Reportatges

Aquesta petita illa ubicada al riu Bidasoa pertany sis mesos a l’Estat espanyol i sis al francès. Aquesta neutralitat la va convertir en el lloc perfecte per dur a terme les negociacions
Sàpiens 173

El Tractat dels Pirineus

En el tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se
Vista del port de Barcelona a l’època. En aquells temps, tant la Generalitat com el Consell de Cent estaven en mans de reialistes que mai no s’oposaven a Felip IV. Sovint això s’ha vist com un nou període de ‘col·laboració’ i se l’ha anomenat ‘neoforalisme’
Sàpiens 173

La postguerra dels Segadors

El prop de mig segle que va de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió va ser una època convulsa, plena de revoltes i reivindicacions a banda i banda dels Pirineus
Sert va pintar aquest quadre durant la guerra civil. L’Ajuntament de Vic el va adquirir fa poc i presideix la Sala de la Columna
Sàpiens 173

La conversió dels Segadors en l'himne nacional

En plena Renaixença, Manuel Milà i Fontanals i Francesc Alió van recuperar primer el text i després la melodia d’un romanç del segle XVII que defensava les llibertats de la terra i de seguida es va erigir en l’himne del país
Escena d’un àpat en el panell de ceràmica 'La xocolatada' (1710), procedent d’Alella
Sàpiens 172

Què menjàvem el 1714?

Abans dels estralls del conflicte, les taules barcelonines abundaven de carn de moltó, les espècies, els dolços i les fruites, mentre que a Cardona i l’interior del país, la dieta era més limitada i no podien fruir d’alguns dels capricis de la capital
Al carrer Ample de Torredembarra encara es conserven alguns cases d'indians
Sàpiens 172

Els indians de Torredembarra

A Torredembarra, igual que a moltes altres poblacions de la costa catalana, centenars de joves que no havien sortit mai del seu poble van emprendre un viatge que durava setmanes i que els duria a provar sort en un racó de món que els era desconegut
El general amb les seves tropes a l’acció de la Sénia, el maig del 1840
Sàpiens 172

Ramon de Cabrera, el tigre del Maestrat

Va assolir la més alta distinció militar amb un temps rècord. Els seus detractors el presenten com un home sense principis, traïdor, cruel i sanguinari. Pels partidaris va ser un estrateg, just, lleial i valent