Objectiu: matar Franco

Per què passa?

La complexitat del laberint sirià

El blindatge del règim, una oposició dividida i el pes regional del país dificulten el canvi

El teixit clànic familiar de la cúpula política i militar del règim sirià dissenyat per Hafiz al-Assad, pare de l'actual president sirià, ha servit per mantenir fins avui gairebé intacta l'estructura i fidelitat de l'Exèrcit, malgrat algunes desercions. La severitat contra grups dissidents com els Germans Musulmans i l'ombra amenaçadora d'Israel han permès a la família Assad conservar l'statu quo durant dècades i afeblir l'oposició. L'aliança regional amb l'Iran i Hezbollah fa poc probable una intervenció de l'OTAN. El futur d'una revolta convertida ja en guerra civil és incert.

David Meseguer (text)

Entrevista

Carlos Aldunate

"Tot just ara es comencen a reivindicar les cultures autòctones de Xile"

El director del Museu Xilè d'Art Precolombí ens parla del mosaic cultural que es va concentrar en l'estreta franja compresa entre els Andes i el Pacífic i de l'impacte incaic.

Sònia Casas (text)

Reportatges

L'atemptat que no va existir...

La confessió de l'anarquista català Jordi Conill

El 19 d'agost del 1962 les Joventuts Llibertàries van intentar assassinar Franco al palau d'estiueig d'Aiete (Sant Sebastià) amb l'ajuda d'ETA. El periodista Antoni Batista reconstrueix els moviments d'aquell intens estiu i treu a la llum, per primer cop, la implicació de Jordi Conill en un atemptat que va estar a punt de canviar la història.

Antoni Batista (text)

Reportatges

Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu

Descobrim els únics testimonis arqueològics d'un pogrom de l'edat mitjana

Les matances indiscriminades de jueus a mans de multituds descontrolades van esdevenir fets habituals en un gran nombre de ciutats de l'Europa medieval. Al Principat, una de les més brutals es va produir a Tàrrega, un fatídic dia de juliol del 1348. Acompanyem els arqueòlegs del Museu de Tàrrega i del programa 'Sota terra' en la recerca de noves llums sobre aquells avalots.

Montse Armengol (text), Josep Xavier Muntané i Oriol Saula (assessorament)

Reportatges

Què s'acaba el 2012?

Desxifrem les claus per entendre el calendari dels antics maies

Les inscripcions de la civilització maia ens diuen que l'actual edat del món va començar el seu curs el 13 d'agost de l'any 3114 aC. Segons la seva mitologia, les anteriors edats del món van acabar amb un cataclisme després d'un cicle de 13 'baktuns', és a dir de 5.125 anys i 133 dies. Si fem el compte exacte, aquest 21 de desembre és la data assenyalada per al proper episodi de destrucció. Què hi ha de cert darrere d'aquesta predicció?

Àlex Novials (text), Miguel Rivera (assessorament)

Reportatges

El nostre calendari

Viatgem a l'antiga Roma per descobrir l'origen de la setmana, el mes i l'any

Avui en dia les nostres vides estan profundament marcades pel calendari. El necessitem per situar-nos en el temps i per organitzar-nos. A Occident, foren els romans qui l'idearen fa més de 3.000 anys. Des de llavors ençà el calendari ha patit nombroses reformes.

Antoni Janer (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatges

La guerra més llarga de la història

Cent anys de batalles entre França i Anglaterra

Mai fins avui, un conflicte successori s'ha allargat tant en el temps. Entre el 1337 i el 1453, els dos principals regnes europeus es van enfrontar per les possessions que els anglesos tenien en territori francès. Van ser necessaris 116 anys per assegurar la victòria de França.

Arnau cònsul (text), Jaume Fernàndez (assessorament)

Reportatges

A la recerca d'en Nessie

Què s'amaga sota les aigües fosques i profundes del llac Ness?

Poques bèsties, reals o imaginàries, han creat tanta expectació com el monstre del llac Ness. Però malgrat que les llegendes escoceses ja en parlaven fa més de mil anys, el misteri d'en Nessie no va tenir ressò mundial fins a l'any 1933. Des de llavors, diverses expedicions científiques han rastrejat el fons del llac a la recerca d'alguna criatura. Cap, però, ha permès treure'n l'aigua clara.

Oriol Gracià (text)

Escapades

El gran productor de farina

Farinera del Clot. Barcelona (Barcelonès)

Anna M. Bofarull (text)

Escapades

La petjada d'Alfons III

Illa del Rei. Maó (Menorca)

Marga Font (text)

Escapades

El món de les petites coses

Museu Micromundi. Besalú (La Garrotxa)

Sílvia Bonet (text)

Escapades

L'herència llombarda

Església de Sant Andreu. Castellnou de Bages (Bages)

Glòria Trullàs (text)

Escapades

El temple del pla

Església de Sant Lluc. Ulldecona (Montsià)

Oriol Gracià (text)

Un cap de setmana a...

Els racons de la 'Part Alta' de Tarragona

Descobrim llegendes i indrets sorprenents al barri medieval de la ciutat

Coneguda avui com a 'Part Alta' –denominació que pren de la seva elevació física sobre la resta de la ciutat–, aquesta zona de Tarragona de carrers estrets i racons misteriosos, d'empedrats i portalades senyorívoles, està esquitxada de reminiscències d'un passat romà. S'hi superposen les edificacions construïdes a partir de la repoblació empresa en el segle XII i està presidida per la catedral més gran de tot el Principat. Aquest racó de Tarragona és sens dubte un indret on paga la pena endinsar-se per descobrir una meravella medieval plena de vida i d'encant, de llegendes i de girs sorprenents.

Barbara Vastenavond (text)