Reportatges

Revivim el setge de Castellciutat, la fortalesa clau per dominar la frontera pirinenca, que el febrer del 1714 va enfrontar les tropes borbòniques amb les del general Moragues

Durant la guerra civil els passadors catalans van tenir molta feina guiant grups de fugitius d’un i altre bàndol a través dels Pirineus. Un d’ells va ser l’ideòleg de la controvertida Obra de Déu i futur sant de l’Església, Escrivá de Balaguer

Si hi ha un símbol de la unitat d’Espanya i de la seva grandesa en l'imaginari col·lectiu aquest és els Reis Catòlics i la unió de les corones de Castella i Catalunya i Aragó. Però la història a la menuda, com acostuma a passar, és molt més prosaica

Carles I va cedir el control de les corones de la península Ibèrica al seu primogènit Felip. El seu govern es caracteritzà per l’absolutisme centralitzador, la cessió de privilegis a la Inquisició i l’anhel d’un imperi on mai no es pongués el sol

El 1640 Felip IV va obligar la pagesia catalana a allotjar milers de soldats del seu exèrcit per la lluita que la monarquia hispànica mantenia contra França en l’última etapa de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

La disputa dinàstica entre la casa d’Àustria i la de Borbó per heretar la corona de Carles II va ser en l’escenari ibèric un combat de caràcter polític i econòmic, a més de bèl·lic, entre models d'estat oposats

Revoltes populars, aixecaments carlins, bullangues... La revolució industrial va anar acompanyada d’una tensió política constant, que va esclatar a l'hora de definir un nou model d’estat: centralisme contra regionalisme