Reportatges

Els enfrontaments civils constants derivats del procés de construcció de l’estat i la seva consolidació posterior van portar a l’exili catalans de diverses tendències polítiques

La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a l’exili un grup de refugiats d’allò més divers, que va aplegar, als cafès de París, polítics, escriptors, artistes i, fins i tot, persones del món de la ciència

Després del fracàs del cop d'estat a Catalunya es va produir una primera sortida del país de ciutadans que fugien d'anarquistes i comunistes, però res comparable amb l'allau humana que creuaria la frontera francesa després de la victòria franquista

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar

L’exili com a escapatòria de la repressió va continuar sent, a partir del 1975, una opció per als qui van oposar-se al sistema sorgit de la Transició. Principalment, militants independentistes, alguns anarquistes i, fins i tot, comediants i un periodista

Fa sis anys, Carles Puigdemont i set consellers del Govern van decidir abandonar Catalunya i iniciar una batalla contra la justícia espanyola a les institucions europees que, a dia d’avui, encara dura

Després de la Segona Guerra Mundial, el nombre de casals catalans es va multiplicar. En aquests espais, els exiliats podien conservar la seva cultura, parlar de política i mantenir l’esperit de comunitat