OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!

Revista

Portada Sàpiens 93
Sàpiens núm. 93. Juliol 2010

El somni atòmic de Franco

En aquest número

Per què passa?

Les ferides de l'apartheid

Sud-Àfrica. Els país arrossega les xacres d'una segregació iniciada amb el colonialisme i agreujada amb la guerra freda

El passat 11 de juny la pilota va començar a rodar al Soccer City Stadium de Johannesburg en el partit inaugural del primer mundial de futbol celebrat al continent africà. Durant l'encontre, segurament molts espectadors van recordar la Copa del Món de Rugby del 1995, un esdeveniment històric en la transició del país.

José Manuel Rúa (text)

Entrevista

Jordi Savall

"La croada contra els càtars d'Occitània va ser un genocidi cultural"

L'intèrpret de música antiga recrea en 'El regne oblidat' la croada contra els càtars del segle XIII, que va comportar la fi d'Occitània i el floriment del repertori trobadoresc.

Clàudia Pujol (text)

Reportatge

El somni atòmic de Franco

Els secrets de la inquietant cursa nuclear espanyola

Durant la dictadura franquista, Espanya va desenvolupar tecnologia nuclear amb finalitats potencialment militars. Aquesta és la conclusió d'un informe, desclassificat recentment, que la CIA va redactar el 17 de maig del 1974, i que afirmava que "Espanya és un dels països d'Europa que mereixen atenció per la seva possible proliferació d'armes nuclears en els propers anys". És la constatació oficial dels temors internacionals per una eventual aventura atòmica de l'Espanya de Franco.

Jordi Finestres (text), Albert Presas (assessorament)

Reportatge

Totes les dones d'Enric VIII

El rei més cèlebre de la història d'Anglaterra ho va ser tant pel seu govern com pels seus matrimonis… i pels caps que va fer rodolar. Sis casaments en un regnat van ser tot un rècord en el tron anglès, i, amb tot, les dones del rei encara van ser moltes més que les esposes.

Xavier Valls (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)

Reportatge

S.O.S. al Montseny

La pitjor catàstrofe aèria dels països catalans

A les sis de la tarda del divendres 3 de juliol del 1970, un avió de la companyia anglesa Dan Air procedent de Manchester, amb 112 passatgers a bord, va estavellar-se al massís del Montseny. Reconstruïm el seu vol i desgranem les incògnites que encara cuegen quaranta anys després.

Ignasi Gallart (text)

Reportatge

Akhenaton

El faraó revolucionari

Alguns el consideren un il·luminat i d'altres, un idealista. En pujar al tron, Amenhotep IV es va autoanomenar Akhenaton en honor al déu que va transformar-ho tot. Però els egipcis no estaven acostumats al monoteisme ni a venerar un déu abstracte sense forma animal ni humana. Aviat l'heretgia religiosa d'Akhenaton i la seva obra de govern van ser engolides pel desert i esborrades pel seu successor Tutankhamon.

Agnès Rotger (text), Luis Manuel Gonzálvez (assessorament)

Reportatge

Com era una farmàcia en el segle XIX

Dels remeis artesanals als medicaments industrials

El XIX va ser el segle de la transició farmacèutica, el segle en què els farmacèutics catalans van passar de dispensar les seves fórmules magistrals elaborades artesanalment a despatxar els medicaments industrials. Resseguint la petja de la nissaga d'apotecaris Forés-Carulla de l'Espluga de Francolí, descobrirem el canvi d'hàbits que va comportar el progressiu desenvolupament de la química.

Maria Coll (text), Xavier Sorní (assessorament)

Reportatge

Una batalla en blanc i negre

La difusió del joc dels escacs al llarg del temps

La paraula escacs prové del llatí scaccus. El mot castellà, en canvi, prové de l'àrab shatranj. En ambdós casos parlem del mateix joc d'origen indi que va entretenir les corts de l'Europa medieval. La fal·lera per fer caure el rei a base de moure alfils i peons va propiciar l'aparició de campionats internacionals que durant la guerra freda adquiriren una alta càrrega simbòlica.

Daniel Duran (text)

Escapades

Una pedrera per a un emperador

Barbara Vastenavond (text)

Escapades

L'hegemonia dels templers

Oriol Gracià (text)

Escapades

Molt més que un campanar

Anna Maria Bofarull (text)

Escapades

La vall dels jerònims

Maria Josep Picó (text)

Escapades

Itinerari de frontera

Un cap de setmana a...

Eivissa any zero

Arqueologia. Resseguim la petja fenícia i cartaginesa dels primers pobladors de l'illa

Fa vint-i-vuit segles, l'Illa d'Eivissa va ser posada en el mapa amb el nom d'Ibusim. Això va ser gràcies als navegants fenicis que en el s. VIII aC s'hi establiren i convertiren l'illa en un enclavament comercial estratègic de la Mediterrània. Els cartaginesos, descendents seus, encara portarien més lluny la prosperitat de l'illa. Hi hagué santuaris dedicats a la deessa Tanit, cases rurals amb activitat agrícola i una ciutat amb milers d'habitants, temples, fàbriques, comerços i un actiu port. De tot això, encara se'n poden veure importants testimonis.

Joan Lluís Ferrer (text)

  • sapiens web
    Escull la teva oferta i subscriu-t'hi avui mateix! 
  • iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Paco Candel, la veu dels altres catalans

Homenatgem l'escriptor en el quinzè aniversari de la seva mort

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto