Les llavors de les civilitzacions

Fa poc més de 10.000 anys, generacions d’’Homo sapiens’ van començar a canviar els seus hàbits nòmades per una vida sedentària, que girava entorn de la domesticació d’animals i plantes

La domesticació de les plantes va portar molta feina als homes i dones del neolític. Tal com mostra aquest dibuix de Peter Dunn, després del cultiu i la sega calia moldre el gra
La domesticació de les plantes va portar molta feina als homes i dones del neolític. Tal com mostra aquest dibuix de Peter Dunn, després del cultiu i la sega calia moldre el gra Mary Evans / Scala Florence
Autor
Víctor Farradellas
Assessor
Miquel Molist
El frau més gran de la història. Així defineix l’historiador Yuval Noah Harari la revolució agrícola, el llarg procés que durant el neolític va propiciar el pas del nomadisme a les primeres comunitats sedentàries. Per justificar-ho, Harari explica que el nou estil de vida va empobrir les dietes i va repercutir en més feina per a la majoria de la població. Si bé és cert que la domesticació de plantes i animals va permetre incrementar el menjar disponible, no va ser suficient per co