Baixa les escales de l’edifici on viu i, com sempre, va picant la barana per donar un ritme als seus passos. De tot en fa música, bem-bem-bem-tatà, bem-bem-bem-tatà, però avui li surt esmorteïda, sense gràcia, i de sobte se li enfosqueix la mirada. D’on ve aquesta sensació d’oblit? Intenta dir-se que no és la nostàlgia, i atura mentalment un record que ja viatjava cap a l’altra casa, a Cuba, buscant la simpatia
