Revista

Portada Sàpiens 131
Sàpiens núm. 131. Juliol 2013

Hem estat un poble pacífic? Els episodis històrics que trenquen el mite del seny català

En aquest número

Per només 12,90 €

La història de Catalunya vista per Toni Soler

Aconsegueix amb el número de juliol el llibre 'Història de Catalunya (modèstia a part)'

"La nostra història, diguem-ho sense embuts, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant és; és la nostra història, i la van protagonitzar els catalans i catalanes com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta visió còmica (modèstia a part)."

Per què passa?

El cop d'estat de l'esperança?

Les forces rebels de la Séléka posen fi a deu anys de govern corrupte a la República Centreafricana

La República Centreafricana és un d'aquells llocs que els europeus posem al mapa quan hi té lloc un esclat de violència. Això és el que va passar quan fa tres mesos les forces de la Séléka van entrar a Bangui, la capital, i van posar fi al mandat del president François Bozizé. L'endemà ja no se'n va parlar més i un nou oblit va fer-se lloc a la nostra desmemòria.

Jordi Tomàs (text)

Entrevista

Luz Prados

"Abans de comprar obres d'art s'haurien de consultar bases de dades com la de la Interpol"

La cap de l'Unitat Central de Robatoris amb Força i Patrimoni Històric parla amb SÀPIENS d'aquesta tipologia de delictes poc coneguda i més habitual del que sembla.

Sònia Casas (text)

Reportatges

Hem estat un poble pacífic?

Els episodis històrics que trenquen el mite del 'seny català'

Ens considerem pacífics, els catalans? I als altres els sembla que ho som? I si ho som, ho hem estat sempre? L'historiador Jaume Vicens Vives va oferir una solució de compromís l'any 1954, en publicar 'Notícia de Catalunya': el caràcter dels catalans és una síntesi entre el seny i la rauxa. D'aquesta manera, tancava un àmbit de debat sobre la manera de ser dels catalans que havia arrencat amb força amb el noucentisme.

Antoni Sella (text), Agustí Alcoberro i Josep M. Solé i Sabaté (assessorament)

Reportatges

Corea 1950, quan la Guerra Freda es va escalfar

Radiografia d'un conflicte latent

La recent declaració de guerra del mandatari nord-coreà Kim Jong-un contra Corea del Sud és l'últim episodi d'una contesa en la qual les ambicions de les potències mundials i els errors militars van tenir un paper fonamental. Com sempre, la població civil en va ser la principal víctima.

Arnau Cònsul (text) i Jaume Fernández (assessorament)

Reportatges

Sang per als déus

El sacrifici humà a la civilització asteca

Els asteques són famosos per haver estat uns guerrers formidables. Dedicaven les seves victòries als déus, i les principals cerimònies religioses giraven entorn del sacrifici humà, fonamentalment de presoners de guerra. Per comprendre aquesta pràctica, que per altra banda ha estat força exagerada, cal conèixer el seu context religiós i polític.

Àlex Novials (text) i Meritxell Tous (assessorament)

Reportatges

Històries del zoo

Tres moments clau en la història dels barcelonins més ferotges

La col·lecció d'un banquer afeccionat a les feres va ser el tret de sortida d'un zoo que el 1910 ja estava consolidat. La guerra civil va delmar la col·lecció de bèsties però la troballa del Floquet de Neu al centre de Guinea va convertir-lo, en ple franquisme, en un zoològic de renom mundial.

Joaquim M. Pujals (text), Jordi Fàbregas i Rafael Cebrian (assessorament)

Reportatges

Per què la Vall d'Aran no és francesa?

Rememorem les raons històriques de la seva singularitat

"La Vall d'Aran és la clau del nostre regne", deien els reis de la corona catalanoaragonesa per la situació estratègica d'aquest enclavament pirinenc. Malgrat ser ocupada diverses vegades pels francesos i tenir la pressió dels comtats veïns, la Vall d'Aran es regia per costums mil·lenaris. La lluita diplomàtica tenaç i persistent que Jaume II va sostenir amb Felip el Bell de França va donar com a fruit la incorporació definitiva de l'Aran a la Corona d'Aragó, l'any 1313. Set segles després, la Vall d'Aran continua essent catalana.

Montse Armengol (text) i Jusèp Boya (assessorament)

Viu la història

L'esplendor de Tortosa

Festa del Renaixement

Viu la història

Un dissabte entre el foc i l'aigua

Caldes de Montbui recorda l'origen de les seves fonts termals

Marga Camps (text)

Paisatge amb figura

Un jardí a les Gavarres

Anna Sàez (text)

Tresors insospitats

Aprofitar la força del riu

La turbina Fontaine de Can Sanglas

Roger Costa (text)

Un cap de setmana a...

A recer de la tramuntana

Sant Feliu de Guíxols és un santuari de calma al cor de la Costa Brava

Un patrimoni històric impressionant i un entorn natural privilegiat fan de Sant Feliu de Guíxols el refugi somniat. Les seves costes n'han marcat la història, des dels guàrdies que patrullaven pels actuals camins de ronda fins als primers turistes que hi van arribar. I segons diuen, el seu paisatge va inspirar fins i tot el nom de 'Costa Brava'.

Víctor Farradellas (text)

Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto