La Barcelona dels anys vint està boja pel tango. A l’avantsala de la guerra, l’eix Nou de la Rambla-Paral·lel bull d’activitat musical i les escoles d’aspirants a cupletistes s’omplen de noies procedents d’arreu, disposades a canviar el sac pels lluentons. Carlos Gardel actua al teatre Goya el 1925. Dos anys abans, s’escolta al Victòria un dels temes més internacionals de la història amb signatura catalana: Fumando espero. L
'Fumando espero': la cigarreta eterna
La cançó és obra d’un sacerdot manlleuenc
