Matar el rei: el complot del Garraf

ACTUALITAT

La generació robada

El Govern australià ha anunciat que indemnitzarà els milers d’indígenes que formen part de l’anomenada generació robada, infants aborígens que entre els anys 1910 i 1970 van ser arrabassats dels braços dels seus pares i occidentalitzats a la força. Una història de discriminació que ara el país intenta esborrar del seu passat sense gaire encert.

Maria Coll

ENTREVISTA

Miquel Puig: “L’abundància de treballadors provoca que els salaris baixin”

L’estancament i la degradació salarial que arrosseguem des de fa dècades ha estat i és conseqüència d’un excés de treballadors. És la tesi d’Els salaris de la ira, un assaig en què aquest doctor en economia s’endinsa en la història de les retribucions.

Caterina Úbeda (text) / Enrique Marco (fotografia)

ACTUALITAT

El negoci del llibre vell

Encara que moltes llibreries de compravenda han hagut d’abaixar la persiana, el negoci del llibre vell ha trobat una segona oportunitat a Internet. Al mercat virtual, els volums rars adquireixen preus desorbitats; però cal anar amb compte, perquè els furts d’obres antigues també han incrementat.

Valèria Gaillard

REPORTATGES

Matar el rei: el complot del Garraf

Ho van intentar, però no ho van aconseguir. Tenien els mitjans: una bomba. Tenien un pla i una dotzena de separatistes d’Estat Català i d’Acció Catalana disposats a executar-lo. I tenien un objectiu: fer volar Alfons XIII. Però no van pensar en un altre element: dos delators. Qui van ser?

Joan Esculies

‘La mort de Cleòpatra‘, de John Collier, obra del 1890

REPORTATGES

Com va morir Cleòpatra?

Quan va saber que el seu estimat, el romà Marc Antoni, s’havia tret la vida, la reina d’Egipte va decidir fer el mateix. Explica el seu biògraf, Plutarc, que Cleòpatra es va suïcidar deixant-se mossegar per una serp verinosa. Però, què hi ha de cert en aquesta història?

Cristina Serret (text) / Maite Rada i Isabel Rodà (assessorament)

REPORTATGES

El Tribunal de les Aigües, la institució de justícia més antiga d'Europa

L’aigua era abans i és avui un focus de conflicte. I, a l’horta valenciana, ho saben molt bé. Amb l’objectiu de mantenir la pau entre els regants, des de l’època medieval i fins avui, en aquesta zona es conserva un sistema judicial basat en els costums, l’oralitat, la justícia directa i l’eficàcia.

Vicent Baydal

Representació de Benjamin Franklin, John Adams i Thomas Jefferson (d’esquerra a dreta) durant la redacció de la Declaració d’Independència dels Estats Units

REPORTATGES

Quan els Estats Units havien de ser una república de pagesos

Entre els pares fundadors dels EUA, hi havia una gran disputa sobre quin havia de ser el rumb del país. Els federalistes confiaven en el comerç, en la indústria i en el poder de les ciutats. Els republicans, en canvi, creien que la nova nació s’havia de fonamentar en homes lliures, i que només ho podien ser els propietaris agrícoles.

Carles Llorens

REPORTATGES

Leonard Thomson, el primer diabètic que va rebre insulina

Fins fa un segle, per a la diabetis no hi havia cap més tractament que una dieta tan estricta que posava en risc la vida del malalt. Però, el gener del 1922, el canadenc Frederick Banting va administrar per primer cop a un diabètic la insulina que ell i el seu equip havien aconseguit aïllar pocs mesos abans.

Xavier Duran

REPORTATGES

L’Escola del Mar, la república dels infants

Sobre la sorra de la Barceloneta, a la platja dels Pescadors, va néixer ara fa cent anys un projecte pedagògic revolucionari: una petita escola governada pels alumnes, que abraçava el mar i ensenyava a pensar, sentir i estimar.

Carla Galisteo

L'EXPERIÈNCIA

La ruta de la Germania de Mallorca

Un itinerari pel centre històric de Palma ens acosta, sota el guiatge de l’historiador Gaspar Valero, als fets de la Germania de Mallorca, l’aixecament de menestrals i pagesos que van prendre les armes per reclamar justícia fiscal i social, ara fa 500 anys.

Marga Font (text) / Tolo Balaguer (fotografies)

LLIBRES

Flocel Sabaté: “A la Catalunya baixmedieval, els pitjors delictes eren l’homosexualitat i l’heretgia”

La pena de mort sempre era un acte públic, un espectacle; es considerava un càstig amb efecte dissuasiu. Així ho explica Flocel Sabaté, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida, al seu darrer llibre, La pena de mort a la Catalunya baixmedieval (Base), resultat de quatre anys d’investigació als arxius de tot el país.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografies)

El conte històric

Solo de flauta

Guillem Sala, autor d'aquest Conte Històric, és professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptor. Les seves darreres novel·les han estat La fuga de l’home cranc (2019) i El càstig (2020).

Guillem Sala (text) / Pep Boatella (il·lustració)