Els primers que van anomenar-se ‘populistes’ foren els perdedors de la modernitat, a finals del segle XIX. A Rússia i a l'Amèrica del Nord, comunitats de camperols van entrar en conflicte amb els poders centrals, per raons materials però també espirituals. A la pobresa, s’hi sumava la industrialització i la primera globalització, que allunyava les ciutats i el seu poder del relligam, del rerepaís. Les jerarquies socials i els gestos d’autoritat que les sostenien es capgiraven. A
Què és el populisme i per què guanya?
D’uns anys ençà, aquesta pràctica política ha reaparegut al debat públic. A esquerra i a dreta, a Europa i Amèrica vivim una explosió del terme, que va ser emprat per primera vegada al segle XIX
