L'exili del 1939

Els lectors pregunten

Quin és l'origen de la festa de moros i cristians?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

El meu heroi

Antoni Bassas: "No recordo un periodista amb un sentit ètic com el d'Anna Politkóvskaya"

Sònia Casas (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

Va ser la Grècia clàssica l'època més esplendorosa de la història d'Occident?

Arturo Pérez (text), José Enrique Ruiz-Domènec (text)

Increïble però cert

Un canonge va "ressuscitar" per donar testimoni de la Immaculada Concepció

Antoni Aira (text)

L'entrevista impossible

Lluís Nicolau d'Olwer: "El meu exili serà curt. Franco no podrà reconstruir Espanya"

Jordi Mata (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Alessandro Portelli: "La història oral em va ajudar a trencar mites molt arrelats a la societat italiana"

Maria Coll (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

El llarg exili del 1939: Caminant cap al no-res

Mig milió de persones davant un èxode ple d'incògnites

23 de desembre del 1938. La guerra està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic de la nostra història.

Jordi Finestres (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

El llarg exili del 1939: Els nens d'Argelers

La història més trista del principal camp de refugiats

Milers d'infants que havien fugit amb els seus pares de l'avanç de l'Exèrcit franquista, van ser internats al camp d'Argelers. Setanta anys després, la historiadora Assumpta Montellà, autora de "La Maternitat d'Elna", ha localitzat i ha parlat per a Sàpiens amb alguns testimonis d'aquella experiència.

Assumpta Montellà (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

El llarg exili del 1939: Començar de nou lluny de casa

L'organització de la diàspora catalana a Europa i Amèrica

A partir del 1939, França, Anglaterra, Mèxic o Xile es van convertir en algunes de les llars d'acollida de milers d'exiliats republicans. Molts eren professionals que van haver de tornar a guanyar-se el prestigi. La seva història és plena de vides estroncades i sentiments d'enyorança compartits, però també d'anècdotes i vivències fruit d'un intercanvi cultural irrepetible.

Maria Coll (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

El llarg exili del 1939: El cas de l'URSS

El desconegut exili a l'estat soviètic

A partir d'una investigació duta a terme per Sàpiens als arxius documentals de l'antiga Unió Soviètica a Moscou, reconstruïm la vida quotidiana dels republicans que es van refugiar a l'URSS entre l'abril de 1939 i l'inici de la invasió nazi del 1941.

Josep Puigsech (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

El llarg exili del 1939: De la guerra civil als camps nazis

L'esclat del conflicte mundial perpetuà la tragèdia de l'exili

Milers de republicans van ser forçats a agafar el pic i la pala a les companyies de treballadors franceses. D'altres van prendre les armes per combatre en tots els fronts de la Segona Guerra Mundial, a Europa, Rússia, Líbia o Crimea. Nou mil lluitadors resistents, dels quals una cinquena part eren catalans, van anar a parar en camps de concentració alemanys.

Sílvia Marimon (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

El llarg exili del 1939: El llarg i difícil camí del retorn

El gran dilema entre tornar a casa o renunciar-hi per sempre

L'èxode provocat per l'avanç franquista en la guerra civil va comportar, al llarg dels anys, un degoteig constant de retorns. Alguns van ser immediats, d'altres van produir-se força temps després. I també hi va haver persones que van decidir no tornar mai més a casa.

Felip Solé (text), Joan Villaroya (assessorament)

Reportatge

El segle d'or dels fills del sol

Un viatge per la serralada dels Andes durant l'imperi Inca

Durant cent anys, els inques van ser els amos de l'Amèrica andina. Més enllà del seu llegat arquitectònic i de la seva particular visió dels cosmos i de la natura, recorrem ciutats, valls, cases i temples per descobrir com es vivia durant aquesta civilització mítica.

Sònia Casas (text), Meritxell Tous (assessorament)

Reportatge

La pederàstia a la Grècia clàssica

El tabú més ben guardat de la civilització hel·lènica

En el segle XIX els arqueòlegs es van quedar atònits quan van descobrir peces de ceràmica gregues on apareixen dibuixats homes adults amb nens i adolescents. Ningú no va ser capaç d'afrontar un tema que comportava parlar de les "amoralitats" d'una civilització sovint idolatrada. A la Grècia antiga, però, l'educació no es concebia sense la figura del pederasta.

Antoni Janer (text), Joan Alberich (assessorament)

Escapades

Antics servidors de la fe

Ca l'Inquisidor. Gandesa. Terra Alta

Oriol Gracià (text)

Escapades

Passeig per la "Madina Mayurka"

Recinte emmurallat. Palma de Mallorca. Mallorca

Marga Font (text)

Escapades

El pulmó de Lleida

Els Camps Elisis. Lleida. Segrià

Anna Sàez (text)

Escapades

El poble dels cossetans

Ruïnes d'Adarró. Vilanova i la Geltrú. Garraf

Anna Maria Bofarull (text)

Escapades

Bastió de la Catalunya feudal

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà

Núria Torres (text)

Escapades

Símbol de la guerra civil

Alberg Jaume I. L'Espluga de Francolí. Conca de Barberà

Toni Orensanz (text)

Un cap de setmana a...

Els espais de l'exili

Seguim la petja dels refugiats republicans per l'Empordà i el Rosselló

A mesura que la guerra avançava, l'Exèrcit franquista empenyia la defensa republicana i milers de catalans i espanyols no tenien altra alternativa que marxar nord enllà. Prop de mig milió de persones van creuar els passos dels Pirineus a començament de 1939. A l'altra banda de la frontera, camps de concentració habilitats en condicions deplorables els donarien la benvinguda. Viatgem a l'Empordà i el Rosselló per visitar cinc dels espais on encara es conserven vestigis d'aquella tragèdia.

Oriol Gracià (text)

El museu del mes