Dia 1. Primers passos per l'antiga Constantinoble
Aquesta vegada ens ha tocat arribar a l'aeroport de Barcelona ben d'hora ben d'hora, com deia aquell conegut jugador i entrenador del FC Barcelona. I la primera cosa que he pogut comprovar ha estat la diversitat en les procedències de les persones que ens acompanyaran en aquesta nova sortida de Sàpiens i Tarannà: Igualada, Sabadell, Terrassa, Barcelona, Sort... Alguns són vells coneguts, d'altres nous amics. Però no tinc cap dubte que totes aquestes persones tenen una cosa en comú: les ganes de conèixer més sobre una ciutat apassionant, plena d'història i clau encara en el futur d'aquest món nostre, tan complicat. Feia temps que dins de la redacció de Sàpiens hi havia ganes de fer aquest viatge fins als confins d'Europa. De visitar una ciutat única al món, la situació geogràfica de la qual la converteix en un pont entre dos continents: Àsia i Europa, separats pel Bòsfor.
A Istanbul tot és història. Des de l'antiga ciutat de Bizanci, passant per Constantinoble i actualment com a Istanbul. I val a dir que els companys ideals de viatge (mai millor dit!), l'agència Tarannà, es va apassionar ràpidament amb la idea, igual que el nostre guia de capçalera, en Martí Carbonell, que una vegada més ens acompanya en aquesta aventura.
I, a l'hora prevista, els viatgers de Sàpiens-Tarannà hem aterrat a l'aeroport d'Istanbul, el més gran d'Europa, inaugurat l'octubre de l'any 2018 i amb una capacitat per a 150 milions de passatgers anuals. I, quan n'hem sortit, ens hem reunit amb el nostre guia local, en Can (es pronuncia 'Jan', com el nom català!), l'home que, juntament amb en Martí Carbonell, ens acompanyarà durant tots aquestes dies per Istanbul. I la trobada no ha pogut ser més agradable, ja que en Can ens ha vingut a rebre amb un detall molt especial: una capsa de bombons que ens han de servir per endolcir el nostre trajecte fins a la ciutat, enmig d'un dels trànsits més caòtics que hom pot trobar en el nostre continent.
Aquestes últimes setmanes Istanbul ha estat notícia arreu del món, i no precisament per coses gaire bones: un terratrèmol de més de sis graus a l'escala de Richter, la detenció de l'alcalde d'Istanbul i principal opositor del president turc Receb Tayip Erdogan i les multitudinàries manifestacions de la població de la ciutat contra aquesta detenció i contra un règim cada vegada més dictatorial.
En el trajecte dalt del bus, entre en Can i en Martí Carbonell, ens han fet una breu introducció a la història de l'única ciutat del món que s'estén per dos continents: Europa i Àsia. Occident i Orient. La seva posició geogràfica privilegiada, a la riba del mar de Màrmara i a ambdues bandes del Bòsfor, ens fa de pont entre continents. Tot respira història aquí. Cal que no oblidem que la metròpoli que avui ens acull és l'antiga Constantinoble i l'encara més antiga Bizanci, i l'encara més antiga Ligos, i l'encara més...
Ens hem dirigit al Corn d'Or tot contemplant les cúpules i els minarets que poblen aquesta enorme ciutat de més de 15 milions d'habitants que, tot i que actualment no és la capital de l'estat turc (des del 1923 ho és Ankara), sí que és el centre econòmic i cultural del país. I sota l'impressionant Pont de Gàlata, ens aturem per dinar i recuperar forces en un restaurant després d'aquest llarg trajecte que havia començat a primeríssima hora del matí a l'aeroport de Barcelona. El menú? Molt típic i a la vegada molt bo. La majoria, després dels entrants s'han inclinat pel llobarro. Una minoria, entre els quals m'he comptat, per unes fantàstiques mandonguilles de xai i vedella. I al final, baclaua (un dolç elaborat amb capes fines de pasta fil·lo, festucs, nous i una mica de mel).
Amb les forces recuperades, tot el grup ens hem posat en marxa. Ens tocava visitar el palau Dolmabahçe. Aquest impressionant edifici va ser construït pel sultà Abdülmecit I entre els anys 1853 i 1922 i va ser la residència oficial dels sultans otomans fins a la caiguda de l'imperi.
L'aranya del palau
Segons ha explicat en Can, Mustafa Kemal, conegut com a Atatürk ('el pare dels turcs'), el fundador de la República Turca, va morir dins d'aquest edifici el dia 10 de novembre de l'any 1938 a les 9.05 h del matí. I, com ho pot saber amb aquest nivell de detall? Doncs perquè hi ha rellotges dins del palau que estan aturats en aquesta hora com a símbol de respecte.
