Catalans a la Gran Guerra

Els lectors pregunten

Quin significat té la tradició de l'ou com balla per Corpus?

Roger Costa (text)

El meu heroi

Sol Picó: "Isadora Duncan va revolucionar la dansa amb un llenguatge proper a l'escàndol"

Xevi Camprubí (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

Els bandolers catalans dels segles XVI i XVII eren únicament delinqüents?

Àngel Casals (text), Valentí Gual (text)

Increïble però cert

Una monja catalana del segle XVII es va doctorar amb només catorze anys

Enric Vila (text)

Història-ficció

Què hauria passat si el sud no hagués perdut la guerra de Secessió americana?

Alfred Bosch (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Antoni Canals: "Vam trobar diversos objectes treballats per humans feia més d'un milió d'anys"

Antoni Aira (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

Catalans a la Gran Guerra

Voluntaris per la llibertat dels pobles

A banda dels soldats nord-catalans que formaven part de les lleves de l'exèrcit francès, en la Primera Guerra Mundial oficialment van lluitar un miler de voluntaris catalans del sud, tot i que és molt probable que n'hi hagués més. Sàpiens explica la peripècia d'aquests homes que van anar al front per defensar les democràcies occidentals contra l'autoritarisme dels vells imperis centrals i, de retruc, reivindicar la identitat catalana davant la comunitat internacional.

Jordi Finestres (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

La venjança dels Mèdici

Dues famílies en lluita pel poder a la Florència del segle XV

Un complot polític va estar a punt de capgirar la història de Florència. El 26 d'abril del 1478, amb el suport a l'ombra del papa Sixt IV i el rei de Nàpols, membres de la família Pazzi van intentar assassinar els germans Mèdici, que ostentaven un poder gairebé absolut a la República toscana. Giuliano va morir a ganivetades. El supervivent, Lorenzo el Magnífic, va servir la venjança amb un bany de sang.

Gemma Aguilera (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)

Reportatge

Els inicis del turisme a Sitges

De poble de pescadors a paradís de la burgesia

A les acaballes del segle XIX, la vila blanca del Garraf va començar a omplir-se d'estiuejants. Els sitgetans continuaven treballant majoritàriament a l'horta o mar endins, però la conversió d'aquest poble mariner en la pionera destinació turística del país ja havia fet les primeres passes de la mà de l'elit artística i la burgesia de Barcelona.

Antoni Sella (text)

Reportatge

Dones grasses, dones belles

Què representaven les venus del paleolític superior?

Entre el 27000 i el 20000 aC, els artistes del paleolític de tot Europa es posaren d'acord a tallar unes estatuetes que representaven dones obeses o embarassades. Sàpiens explica el significat d'aquests fetitxes.

Joan Morales (text), Marcos García (assessorament)

Reportatge

Sumo, la lluita per la prosperitat

Un esport mil·lenari que ha acompanyat els japonesos durant tota la seva història

Des dels seus orígens com a cerimònia ritual d'una societat agrícola i feudal fins a la seva transformació en espectacle de masses d'una societat eminentment industrial i urbana, el sumo ha evolucionat en paral·lel amb el poble nipó. Us proposem fer un recorregut pels principals esdeveniments que han marcat la història del Japó a través del seu esport nacional.

Àlex Novials (text), Daniel Gomà (assessorament)

Escapades

Llaguts per donar i per vendre

Drassana fluvial. Miravet. Ribera d'Ebre

Jordi Calvet (text)

Escapades

Culte a la mare natura

Pedra dreta. Lluçà. Osona

Joan Raventós (text)

Escapades

El caprici de la filla del comte

Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès. Alt Penedès

Joan Raventós (text)

Escapades

Homenatge a l'emperador August

Arc de Berà. Roda de Berà. Tarragonès

Jordi Calvet (text)

Escapades

La Florència de Ponent

Mausoleu de Ramon Folch de Cardona. Bellpuig. Urgell

Anna Sàez (text)

Escapades

La commemoració de la conquesta

Monestir de Santa Maria. El Puig. Horta

Víctor Maceda (text)

Escapades

L'Aran més autèntic sobreviu

Poble. Bausén. Vall d'Aran

Núria Torres (text)

Escapades

El refugi mallorquí de s'Arxiduc

Casa museu de son Marroig. Deià. Mallorca

Marga Font (text)

Un cap de setmana a...

Josafat i la catedral de Girona

Una ruta pel temple de la mà del personatge de Prudenci Bertrana

L'imaginari religiós va omplir els temples de monstres, fantasmes i altres figures del mal. Algunes, tot i formar part d'una ficció literària, han traspassat els límits de la lletra impresa. És el cas del geperut de Nôtre-Dame de París de Victor Hugo. És el cas, tabé de Josafat, el campaner de la catedral de Girona, un gegant obsessionat pel desig. Quan el seu autor, Prudenci Bertrana, va publicar la novel·la el 1906, Girona no era la ciutat amable d'avui dia. Més grisa, més pobra, més religiosa i obsedida per la culpa i el pecat. Josafat és fill de la por i d'un univers tancat. Ell és qui ens mostra els secrets de la seu.

Josep Maria Oliveras (fotografia)

L'escapada lluny de casa