Desenterrem un mamut a Mèxic

Els lectors pregunten

Quin és l'origen i el sentit de les falles de València?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

El meu heroi

Joan Pera: "Sant Francesc d'Assís va trencar motlles des de la proximitat i la senzillesa"

Sònia Casas (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

Es pot considerar que Barack Obama és afroamericà?

Javier Laviña (text), Francesc Burjachs i Casas (text)

Increïble però cert

Els anglesos del segle XIV havien de demanar permís al rei per fer sexe

Antoni Aira (text)

L'entrevista impossible

Moctezuma: "Assumeixo que la fi de la meva dinastia pot ser irreversible"

Jordi Mata (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Jordi Casassas: "El diari de la Generalitat durant la guerra demostra que el Govern sempre va funcionar"

Maria Coll (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

Desenterrem un mamut a Mèxic

El dia a dia en el jaciment, de la mà dels seus protagonistes

La col·laboració entre la nostra revista i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ens ha permès ser testimonis de primera mà d'un projecte fascinant. Us oferim en exclusiva un relat d'aquells dies trepidants gràcies al diari que van escriure a peu de jaciment els arqueòlegs catalans.

Reportatge

Desenterrem un mamut a Mèxic: Diari d'excavació

Barranca del Muerto, Santiago Chazumba. Setembre del 2008 (segona campanya d'escavació)

Reportatge

La veritable història de Cyrano de Bergerac

Mite i realitat d'un dels herois més romàntics de la literatura

El Cyrano de tinta i cel·luloide, creat el 1897 per Edmond Rostand, està inspirat en un poeta i duelista de carn i ossos que va viure en la França de la primera meitat del segle XVII: Savinien Cyrano. Igual que el personatge fictici, el nas, l'espasa i la ploma van precedir les seves gestes. L'únic que mai no va existir va ser l'amor que en la ficció professava a Rosanna.

Clàudia Pujol (text)

Reportatge

Vietnam, la resistència infinita

Després d'una llarga guerra, els vietnamites van aconseguir expulsar els ocupants francesos. Llavors van arribar els soldats nord-americans. Els guerrillers del Vietcong i l'Exèrcit de Vietnam del Nord sabien que no podien guanyar, però van decidir resistir, i se'n van sortir. Descobrim les claus del seu èxit.

Àlex Novials (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatge

Per què llegim en silenci?

La transformació del procés de lectura al llarg del temps

Avui dia la lectura és un acte solitari, íntim i, sobretot, silenciós; al contrari del que passava als inicis de la paraula escrita, quan la norma més habitual era llegir en veu alta. El canvi de tendència es va produir cap al segle IX, amb la generalització dels signes de puntuació. Cinc-cents anys més tard, l'arribada de la impremta va acabar de consolidar aquest procés.

Antoni Janer (text), Jesús Tuson (assessorament)

Reportatge

Un rodatge en temps de guerra

Com es va filmar la pel·lícula més emblemàtica de la guerra civil

L'intel·lectual francès André Malraux va començar a filmar "Espoir. Sierra de Teruel" en terres catalanes el juliol de 1938. L'aventura dels brigadistes internacionals que narra el film es queda curta amb la realitat que van viure l'equip de professionals i voluntaris que va fer possible un dels millors documents fílmics que es conserven de la Guerra Civil Espanyola.

Anna Maria Bofarull (text)

Escapades

La torre de Pisa a la Cerdanya

Campanar de Santa Eugènia. Santa Eugènia de Nerellà. Cerdanya

Núria Torres (text)

Escapades

Ginys de pedra seca

Cabana de cal Quintillà. Les Borges Blanques. Garrigues

Anna Sàez (text)

Escapades

El primer temple cristià de l'illa

La capella de sa Tanca Vella. Sant Francesc. Formentera

Joan Lluís Ferrer (text)

Escapades

El guaita del Penedès

Castell de Sant Martí. Sant Martí Sarroca. Alt Penedès

Anna Maria Bofarull (text)

Escapades

La casa del mestre Casals

Vil·la Casals. El Vendrell. Baix Penedès

Toni Orensanz (text)

Escapades

Tallers de vestir sants

Museu dels Sants. Olot. Garrotxa

Cristina Masanés (text)

Escapades

Santuari de la prehistòria llevantina

Cova Remígia. Ares del Maestrat. Alt Maestrat

Maria Josep Picó (text)

Escapades

L'església de les verges prudents

Sant Quirze de Pedret. Cercs. Berguedà

Sílvia Marimon (text)

Un cap de setmana a...

Pobles d'inspiració renaixentista

L'esplendor arquitectònica als nuclis de la Terra Alta i el Matarranya

Malgrat les divisions administratives, els nuclis interiors de la Terra Alta i els més orientals del Matarranya estan units per un patrimoni viu, la llengua catalana, i un de perenne, els edificis renaixentistes. Si en l'edat mitjana s'hi van erigir la major part de les esglésies gòtiques, el segle XVI fou el torn de l'arquitectura civil, un llegat que ha arribat als nostres dies en forma d'edificis remarcables, entre els quals despunten els ajuntaments, ubicats en places porxades i monumentals.

Oriol Gracià (text)

El museu del mes