Atatürk és un personatge fonamental en la història de la Turquia contemporània. Amb totes les seves llums i ombres, Atatürk es va proposar la modernització i l'occidentalització de Turquia, amb l'abolició de la poligàmia, amb un increment dels drets de les dones (per exemple, el dret de vot) i amb una educació laica. Atatürk també va abolir el sultanat i va canviar l'alfabet àrab utilitzat fins llavors per l'alfabet llatí, amb 29 lletres (21 consonants i 8 vocals). Em Cal, apassionat pel personatge, ens explica que "des de les cendres d'un imperi caigut, Atatürk va aixecar un país modern". I segurament no li falta raó, però, no obstant això, el seu llegat es veu tacat pel seu autoritarisme i, sobretot, per la seva implicació directa en el genocidi de més d'un milió d'armenis, un genocidi encara no reconegut avui per l'estat turc.
A Dolmabahçe tot és espectacular. Sens dubte, és un gran inici del nostre viatge per terres turques. Aquí, estils com el barroc i el rococó es barregen amb els elements més orientals. El complex ocupa prop de 50.000 metres quadrats i té unes 300 habitacions, 46 salons, 68 lavabos i 6 haman ('banys turcs').
Personalment, he quedat impressionat per l'espectacular escala imperial i pel saló de recepcions. En aquest espai, hi destaca una enorme aranya de cristall de Bohèmia amb més de 750 làmpades i amb un pes de 4 tones i mitja!
Una família de corsaris
En sortir del palau, hem caminat uns vint minuts fins a arribar a la nostra última fita d'avui: el mausoleu del corsari Hayreddin Barba-rossa. Allà mateix, en Martí ens ha fet una classe magistral sobre el personatge. El nom el va prendre del seu germà gran Aruj Ris, que va arribar a governar Algèria i que va ser una peça clau en l'expansió del domini otomà en tota aquella regió.
Els dos germans van operar junts com a corsaris des del nord d'Àfrica i, després de la mort d'Aruj Ris en un combat contra les forces de la monarquia hispànica el 1518, Hayreddin va agafar-ne el nom de Barba-rossa. "Les primeres accions que va fer Barba-rossa contra la costa catalana i valenciana eren més aviat rapinyes. El 1527 va atacar l'Empordà i el nord de Barcelona; el 1529, Oliva –per alliberar-ne els moriscos–, Formentera, Salou…". Però quan Carles V conquereix Tunis el 1535 per tal de frenar l'expansió otomana, Barba-rossa decideix venjar-se i comencen els grans atacs corsaris que han passat a la història per la seva extrema crueltat.
Les aventures catalanes de Barba-rossa
En Martí ens explica amb tot luxe de detalls que "des d'Alger va preparar un gran atac amb nou galeres i un miler de soldats. I, quin era el lloc més proper i més desprotegit de l'imperi hispànic? Doncs el port de Maó, a l'illa de Menorca". Segons en Martí, Barba-rossa "va entrar enarborant l'estendard de Carles V per enganyar la població local. Cosa que va aconseguir. Després d'un breu setge, la ciutat va quedar devastada. I les dues mil persones que hi havia van ser assassinades o preses com a esclaus. El de Maó va ser el primer gran atac turc que patia un territori català. Va ser un genocidi".
Però aquest no va ser l'únic atac que Barba-rossa va perpetrar contra les costes dels Països Catalans. Cal destacar també el que va dur a terme l'any 1543 contra Cadaqués. Com que la població va ser avisada de l'atac, van poder fugir i Barba-rossa es va trobar el poble completament buit. Es va haver de conformar a saquejar totes les cases i enderrocar l'església. Menys sort van tenir els habitants de Palamós, ja que ells no van ser advertits de la proximitat dels corsaris. Després de disparar els canons des dels seus vaixells, els otomans van penetrar dins de la vila i van derrotar els defensors. Llavors van cremar l'església de Santa Maria i van destruir tota la iconografia cristiana que van trobar, a més de saquejar les cases i endur-se els presoners per vendre'ls com a esclaus als mercats del nord d'Àfrica.
Després d'una vida molt agitada, finalment, ja l'any 1545, Barba-rossa es va retirar a Istanbul, on va dictar les seves memòries. Un any després, el gran almirall, el terrible corsari, moriria i seria enterrat al Mausoleu Verd, precisament. Construït pel famós arquitecte Mimar Sinan, conegut a com "el Miquel Àngel otomà", es tracta d'un edifici força senzill, que mostra la sobrietat de l'arquitectura clàssica otomana. S'hi pot veure una estructura octogonal coronada per una petita cúpula envoltada per un cementiri i uns jardins. De fet, el més interessant de tot és la persona que està enterrada en aquest lloc, Hayreddin Barba-rossa, que en el descans etern està acompanyat perla seva dona, Bâla Hâtun. En el seu epitafi, s'hi pot llegir: "Aquesta és la tomba del guerrer de la fe, l'almirall Hayreddin Barba-rossa, conqueridor de Tunísia i l'Alger. Déu el tingui en la seva misericòrdia".
1) la primera visita del segon viatge #SàpiensIstanbul és l'impressionant palau de Dolmabahce, que va ser la residència de diversos sultans fins a l'enfondrament de l'imperi otomà. Aquí, estils com el barroc i el rococó es barregen amb els elements més orientals. pic.twitter.com/0zfTQ24I83
— Sapiens.cat (@sapienscat) May 8, 2025