Dins la ment de Hitler

Els lectors pregunten

Per què els actors es desitgen "molta merda"?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

El meu heroi

Carme Ruscalleda: "Elisabeth Eidenbenz va salvar molts nens amb enginy, empenta i de manera altruista"

Xevi Camprubí (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

Josep Pallach hauria pogut fer el paper de Jordi Pujol?

Francesc-Marc Álvaro (text), Agustí Colomines (text)

Increïble però cert

El 1930, un català que no sabia navegar va creuar l'Atlàntic a bord d'una petita barca

Enric Vila (text)

Història-ficció

Què hauria passat si el president Francesc Macià no hagués mort el 1933?

Jaume Fernández (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Paul Preston: "M'impactà la implicació dels corresponsals estrangers en la Guerra Civil Espanyola"

Antoni Aira (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

Dins la ment de Hitler

"Sàpiens" analitza la complexa personalitat del "Führer"

Com pot ser que un simple caporal austríac, de complexió dèbil i poc atractiu aconseguís el poder suprem d'Alemanya? Per respondre a la pregunta, els serveis d'intel·ligència dels EUA van disposar d'una informació de privilegi suministrada per Ernst Hanfstaengl, una de les persones de confiança de Hitler. "Sàpiens" ha tingut accés als informes psicològics del dictador, recentment desclassificats dels Arxius Nacionals de Washington.

Jordi Finestres (text), Joan Villaroya (assessorament), Josep Maria Solé i Sabaté (assessorament)

Reportatge

Vercingetòrix, el vertader Astèrix

El líder de la tribu celta que va inspirar Uderzo i Goscinny

Astèrix no és un personatge del tot fictici. Els seus creadors, Albert Uderzo i Renné Goscinny, es van inspirar en un capitost gal que s'atreví a desafiar les tropes de Juli Cèsar. El seu nom és "Vercingetòrix" i és un dels referents mítics més importants del nacionalisme francès. Sàpiens el rescata de l'oblit.

Antoni Janer (text), Carles Buenacasa (assessorament)

Reportatge

El teatre en temps de Shakespeare

Viatgem a l'època daurada de la dramatúrgia anglesa

Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare i d'altres primeres espases del gènere.

Joan Esculies (text)

Reportatge

La primera alcaldessa

Nativitat Yarza, de mestra rural a lluitadora política

L'1 d'octubre de 1931 es va aprovar el sufragi femení al nostre país. I Nativitat Yarza, una mestra nascuda a Valladolid però resident a l'Anoia, va decidir presentar-se a les eleccions municipals amb la triple bandera del republicanisme, el feminisme i el laïcisme. El 14 de gener del 1934 els electors de Bellprat li van fer confiança i va esdevenir la primera alcaldessa de l'Estat.

Lurdes Rego (text), Teresa Abelló (assessorament)

Reportatge

Castells islàmics?

Resseguim una línia de fortaleses medievals que podria capgirar la història

A Catalunya hi ha diverses fortificacions d'origen islàmic, però recents investigacions assenyalen que molts altres castells que fins ara s'han considerat feudals haurien estat construïts també pels andalusins. Una hipòtesi que, si es confirma, obligaria a revisar tota la historiografia altmedieval.

Núria Torres (text), Joan-Albert Adell (assessorament)

Reportatge

Mèxic'68: la gran matança

Amb el testimoni de Marcel·lí Perelló, el català que va liderar la revolta dels estudiants

L'any 1968 es van produir mobilitzacions d'estudiants en diversos països del món. Contràriament al que es pot creure, la més important nova pas ser la de París, sinó la de Mèxic. Va arribar uns mesos més tard, però fou molt més virulenta. Centenars d'estudiants van ser massacrats a la plaça de Tlatelolco per l'Exèrcit, en una ciutat que es preparava per celebrar els Jocs Olímpics.

Carles Llorens (text)

Escapades

Cartoixans a la serra del Montsant

Cartoixa d'Escaladei. La Morera de Montsant. Priorat

Jordi Calvet (text)

Escapades

Un dolmen de fantasia

La Casa Encantada. Sarroca de Bellera. Pallars Jussà

Núria Torres (text), Joan Morales (fotografia)

Escapades

El call del País Valencià

Barri jueu. Sagunt. Camp de Morvedre

Víctor Maceda (text)

Escapades

Una llum a l'horitzó

Far. El Pilar de la Mola. Formentera

Joan Lluís Ferrer (text)

Escapades

"L'hotel" de les autoritats

Sant Jeroni de la Murtra. Badalona. Barcelonès

Joan Raventós (text)

Escapades

Monells, l'Empordà medieval

Vila medieval. Monells. Baix Empordà

Cristina Masanés (text), Francesc Tur (fotografia)

Escapades

Un niu d'àligues al Montseny

Santuari de Sant Segimon. Viladrau. Osona

Joan Raventós (text)

Un cap de setmana a...

L'esplendor del Renaixement tortosí

El reflex del "cinquecento" italià a la capital del Baix Ebre

El comerç fluvial va afavorir el progrés econòmic de Tortosa, una ciutat que a l'edat mitjana ja controlava un extens territori tant a través de la vegueria com del bisbat. Els tractes comercials s'allargaven fins a Itàlia, d'on va arribar un nou patró estètic, el del Renaixement. Mentre a la resta del país el bon gust continuava lligat al gòtic, a Tortosa va quallar el nou estil que ha deixat un rastre patrimonial únic a Catalunya.

Jordi Calvet (text)

L'escapada lluny de casa