Des de gairebé totes les entrades a Palma es contempla aquest castell convertit en símbol i fita històrica, escenari de luxe de nombrosos actes protocol·laris i culturals, com un cicle de concerts de música clàssica les nits d’estiu. Tot el puig on s’alça és un pinar frondós freqüentat per esportistes, passejants i famílies, en el qual el segon diumenge de Pasqua, Dia de l’Àngel Custodi, se celebra un pancaritat (berenada) popular.
La visita al castell
Avui farem una visita guiada a la fortalesa. A la porta principal ens ve a rebre na Mònica, que serà la nostra guia. Tot d’una ens situa a l’any 1300, quan després de la conquesta catalana de Jaume I, el seu fill Jaume II, primer rei de Mallorca, va ordenar la construcció del castell de Bellver. Contemplem una estructura defensiva que es va alçar en només nou anys, temps rècord en aquella època gràcies a la feina de 70 obrers fixos —que no gaudien de dies festius— i nombrosos esclaus. Les feines d’ornamentació, no tan urgents, es van acabar més tard.
La construcció es va concebre per a dues funcions: fortalesa defensiva i palau reial
La construcció formava part del pla de defensa de la Casa Reial de Mallorca i es va concebre per a dues funcions bàsiques: fortalesa defensiva i palau reial. Els tres reis de Mallorca —Jaume II, Sanç I i Jaume III— hi realitzaren curtes estades. La fortificació va patir alguns setges, el primer el 1343, per part de Pere el Cerimoniós durant la campanya d’incorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó.
Des de l’exterior, ens assenyala l’estructura essencial i els elements de la fortalesa que la feien inexpugnable. Observem la planta circular, tres torres adossades al cos principal i una altra —la torre major— separada set metres del cos del castell, destinada a ser l’últim reducte de resistència; està orientada al nord, té planta circular i 33 metres d’altura, amb un aljub per sobreviure en cas de setge prolongat. En aquest tipus de torres s’hi celebrava la cerimònia d’homenatge, per la qual el castlà —màxim responsable de la fortalesa— jurava fidelitat i obediència al seu senyor.
Tot el cos del castell està envoltat per un fossat, originàriament travessat per un pont llevadís. Alcem la vista per veure, sobre els murs, les antigues politges que aixecaven les cadenes del pont, ara de pedra. Hi ha altres elements defensius: prop de la porta principal, la barbacana protegia els punts estratègics i vulnerables de la fortalesa. Quatre bestorres o garites de vigilància s’alternen entre les torres principals. En els murs s’obren estretes espitlleres, obertures verticals, amples a l’interior, per les quals els soldats disparaven fletxes o dards. I tant a la torre major com damunt el portal hi ha matacans, des d’on es llançaven projectils o arena calenta. La nostra imaginació s’enlaira.
L’empremta reial
A l’altura de la primera planta, la façana s’ennobleix amb delicades finestres coronelles, amb dos arcs estrets de mig punt separats per una columna, rere les quals resulta fàcil imaginar la reina Violant —que va residir al castell a finals del XIV amb Joan I d’Aragó i la seva cort, tot fugint de la pesta— contemplant la mar, el bosc o la ciutat, llavors a tres quilòmetres de distància. Tota la fortalesa està construïda amb marès, pedra mal·leable extreta de les pedreres que hi ha sota el castell, o bé portada en vaixell des de Portals i Santanyí.
Entrem al pati d’armes, on apreciem la seva perfecta forma circular, amb una cisterna al bell mig que recull l’aigua de pluja. Un espai grandiós, exquisit. La planta baixa és austera, destinada a les cavalleries, les cuines, l’abastiment i les estances del servei i la tropa; per contra, la planta superior transpira la noblesa i el refinament d’una residència reial, amb galeria coberta amb voltes de creueria i arcs apuntats. Gòtic pur.
Pugem a la planta superior i entrem en algunes cambres on s’ubicaven les habitacions i dependències de la família reial, sales oficials per celebrar reunions, recepcions i cerimònies, i la bella capella de Sant Marc. Originalment, explica na Mònica, les estances reials estaven pintades amb colors vius i intensos —en veiem alguns rastres— i no queda cap peça de mobiliari antic. Però les parets de pedra nua, un gran quadre del rei Jaume I o la reproducció d’una cimera reial en forma de drac pennat ens transmeten pinzellades de la grandiositat del passat. Aquí han transcorregut episodis sencers de la història de Mallorca. Voldríem que les parets parlessin.
