Esclaus negres a Barcelona. Quan un de cada deu habitants de la ciutat procedia del tràfic d'esclaus

Per què passa?

Per què no hi ha un exèrcit europeu?

Les prioritats econòmiques i polítiques de la UE dificulten la creació d'un model unificat de defensa

En els paquets de propostes que els mandataris de la UE avaluen per retornar a una certa estabilitat financera, no s'hi inclou la possibilitat d'unificar els exèrcits dels estats europeus en un de sol, una mesura que sens dubte representaria un gran estalvi pressupostari per a tots els països. Per què ningú no s'ho planteja?

Víctor Gavín (text)

Entrevista

Armand de Fluvià

"El rei Joan Carles I és descendent directe de Guifré el Pilós"

El reconegut genealogista explica com es van formar els cognoms catalans, quines singularitats tenen els nostres escuts i perquè les monarquies s'estan autodestruint.

Sònia Casas (text)

Reportatges

Esclaus africans a Barcelona

La participació catalana en el tràfic negrer de l'edat mitjana

Durant tota l'edat mitjana, les platges de Barcelona van ser un punt cabdal de compra i venda d'esclaus. Sarraïns, tàrtars i subsaharians compartien penes i treballs en els magatzems i conreus on se'ls feia treballar. De tots, el cas més desconegut i sorprenent és el dels negres africans, capaços d'organitzar-se en una confraria pionera i de col·laborar en les festes de la ciutat.

Sònia Casas (text), Iván Armenteros (assessorament)

Reportatges

Wyatt Earp, un pistoler de llegenda

El revòlver més temut i ràpid de l'oest americà

La conquesta de territoris entre el Mississipí i les muntanyes Rocalloses va obrir tantes oportunitats de negoci com tensions entre comerciants, cowboys i delinqüents. L'agent Wyatt Earp hi va voler posar ordre, no sense controvèrsia: el seu tiroteig a l'OK Corral el va erigir en icona dels Estats Units.

Salvador Giné (text)

Reportatges

Un torpede a la neutralitat

Submarins a les costes catalanes durant la I Guerra Mundial

El juny del 1916, en plena Primera Guerra Mundial, a les costes murcianes va atracar el submarí alemany més mortífer: l'U-35. Els espanyols el van rebre amb entusiasme, però els aliats es van enfurismar. L'U-35 no va desaprofitar el temps: a les costes catalanes va disparar a tort i a dret i va enviar setze vaixells al fons del mar.

Sílvia Marimon (text), Josep M. Castellví i Josep Guarro (assessorament)

Reportatges

Teutons, els monjos guerrers de l'Europa central

Auge i caiguda dels cavallers alemanys a l'Europa medieval

L'orde Teutònic de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem va néixer en el segle XI per combatre en les croades a Terra Santa. Però les seves gestes militars no van trigar a convertir-lo en un dels principals actors de la política europea, fins al punt de consolidar un estat propi que els seus cavallers van estendre amb mà de ferro durant dos-cents anys.

Arnau Cònsul (text), Jaume Fernàndez (assessorament)

Reportatges

Una cara de mig milió d'anys

Com es va recrear el rostre de Miguelón, l''Homo heidelbergensis' d'Atapuerca

L'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona ha estat pioner a reconstruir en 3D la fesomia d'un 'Homo heidelbergensis'. Fins avui encara ningú no ha explicat fil per randa tots els detalls d'aquella recreació científica. Aquí els teniu en primícia.

Xavier Valls (text), Carlos Lorenzo (assessorament)

Reportatges

Quan Espanya va fer bancarrota

Les nou fallides econòmiques durant el regnat dels Àustries

La idea clàssica d'un imperi va acompanyada d'imatges de riquesa, puixança, accions militars i expansió militars i expansió territorial. Però tot això significa un cost, un preu econòmic, i pagar-lo o no atorga als estats imperials fama de solvència o de tenir els peus de fang. A l'Espanya en què no es ponia el sol, la de l'època dels Àustries, les finances van viure sovint anys d'eclipsi.

Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)

Escapades

Darrere els passos dels càtars

El Camí dels Bons Homes. De Josa a Tuixén (Alt Urgell)

Lurdes Rego (text)

Escapades

L'experiència modernista

Mas Passamaner. La Selva del Camp (Baix Camp)

Barbara Vastenavond (text)

Escapades

L'origen de la 'fatorella'

Capella de la Misericòrdia. La Fatarella (Terra Alta)

Oriol Gracià (text)

Escapades

Sota domini dels laietans

Poblat ibèrica de Ca n'Oliver. Cerdanyola (Vallès Occidental)

Anna M. Bofarull (text)

Escapades

La Mallorca romàntica

Finca Raixa. Bunyola (Mallorca)

Marga Font (text)

Escapades

Un gegant de mil anys

Torre de Vallferosa. Torà (la Segarra)

Anna Sàez (text)

Un cap de setmana a...

La ruta dels monestirs

Una passejada pel patrimoni de la Ribera Alta, la Vall d'Albaida i la Safor

Cinc monestirs articulen aquesta ruta entre les comarques valencianes de la Ribera Alta, la Vall d'Albaida i la Safor. Aquest itinerari, també conegut com 'el Pas del Pobre', es pot fer caminant o per carretera, i mostra com vivien quatre ordes, el de Sant Jeroni, el de Sant Agustí, el de Sant Domènec i el del Cister, tots vinculats a la conquesta cristiana i afectats per la desamortització de Mendizábal. Alhora, travessa diversos paisatges tot fent servir vies pecuàries, antigues línies de ferrocarril i pistes forestals.

Maria Josep Picó (text)