En el tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se
El prop de mig segle que va de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió va ser una època convulsa, plena de revoltes i reivindicacions a banda i banda dels Pirineus
En plena Renaixença, Manuel Milà i Fontanals i Francesc Alió van recuperar primer el text i després la melodia d’un romanç del segle XVII que defensava les llibertats de la terra i de seguida es va erigir en l’himne del país
Abans dels estralls del conflicte, les taules barcelonines abundaven de carn de moltó, les espècies, els dolços i les fruites, mentre que a Cardona i l’interior del país, la dieta era més limitada i no podien fruir d’alguns dels capricis de la capital
A Torredembarra, igual que a moltes altres poblacions de la costa catalana, centenars de joves que no havien sortit mai del seu poble van emprendre un viatge que durava setmanes i que els duria a provar sort en un racó de món que els era desconegut
Va assolir la més alta distinció militar amb un temps rècord. Els seus detractors el presenten com un home sense principis, traïdor, cruel i sanguinari. Pels partidaris va ser un estrateg, just, lleial i valent