El terme txeca és l’abreviatura de Txerezvitchainaia Komissia o Crezvycajnaja Komissija (‘comissió extraordinària’), la primera policia política del règim soviètic, creada per Lenin i els bolxevics el 1917. A l’Estat espanyol es va fer servir per definir, durant la Guerra Civil, els espais destinats a la repressió i a la tortura dels enemics de la República.
Aquest febrer, SÀPIENS s’infiltra en les anomenades txeques, presons irregulars que la justícia paral·lela establerta pels comitès revolucionaris, primer, i el Servei d’Informació Militar del govern republicà, després, van portar a l’expressió més terrorífica a la zona de la rereguarda. I ho fem en un reportatge signat per l’historiador i periodista Joan Esculies en què, acompanyats dels testimonis d’algunes de les seves víctimes, descobrim com funcionaven aquestes cambres del terror.
Cel·les armari, masmorres amb decoracions psicodèliques per produir mareigs i il·lusions òptiques, llits d’obra inclinats, llums encesos en tot moment, dutxes molt fredes, simulacions d’afusellaments... Són alguns exemples dels macabres turments als quals se sotmetien els eclesiàstics, falangistes i sospitosos de dretes que passaven per les txeques. I, a partir dels fets de Maig del 1937, també anarcosindicalistes i poumistes a qui l’estalinisme del PSUC i del PCE havien declarat enemics.
I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
Reportatges com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.
