Després de Les veus del Pamano i de Pa negre, quan crèiem que la postguerra a casa nostra no es podia ficcionar de manera més magistral, apareix aquesta tardor La sega, de Martí Domínguez, que ens transporta a un mas perdut del Maestrat, on els masovers viuen amb l’ai al cor en el foc creuat entre els guàrdies civils i els maquis en els primers anys del franquisme.
Domínguez, que fins ara havia escrit sobre grans pensadors i il·lus