Una presó militar
Com a recinte tancat i aïllat, des del mateix segle XIV el castell es va utilitzar com a presó. Hi foren reclosos la reina Violant, els prínceps Jaume III i Elisabet, i posteriorment partidaris del rei Jaume III després que morís a la batalla de Llucmajor (1349). Més tard s’hi tancaren agermanats vençuts, bandolers, botiflers (partidaris de Felip V) i, ja en la guerra del Francès, presoners de la batalla de Bailèn. I durant la Guerra Civil Espanyola hi foren tancats més de 800 presos polítics republicans, entre els quals Emili Darder, batlle de Palma, que va ser afusellat; aquests presoners foren forçats a construir l’actual carretera d’accés al castell.
Durant la Guerra Civil hi foren tancats més de 800 presos polítics republicans
També hi va romandre el científic rossellonès Francesc Aragó, matemàtic, astrònom, físic i polític. Per la primavera del 1808 s’havia instal·lat al cim de la mola de s’Esclop, a Calvià, per dur a terme mesuraments per establir el meridià de París. L’esclat de la guerra del Francès va fer que algú el denunciés com a espia al servei de l’emperador, i es va enviar un escamot armat per apressar-lo. Després d’algunes vicissituds, Aragó es va entregar a les autoritats i fou empresonat a Bellver. Un mes després es va donar ordre d’alliberar-lo.
Sis anys tancat
Però el pres que més empremta va deixar al castell va ser Gaspar Melchor de Jovellanos, que avui gaudeix d’una sala dedicada a la seva persona a l’espai on va passar tantes penúries. Aquest polític asturià de pensament il·lustrat va ser nomenat ministre d’Hisenda i Justícia sota el regnat de Carles IV. Les seves idees avançades i la seva pugna contra la Inquisició i les propietats de l’Església no van agradar al llavors secretari d’Estat i favorit del rei, Manuel Godoy, qui va desterrar-lo a Mallorca, on va ser confinat primer a la cartoixa de Valldemossa i després a Bellver.
Va romandre a la fortalesa gairebé sis anys (1802-1808), els primers, plens de restriccions, fins al punt de privar-lo de paper i ploma; els darrers, amb certa llibertat de moviment i d’escriptura, ja que va escriure obres com Memorias del castillo de Bellver i diversos treballs sobre la Llotja, la Seu i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma.
Va recuperar la llibertat sense haver pogut provar la seva innocència. A Mallorca, l’il·lustrat va contagiar als investigadors locals el seu interès per la història, l’arquitectura i l’educació.
El museu i el cardenal
En 1931, el Govern de la II República va cedir el castell de Bellver i el bosc que l’envolta a l’Ajuntament, i l’any següent es va convertir en museu, amb personal i laboratoris de restauració i fotografia. Després del parèntesi de la Guerra Civil i altres vicissituds, als anys 70 s’hi instal·là l’actual Museu d’Història de la Ciutat, que conté obres artístiques, peces arqueològiques i urbanes, plànols, maquetes i altres objectes relacionats amb Palma i la seva evolució. Ocupa algunes habitacions que envolten el pati d’armes, i cada sala permet entendre una època històrica.
Al primer pis, algunes estances mostren part de la col·lecció d’escultures clàssiques del cardenal Despuig. Antoni Despuig i Dameto (1745 – Lucca, 1813), fou un personatge destacat de la il·lustració mallorquina que va seguir una brillant carrera eclesiàstica. Durant els anys que va romandre a Roma va reunir una important col·lecció de peces escultòriques i epigràfiques d’origen divers: algunes provenien d’una excavació arqueològica d’Ariccia en què va participar el cardenal, d’altres eren còpies de peces històriques encarregades a artistes, i d’altres les va comprar a antiquaris.
Una de les peces més belles de la col·lecció és la delicada còpia en miniatura de l’Hermafrodita adormit, escultura de marbre que representa aquest personatge de la mitologia grega. L’original, conservada al Museu del Louvre és una estàtua romana del segle II descoberta a Roma a la qual, l’any 1620, el mestre italià Gian Lorenzo Bernini li va afegir un matalàs de pedra esculpit a mida sobre el qual l’Hermafrodita reposa plàcidament.
El castell de Bellver es pot visitar durant tot l’any, excepte els dilluns, amb una visita guiada a càrrec dels informadors turístics de la fortalesa. Les visites duren uns 30 minuts. Es pot fer la reserva el mateix dia a l’oficina d’informació del primer pis del castell. Més informació al telèfon 971 73 50 65 i al seu web. També és interessant el llibre Bellver, presó franquista de Tomeu Canyelles i Aina Ferrero-Horrach editat per l’Ajuntament de Palma.
Aquest article es va publicar en el número 206 del Sàpiens (maig 2019)