El segle XX vist per Ibáñez

El desembre del 1999, Francisco Ibáñez, un dels grans mestres de la historieta hispànica, va decidir fer balanç del segle XX amb un còmic que va dur els seus personatges més icònics a recórrer els principals esdeveniments de la centúria

Mortadel·lo i Filemó al cartell de la 34ª edició del Saló del Còmic de Barcelona
Mortadel·lo i Filemó al cartell de la 34ª edició del Saló del Còmic de Barcelona Ferran Cornellà / Wikimedia Commons

Siglo XX¡Qué progreso! és una obra que té com a punt de partida un dels fets més recurrents en les aventures de Mortadel·lo i Filemó: un invent fallit del professor Bacteri. En aquesta ocasió, però, en lloc de crear una màquina per descobrir els esdeveniments del segle XXI abans que tinguin lloc, en construeix una que el que fa és enviar als malaurats que tenen la dissort de provar-la (ell mateix, la secretària Ofèlia i, òbviament, Mortadel·lo i Filemó) a l’inici del segle XX. En concret, al París de l’Exposició Universal del 1900. 

Fidel al seu tradicional estil slapstick, que porta els personatges a ser víctimes de desgràcies exagerades, tot i que mai no tenen conseqüències més enllà d’un parell de vinyetes, Francisco Ibáñez revisa en aquesta obra els progressos de la humanitat al llarg del segle XX. En aquest repàs ens exposa l’origen de diversos elements omnipresents en la nostra vida quotidiana, des de la maquineta d’afaitar fins al telèfon mòbil, passant per la rentadora, el biquini o la targeta de crèdit, per citar-ne només alguns exemples. I els completa amb l’aparició d’instruments força més tràgics que també van canviar el curs de la història de la humanitat, com és el cas del tanc, de la càmera de gas o de la bomba atòmica. Al llarg de la historieta queda palesa, doncs, la fília d’Ibáñez pels invents, una circumstància que va dur-lo a crear el singular personatge del professor Bacteri, biòleg de formació i arquetipus del científic boig. 

Grans episodis de la història 

Més enllà d’aquesta revisió, l’obra fa memòria d’alguns dels principals episodis del segle XX, atribuint-ne sovint la responsabilitat a uns maldestres Mortadel·lo i Filemó que ens apareixen, així, com els culpables del gran incendi de San Francisco, de l’enfonsament del Titanic o de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. 

Per les pàgines de Siglo XX, ¡qué progreso! també hi veiem desfilar alguns dels personatges de l’època. Així, doncs, Mortadel·lo i Filemó comparteixen historieta amb Mata Hari, Rasputin, Lawrence d’Aràbia, Pancho Villa o Al Capone mentre recorren de manera còmica alguns dels episodis més dramàtics de la història contemporània. Des de la guerra entre Rússia i el Japó fins a l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, passant per una Guerra Civil espanyola. En aquesta escena, la mirada d’Ibáñez, segurament d’acord amb el seu afany conciliador, posa gairebé al mateix nivell les forces feixistes i les milícies republicanes, tal com es pot comprovar a les vinyetes que il·lustren aquest text. 

Cronistes del nostre temps 

Amb més de dues-centes aventures publicades des del 1958 Mortadel·lo i Filemó s’han convertit en uns autèntics cronistes del nostre temps. Especialment des que, a partir del 1990, Ibáñez cada cop va fer més recurrents les referències a l’actualitat a les seves obres. Així, doncs, els populars agents de la TIA ens han explicat la Perestroika, la Barcelona olímpica, la corrupció política, l’arribada de l’euro, la crisi econòmica i les retallades socials, entre molts altres fets que han marcat la nostra era. 

Siglo XX ¡Qué progreso!
'Siglo XX ¡Qué progreso!'
Cronistes del nostre temps

Amb més de duescentes aventures publicades des del 1958 Mortadel·lo i Filemó s’han convertit en uns autèntics cronistes del nostre temps. Especialment des que, a partir del 1990, Ibáñez cada cop va fer més recurrents les referències a l’actualitat a les seves obres. Així, doncs, els populars agents de la TIA ens han explicat la Perestroika, la Barcelona olímpica, la corrupció política, l’arribada de l’euro, la crisi econòmica i les retallades socials, entre molts altres fets que han marcat la nostra era.

Aquest article es va publicar en el número 228 del Sàpiens (març 2021)