Infància tutelada

Entre el 1946 i el 1983, l’actual presó de dones de Wad-Ras va ser un sòrdid reformatori on convivien nens de famílies pobres i menors delinqüents

Presó de Wad-Ras
Presó de Wad-Ras Wikimedia Commons
1 d'octubre del 2021 a les 00:00
Autor
Clàudia Pujol, directora de 'Sàpiens'
Guardar a favorits

De les investigacions que publiquem a la revista, la majoria són fruit de la recerca proactiva de l’equip: consultant arxius, estant atents a desclassificacions de documentació i a les tesis que publiquen els joves historiadors, seguint de prop les excavacions que es duen a terme, etc. Altres troballes són fruit de l’atzar: busques un tema i n’acabes trobant un altre. I, finalment, hi ha històries que t’arriben a la redacció com un regal; històries que et venen a buscar perquè les publiquis. El cas d’Els nens de Wad-Ras n’és una.

Quan Marià Samaranch, Pere Led i Miquel Caminal ens van explicar la seva experiència al capdavant del reformatori de Wad-Ras l’any 1970 vam tenir clar que havíem de posar-ho en coneixement del gran públic. Que, molt probablement, us agradaria conèixer el projecte d’aquell equip de joves educadors per transformar un internat tètric i insalubre —on convivien nens tutelats de famílies vulnerables amb menors delinqüents— en un espai humà i digne. I que també us agradaria saber que, quan els mètodes progressistes d’aquells jesuïtes benintencionats van xocar amb l’esperit d’unes institucions retrògrades, l’escletxa ja s’havia obert en la mentalitat dels interns.

El reportatge de portada d’aquest número és d’aquells temes que no trobareu als llibres d’història. La nostra redactora en cap, Sònia Casas, l’ha anat confeccionant, de manera magistral, si m’ho permeteu, a partir del testimoni dels educadors, dels voluntaris i dels psicòlegs que van formar part del projecte, dels experts en la protecció de menors durant el franquisme i, és clar, dels nens i dels nois que hi van estar reclosos. Tot plegat complementat amb fotografies inèdites de dins del centre que mai abans no havien sortit a la llum.

Hi ha moments en què els testimonis us indignaran: espatlles de nens fuetejades, mares que només podien veure els seus fills a canvi de favors sexuals, qüestionaris vexatoris, tones de brutícia i plagues de xinxes. Era el càstig d’una època en què la pobresa s’associava al crim i que qualsevol petit robatori o trapelleria es considerava el germen d’un virus que calia erradicar.

La revolució pedagògica de l’equip de Samaranch va aconseguir trencar aquell cercle viciós. I tot allò que no van arribar a posar en pràctica per massa innovador (com el tractament personalitzat, la supervisió d’experts en salut mental, els jutges especialitzats...) ho implementaria, deu anys després, la Direcció General de Justícia Juvenil, que esdevindria un referent a tot l’Estat en aquesta matèria i que seria determinant a l’hora de redactar la futura Llei de responsabilitat penal dels menors.

Aquest article es va publicar en el número 235 del Sàpiens (octubre 2021)