El 1846, el doctor Emili Pi i Molist, que just s’acaba de llicenciar a la Universitat de Barcelona, entra al Departament de Folls i Maniàtics de l’Hospital de la Santa Creu. Hi troba sales fosques, poc ventilades, decorades amb corretges i grillons. També hi ha algunes gàbies, amb terres coberts de palla i persones tancades a dins. “Ningú no s’hi cura. Ningú no pot curar-s’hi”, escriu en referència a un lloc com aquell. I l’experiència li canvia absolutament la manera de mi
Malalts imaginaris? Del tancament al tractament
La pandèmia va desbordar els serveis de salut mental. Encara que l’atenció sanitària acumula moltes deficiències, la seva evolució, els darrers segles, ha estat espectacular. Llluny queden els manicomis, els electroxocs i les teràpiens inhumanes
