La primera vacuna

L'any 1789, Edward Jenner va descobrir les vacunes gràcies a les vaques

Al segle X es van realitzar les primeres inoculacions a la Xina i després a l'ïndia i a les terres de l'imperi otomà
Al segle X es van realitzar les primeres inoculacions a la Xina i després a l'ïndia i a les terres de l'imperi otomà

Quan va començar a fer-se?

Com a mètode de curació, la inoculació, introduir en un organisme una substància que conté els gèrmens d’una malaltia, és una pràctica ben antiga. Se’n té constància de l’ús, com a mínim, des del segle X, primer a la Xina i després a l’Índia i a les terres de l’imperi otomà. El metge persa Abu Bakr va descriure científicament malalties com la verola i el xarampió, i ja va exposar que les persones que en algun moment se n’havien infectat solien restar immunes als seus efectes devastadors. No era gaire complicat deduir que, inoculant el virus en pacients sans, se’ls podia protegir de la mort amb molèsties menors. El remei, pas previ a la vacunació, va rebre el nom de variolació.

A Occident, aquells procediments mèdics es consideraven arriscats o perjudicials, però les ànimes més curioses se’n van voler informar. Al segle XVII, es va saber que l’emperador xinès Kang Hsi havia protegit els seus fills assecant i triturant material de les pústules d’un malalt i, a continuació, n’havia bufat el polsim al nas dels pacients.

Lady Montagu, quan va viure a Turquia a principis del segle XVIII, va enviar cartes sobre les inoculacions que dones feien amb agulles, produint com a únic efecte secundari un parell de dies de llit. No li van fer ni cas. Diversos savis otomans també van informar la Royal Society de Londres de mètodes similars, però van ser qualificats de xarlatans. El 1767, el Dr. Halwell va informar sobre variolacions centenàries a Bengala (aleshores colònia britànica) davant del ple del Royal College of Physicians. Va provocar riotes.

Per què Europa va trigar tant?

En bona part, doncs, el retard en l’aparició de vacunes es pot imputar al racisme i la supremacia cultural dels europeus. La societat occidental estava perfectament preparada per aplicar i perfeccionar les inoculacions mèdiques, però no pas per acceptar que calia aprendre de les pràctiques existents a Orient. Malgrat l’evidència, els metges van continuar pensant que injectar un virus en un cos era un disbarat contraproduent i només podia escampar el mal. A més, era cert que, si no es calculaven molt bé les dosis, la infecció podia ser excessiva i comportar efectes fatals.

Va ser Edward Jenner qui va fer un pas decisiu, l’any 1798. Va descobrir que, al seu poble, les persones que havien contret la verola bovina no en contreien la varietat humana. La dels bòvids era una malaltia molt més lleu, però immunitzava del tot. Per tant, va començar a injectar-la als nens de la contrada, amb resultats excel·lents. Va publicar un informe científic que explicava el procés i de seguida es va estendre la cura a tot arreu. Arribava al món avançat amb uns mil anys de retard. D’aquest remei històric, aconseguit gràcies a les vaques, se’n va dir, adequadament, vacuna.

Aquest article es va publicar en el número 246 del Sàpiens (setembre 2022)