Revista

Sàpiens núm. 173. Setembre 2016

Bon cop de falç! La guerra dels Segadors i la Primera República Catalana

SUBSCRIU-T'HI

En aquest número

Reportatges

Una desavinença constant

Els motius que van desencadenar la Guerra dels Segadors

Els fets del 1640 tenen els precedents en un context de crisi general, tant política com econòmica, de la monarquia hispànica. La tendència dels monarques cap a l'absolutisme i una situació financera caòtica van aprofundir les tensions entre la Corona de Castella i Catalunya fins a provocar la ruptura i el conflicte.

Jordi Mata (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

Via fora! La revolta dels segadors

Pedrenyals contra canons

Les tropes allotjades arreu del Principat van causar tota mena d'abusos que van fer vessar el got. Milers de jornalers congregats a Barcelona el juny del 1640 van desencadenar una protesta contra els representants de Felip IV que acabaria amb la mort del mateix virrei. La revolta dels segadors era imparable i aviat s'estendria per tota Catalunya.

Oriol Margalef (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

La generació de Pau Claris

Els revolucionaris de l''establishment'

Els segadors que empunyaven les falçs el 7 de juny del 1640 no estaven sols. La classe dirigent catalana, amb Pau Claris al capdavant, liderava les institucions 'de la terra' (Diputació i Consell de Cent) i se sentia molt allunyada de la Corona. Tota una generació de nobles, juristes, mercaders i burgesos rics havia pres consciència que la supervivència de Catalunya depenia de mantenir els privilegis i les Constitucions del país, cada vegada més amenaçats.

Anna Sàez (text) i Antoni Simon (assessorament)

Reportatges

La Primera República Catalana

El cop de porta de Pau Claris a la monarquia hispànica

Fent bona la dita "els enemics del meu enemic són els meus amics", Pau Claris va aliar-se amb França davant l'inici de la guerra amb Castella. Però els històrics recels entre catalans i francesos van demorar la implicació dels gals en el conflicte, fet que va permetre l'avanç dels terços fins a les portes de Barcelona.

Sergi Ramis (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

La batalla de Montjuïc

L'èpica resistència a Barcelona que va evitar la victòria de les tropes filipistes

Amb el suport dels experimentats oficials francesos, els barcelonins van fortificar a correcuita la muntanya de Montjuïc i van defensar-la de l'escomesa filipista. Com a conseqüència d'aquella victòria, el conflilcte entre francesos i espanyols pel domini del Principat es van allargar una dècada.

Víctor Farradellas (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

Hem perdut el nord! Felip IV esguerra Catalunya

Les negociacions que van esquarterar Catalunya

En el tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se. Els francesos havien guanyat la guerra i tenien la paella pel mànec. El Rosselló, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya van ser el botí.

Maria Coll (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

Una pau molt bèl·lica. Entre la guerra dels Segadors i la guerra de Succcessió

El convuls període d'entreguerres

El prop de mig segle que va de la guerra dels Segadors a la guerra de Successió va ser una època convulsa, plena de revoltes i reivindicacions a banda i banda dels Pirineus. Aquest malestar creixent davant d'unes institucions políticament intervingudes per Madrid seria un dels detonants principals en el conflicte a venir del 1705 al 1714.

Arnau Cònsul (text) i Eduard Puig (assessorament)

L'entrevista

Antoni Simon: "A les Corts del 1702, els catalans van demanar a Felip V recuperar l'autogovern perdut el 1652"

Parlem amb un dels màxims experts de la guerra dels Segadors

Una de les investigacions que més prestigi ha donat a aquest catedràtic gironí gira al voltant de la història política i institucional durant la guerra dels Segadors. Ell és, per exemple, el primer que va parlar d'una línia de continuïtat entre la guerra dels Segadors i la guerra de Successió. Però per comprendre bé aquesta tesi, primer cal saber què va significar el conflicte del 1640.

Sònia Casas

Reportatges

'Els Segadors': un himne amb molta història

La conversió d'un romanç popular en l'himne nacional

En plena Renaixença, Manuel Milà i Fontanals i Francesc Alió van recuperar primer el text i després la melodia d'un romanç del segle XVII que defensava les llibertats de la terra. Aquella cançó va connectar amb els anhels reivindicatius catalanistes i de seguida es va erigir, per voluntat popular, en l'himne del país.

Sònia Casas