OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Racó Sàpiens

SÀPIENS publica les darreres investigacions sobre el canvi climàtic i la caiguda de l'imperi romà

T'expliquem com el refredament al nord d'Europa, l'aridesa al nord d'Àfrica i a la Mediterrània i els virus van ser implacables amb Roma

28 de juny de 2022
Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà, al SÀPIENS de juliol
Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà, al SÀPIENS de juliol

Com a norma general, no pensem que els romans fossin una gent que passés gaire fred. Les dades paleoclimàtiques ho demostren: el període comprès entre el 200 aC i el 150 dC es coneix com l’òptim climàtic romà: gairebé quatre segles en què els estius eren càlids i humits; els hiverns, suaus, i les condicions meteorològiques, estables. Roma va saber aprofitar aquests temps de bonança climàtica per erigir-se en la potència dominant. Va ser un període d’uns dos-cents anys sense conflictes interns en què, a més, l’imperi va dedicar-se a conquerir tot el que tenia a l’abast, mentre les seves ciutats s’embellien amb monuments majestuosos i la cohesió imperial es refermava.

Per què va caure l’imperi romà? Fins ara, l’explicació clàssica apuntava com a causes principals la corrupció i les invasions bàrbares. Però investigacions recents han demostrat que els anomenats bàrbars van haver de travessar els límits de l’imperi per causa dels efectes del canvi climàtic a diverses regions d’Europa. I aquella gran mobilitat de persones va obrir la porta a virus letals com el de la verola, que van fer estralls en la població.

De tot plegat, us en parlem al SÀPIENS de juliol, on publiquem les darreres investigacions sobre la caiguda de Roma en relació amb el canvi climàtic en un reportatge signat per l’escriptor Arnau Cònsul i assessorat pel geòleg David Serrat. Un article en què us expliquem que el final de l'imperi va coincidir amb un refredament al nord d’Europa i un procés de desertització al nord d’Àfrica que va malmetre els conreus, l’economia i l’alimentació, afavorint la proliferació de virus i malalties mortíferes. Més endavant, erupcions volcàniques, pluges torrencials i nous episodis de sequeres acabarien d’adobar el terreny per al declivi.

I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
 

 GIF Sàpiens 244

Reportatges com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.

SUBSCRIU-T’HI

Subscriu-t'hi

Portada del número 245 de SÀPIENS (agost 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 245 de SÀPIENS (agost 2022)

Un museu sota l'aigua

Dietari d'una excavació subaquàtica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto