara que la COVID-19 hagi aturat el mercat, el museu no descansa. Ara està preparant una exposició que s’inaugurarà l’any 2023 al Musée des Arts Décoratifs de París.

Ens vam acomiadar amb el so d’assecadors en marxa i amb la fragància dels productes capil·lars de la perruqueria que comparteix espai amb el museu, i no vaig poder evitar avergonyir-me per la deixadesa de la meva cabellera. Hauria de demanar tanda? Després de descobrir el món fascinant que envolta l’art de tractar els cabells, vaig sentir la necessitat de cuidar més els meus i posar-los en mans d’un professional.

El museu
El museu es troba a Barcelona, a la Rambla de Catalunya, número 99. El telèfon és el 932 151 469 i l'horari, de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. Al seu web en trobareu més informació.

Subscriu-t'hi

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

El gran enemic de Felip IV

Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto