El 1886,un grup de membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques van visitar l’església d’Àger i van fer una descoberta excepcional: un fastuós conjunt de peces d’escacs medievals fabricades en cristall de roca. Aquelles peces havien estat propietat ni més ni menys que del cavaller medieval Arnau Mir de Tost (1000-1072) i la seva esposa Arsenda, que sempre les havien custodiades entre les seves propietats més preuades. Eren un autèntic producte de luxe elaborat per tallers de la zona de l’Iraq, de l’Iran o del Caire entre els segles VIII i X, amb material tal vegada importat de Madagascar. Els cavallers cristians maldaven per aquest tipus de peces exòtiques, que es consideraven objectes de prestigi.
Les maniobres del rector
Arran de la visita dels excursionistes, ens assabentem de l’interès del rector d’Àger per vendre les peces, cosa que el bisbe de Lleida va intentar evitar. Ho va aconseguir parcialment, ja que de les trenta-cinc peces d’escacs conservades, vint van traslladar-se a Lleida. Avui es conserven al Museu de Lleida (vegeu Sàpiens 201) i han esdevingut la seva Gioconda particular.
El bisbe, però, no va poder evitar que les altres quinze fossin venudes pel capellà. Va haver-hi un intent de compra per part de la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, però va resultar fallit. Així, les quinze peces d’Àger van acabar emigrant a París, on el 1907 apareixen en mans de Madame Martine Marie-Pol, comtessa de Béhague. Les va heretar el marquès de Ganay, qui el 1981 les va vendre a la família Al-Sabah, els emirs de Kuwait.
I el 1983 els Al-Sabah van cedir-les en dipòsit al Museu Nacional de Kuwait, juntament amb altres objectes de la seva impressionant col·lecció d’art islàmic, on avui encara romanen.
Aquest article es va publicar en el número 206 del Sàpiens (maig 2019)
