Parla l'assassí de Trotski

Per què passa?

El Sudan del Sud: el país 193

Els sud-sudanesos estrenen país amb una gran dosi d'esperança però també d'incertesa

El 9 de juliol, les agències de notícies anaven plenes d'imatges de multituds brandant la multicolor bandera del jove país. El negre simbolitza el color de la pell dels sud-sudanesos; el roig, la sang vessada; el verd, la terra, i el blau, el Nil. L'estel significa la unitat dels pobles del Sudan del Sud i el tramat blanc, el desig de pau. L'entusiasme que es va desfermar als carrers de Juba recorda les celebracions d'independència a l'Àfrica i l'Àsia de fa cinquanta anys. Ara bé, quin és el camí que els ha portat a aquest punt? I quines conseqüències tindrà l'escissió del Sudan en dues parts?

Jonathan Jové (text)

Entrevista

Jaume Cabré

"Els escriptors de la meva generació vam heretar dels pares la por de la guerra"

L'autor de 'Les veus del Pamano' ha inaugurat 'rentrée' literària amb la novel·la 'Jo confesso'. Des d'un pis de l'Eixample, Cabré ens fa viatjar per la història d'Europa.

Oriol Gracià (text)

Reportatges

Parla l'assassí de Trotski

Trobem als arxius mexicans la versió del seu botxí

El 20 d'agost de 1940, Ramon Mercader, àlies Jacques Mornard, entrava a la casa mexicana on vivia el líder revolucionari Lev Trotski i li clavava al cap el piolet més famós de la història. Més de seixanta anys després, recuperem dels arxius mexicans un document excepcional: el recurs d'apel·lació que Mercader va interposar a la Cort Suprema de Mèxic. D'aquesta manera, podem conèixer, per primer cop, la versió de l'assassí.

Oriol Malló (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

Ser metge i pacient a l'edat mitjana

La pionera gestió de la salut pública a la Corona d'Aragó

A partir d'alguns dels documents que es conserven de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona reconstruïm el funcionament d'aquestes institucions que poc tenien a veure amb els hospitals actuals. Us n'expliquem els detalls més curiosos a través dels seus metges i pacients, però també a través de les malalties i els remeis d'aquell temps.

Sònia Casas (text), Antoni Conejo (assessorament)

Reportatges

L'assemblea de Catalunya, el primer graó de la transició

Els inicis de la gran plataforma unitària de l'antifranquisme català

Va ser un dels cops més forts contra la dictadura. El dia 7 de novembre de 1971, ara fa quaranta anys, es trobaven a l'església de Sant Agustí de Barcelona totes les forces antifranquistes amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició. L'Assemblea va aprovar un programa mínim que va cristal·litzar en la consigna: "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".

Antoni Batista (text)

Reportatges

Trajà, el millor emperador de Roma

Amb l'ascensió al poder d'aquest general, s'iniciava una nova era en la història de Roma. Treballador incansable, abocat amb cos i ànima als afers de l'Imperi, Trajà coneixia bé els seus dominis i els va administrar amb seny. El seu esperit bel·licós el va empènyer a ampliar-los, i va esmerçar els botins de guerra a construir grans obres públiques i embellir la capital.

Montse Armengol (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatges

Un hotel amb vistes

La història dels Balcans dels últims trenta anys vista des d'una privilegiada finestra

El Grand Hotel, un dels principals edificis de Pristina, la capital de Kosovo, ha estat testimoni i protagonista directe de la convulsa història que ha conduït aquest territori balcànic de ser una autonomia iugoslava, impulsada per Tito i que Slobodan Milosevic suprimí, a esdevenir un estat independent amb un futur encara incert.

Ramon Usall (text), Francesc Bonamusa (assessorament)

Escapades

Una muntanya amb memòria

Castell d'Escornalbou. Riudecanyes (Baix Camp)

Barbara Vastenavond (text)

Escapades

Formació republicana

Base d'Instrucció Militar. Pujalt (Anoia)

Glòria Trullàs (text)

Escapades

Nucli arquitectònic i cultural

Ateneu de Socors. Sueca (Ribera Baixa)

Maria Josep Picó (text)

Escapades

Viatge al centre de la Terra

Central Hidroelèctrica de Tavascan. Lladorre (Pallars Sobirà)

Lurdes Rego (text)

Escapades

Amb els cinc sentits posats a la mar

Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

Anna Diago (text)

Un cap de setmana a ...

La Terrassa modernista

Ens submergim en el fervor arquitectònic i cultural de la revolució industrial

A mitjan segle XIX Terrassa era ja una de les ciutats capdavanteres en la revolució industrial, fet que va mantenir-se fins ben entrat el segle XX. El paisatge urbà es poblà de fàbriques tèxtils, la població va experimentar un ampli creixement, van néixer organitzacions culturals i socials ben destacades impulsades per una burgesia enriquida i, pel que fa a l'arquitectura, els carrers van omplir-se d'una sèrie de belles mostres d'edificis i habitatges modernistes que encara podem admirar en els nostres dies.

Anna Maria Bofarull (text)