Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest

Revista

Portada 134
Sàpiens núm. 134. Setembre 2013

Catalunya-Espanya. Els moments clau de cinc segles d'entesa impossible

En aquest número

Reportatges

La unió de corones. Junts, però no del tot

La unió de les velles corones de Castella i Catalunya i Aragó, l'impuls d'aventures èpiques per descobrir noves terres, l'embrió d'un imperi on mai no es ponia el sol... Si hi ha un símbol de la 'unitat' d'Espanya i de la seva grandesa en l'imaginari col·lectiu aquest és els Reis Catòlics. Però la història a la menuda, com acostuma a passar, és molt més prosaica.

Agnès Rotger (text), Àngel Casas (assessorament)

Reportatges

Felip II. Catalunya a l'ombra de l'imperi mundial

Carles I va dividir el seu extens imperi entre els seus descendents, i al seu primogènit Felip, nascut a Valladolid, li va cedir el control de les corones de la península Ibèrica. El seu govern es va caracteritzar per l'absolutisme centralitzador, la cessió de privilegis a la Inquisició i l'anhel d'un imperi on mai no es pongués el sol.

Arnau Cònsul (text), Valentí Gual (assessorament)

Reportatges

Quan convé seguem cadenes...

La revolta que va canviar el curs d'una guerra

El 1640 Felip IV va obligar la pagesia catalana a allotjar milers de soldats del seu exèrcit per la lluita que la monarquia hispànica mantenia contra França en l'última etapa de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Els abusos d'aquests soldats a les cases i a les poblacions catalanes van provocar que els pagesos organitzessin avalots i que alguns segadors comencessin a esmolar les armes.

Sebastià Benassar (text), Valentí Gual (assessorament)

Reportatges

Dos models d'estat oposats

L'enfrontament decisiu de les dues corones

La disputa dinàstica entre la casa d'Àustria i la de Borbó per heretar la corona de Carles II, fora del context internacional que va implicar Europa en la guerra de Successió, va ser en l'escenari ibèric un combat de caràcter polític i econòmic, a més de bèl·lic, entre models d'estat oposats. Catalunya i Castella van defensar, rere del respectius candidats al tron hispànic, maneres diferents d'entendre la monarquia i de governar.

Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

Cent anys d'estira-i-arronsa

El convuls segle XIX va accentuar les divergències entre Espanya i Catalunya

Revoltes populars, bullangues, aixecaments carlins, divergències entre liberals i absolutistes i la consolidació de dues classes emergents: la burgesia i l'obrera. La revolució industrial va anar acompanyada d'una tensió política constant, que va esclatar a l'hora de definir un nou model d'estat: centralisme contra regionalisme.

Antoni Sella (text), Giovanni Cattini (assessorament)

Reportatges

1898 versus 1901

Decadència espanyola contra prosperitat catalana

Mentre que a Espanya el declivi del que havia estat un gran imperi marcarà amb foc una generació pessimista i molt escèptica respecte a Europa, a Catalunya la pèrdua de les darreres colònies d'ultramar esperona la societat a avançar en una direcció diametral oposada. Per primera vegada, s'uneixen forces entorn d'una nova fomració política, la Lliga Regionalista.

Anna Sàez (text), Josep M. Solé Sabaté (assessorament)

Reportatges

De la malfiança a la desfeta

De la Segona República a la Generalitat de Catalunya

L'establiment d'un govern republicà no va servir per acostar Catalunya i Espanya. Tot i l'espai per una proposta d'autogovern que es va materialitzar en l'Estatut de Núria, les reticències i malfiances en van impedir l'execució. L'entesa arribaria cinc anys més tard, per fer front a l'amenaça feixista.

Jordi Finestres (text), Joan Villarroya (assessorament)

Reportatges

Cafè per a tothom i ningú content

La transició que va gestar el model autonòmic

La mort de Franco va desencadenar el procés de transformació de l'Estat espanyol en una democràcia, però un dels principals esculls va ser la distribució del poder territorial. S'acabaria resolent amb la creació de disset autonomies, un sistema que no va tenir en compte el fet diferencial català.

Víctor Gavín (text)

  • sapiens web
    Un any de SAPIENS per només 24,90€ i DE REGAL l'ATLES CATALÀ DE CRESQUES 
  • iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto