La industrialització va fer que els desplaçaments entre poblacions es fessin més comuns. El comerç, les gestions administratives, la necessitat de tenir cura de delegacions dels negocis, els desitjos de tornar a veure parents... Tot això va contribuir a fer que moure’s d’un lloc a un altre cada cop es concebés més com una necessitat. Al segle XVIII es calculava que per anar de Barcelona a València es necessitaven un parell de setmanes. Però el XIX, passada ja la guerra del Francès, era un segle de modernitat i això es va fer notar de seguida.
Les dues poblacions més puixants del país aleshores eren Reus i Barcelona, i la necessitat d’anar de l’una a l’altra sovint era palesa. Si no es tenia vehicle o cavall propi, era habitual que es llogués algun transport, de vegades entre diverses persones. En una de les tertúlies que es feien a Reus, es va comentar el gran avenç que representaria una línia diària entre les dues ciutats, i un emprenedor, antic exiliat a França, Josep Brunet, va decidir arriscar-se i posar-la en marxa.
La diligència estava molt ben organitzada: sortia cada dia abans que sortís el sol i arribava a Barcelona cap a les sis de la tarda, unes dotze hores de camí. S’aturava quatre cops per canviar els cavalls: a Tarragona, al Vendrell, a Vilafranca i a Vallirana. A Vilafranca l’aturada era una mica més llarga perquè es parava a l'hora de dinar. El dinar entrava en el preu del viatge, que era de cinc duros per cap. Si es portava equipatge s’havien de pagar, a més, sis rals. Tothom havia de pagar, sense excepcions. Bé, n’hi havia una: si una criatura era tan petita que anava a coll de la mare o de la dida.
Dels cavalls als trens de vapor
L’empresa va ser un èxit. L’auge comercial reusenc va fer que hi hagués molts països, els més importants del món, que obrissin consolats a la ciutat i que els mateixos comerciants reusencs invertissin una fortuna per millorar el port de Salou, que els feia servei.
El progrés, de tota manera, va matar la diligència. El 1865 es va obrir la línia fèrria entre Barcelona i València, que va escurçar el trajecte fins a la capital del país a només tres hores. Els cavalls de sang van passar a ser de vapor.
Aquest article es va publicar en el número 228 del Sàpiens (març 2021)
