Ballant fins a la mort a Estrasburg

L’estiu del 1518, a Estrasburg, centenars de ciutadans es van posar a ballar. Sense música ni cap raó aparent, durant dies es movien de forma convulsa. Diverses persones van morir a causa de l’esforç i el cansament. No era pas el primer cas de coreomania, però sí el més ben documentat

Ballarins desenfrenats i acompanyats de músics a Molenbeeck (Bèlgica), quadre pintat per Pieter Brueghel el Jove, el 1592
Ballarins desenfrenats i acompanyats de músics a Molenbeeck (Bèlgica), quadre pintat per Pieter Brueghel el Jove, el 1592 Pictorical Press LTD
Autor
Adrian Blond
Guardar a favorits
De juliol a setembre del 1518, a Estrasburg, aleshores una ciutat lliure del Sacre Imperi Romanogermànic, es va produir una estranya situació: diversos ciutadans, sense raó aparent ni música, es van posar a ballar. La primera persona que va començar a moure l’esquelet va ser Troffea, una dona d’origen humil. Amb el pas dels dies, però, el nombre de ballarins anava augmentant. En una setmana, ja s’hi havien afegit més d’una